Exposició: Els tracis. Tresors enigmàtics de Bulgària

Alimentava les seves eugues antropòfagues amb la carn dels estrangers que visitaven les seves terres. Així de temerari era Diomedes, fill del déu Ares i una de les figures llegendàries de Tràcia. Fins que Hèracles no va posar fi a aquest bàrbar costum. Altius, rudes i guerrers despietats en boca dels grecs, els tracis van ser també un poble d'una gran sensibilitat que va llegar a la posteritat tresors d'una bellesa insòlita que han deixat atònits els especialistes. Com el tresor de Rogozen, descobert el 1985, que data del final del segle V a. de C. i que està format per 65 peces d'or i plata finament treballades, amb un pes total de més de vint quilos. La seva escriptura no s'ha pogut desxifrar encara, i els antics grecs són els responsables de la seva entrada en la història. «I un armament colossal, també d'or, un prodigi de veure, s'ha portat en venir. No escau pas gens el portar-lo a uns humans moridors; només als númens perennes», va escriure Homer a La Ilíada, on apareix per primer cop el nom de Tràcia. Amb el títol Els tracis. Tresors enigmàtics de Bulgària, l'Obra Social de ”la Caixa” presenta l'exposició més important realitzada mai a Espanya sobre una de les cultures més oblidades i misterioses de la antiguitat. Fruit de la col·laboració amb el Ministeri de Cultura de la República de Bulgària, la mostra reuneix a CaixaForum 311 obres excepcionals: rics aixovars, objectes sumptuaris, armes i arnesos, màscares funeràries i serveis d'or, plata i bronze per a banquets, entre els quals destaquen els tresors de Letnitsa, Rogozen i Borovo. Els tracis. Tresors enigmàtics de Bulgària, comissariada per Gregorio Luri, Alberto Costa i Valeria Fol, es podrà visitar a CaixaForum (av. del Marquès de Comillas, 6-8, Barcelona), del 15 de abril al 31 de juliol de 2005. Posteriorment, es podrà veure a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Madrid. Un dels objectius de l'Obra Social de ”la Caixa” és contribuir al coneixement de la història i l'art, posar a l'abast del públic els últims descobriments arqueològics i mostrar amb tota la seva esplendor el llegat dels pobles de l'antiguitat a través d'exposicions dedicades a les grans cultures del passat, com ara Els ibers, prínceps d'Occident, Àsia: ruta de les estepes i Núbia. Els regnes del Nil al Sudan. La mostra Els tracis. Tresors enigmàtics de Bulgària respon a aquesta voluntat. L'exposició ens desvela els darrers descobriments arqueològics duts a terme en territori búlgar mitjançant una selecció de les peces més notables i singulars trobades, procedents d'una trentena de museus búlgars. Tot i que es posa l'èmfasi en la cultura tràcia, també es mostren alguns objectes especialment rellevants de les cultures que la van precedir als Balcans orientals. És el cas de Varna, un dels jaciments arqueològics més importants del món (datat del final del calcolític, és a dir, més de 4.000 anys abans de la nostra era) i on potser, segons coincideixen a afirmar diferents experts, s'amaga el bressol de la civilització europea, i on s'ha descobert el primer or treballat més antic del planeta. En les gairebé tres-centes tombes estudiades, s'hi han trobat collarets, braçalets, ceptres, amulets i, fins i tot, un fal·lus d'or, tots treballats amb un refinament sorprenent.Els tracis. Tresors enigmàtics de Bulgària és fruit de la col·laboració entre la Fundació ”la Caixa” i el Ministeri de Cultura de la República de Bulgària, i de la destacada participació de l'Institut de Tracologia de l'Acadèmia Búlgara de les Ciències. L'exposició vol familiaritzar el públic del nostre país amb la cultura dels tracis, un poble d'origen indoeuropeu que va habitar els actuals territoris del nord de Grècia, Bulgària, Romania i fins a la desembocadura del riu Dnièper (República de Ucraïna). Al llarg de segles i segles, Tràcia ha restat en l'oblit. El recent descobriment de magnífiques tombes reials ha cridat l'atenció dels especialistes sobre l'extraordinari llegat dels tracis. A partir del 1970, les troballes s'han encadenat de manera contínua: la necròpolis de Varna (1972), el tresor de Borovo (1974), la tomba de Sveisxtari (1982), el tresor de Rogozen (1985), les tombes de Xuixmanets (1996), Starosel (2000), Aleksandrovo (2001), Goliama Kosmatka (2004), etc. Precisament, els tresors de Letnitsa, Vratsa, Rogozen, Borovo i Panaguiurisxte són el gran reclam d'aquesta exposició singular per l'amplitud de l'enfocament i la qualitat de les obres i dels objectes reunits.Entre la realitat i la llegenda, la cultura tràcia és avui objecte de debat entre els especialistes. L'exposició que ara es presenta a CaixaForum reuneix les diferents peces d'un trencaclosques que abraça des dels temps prehistòrics fins a la dissolució en el món romà. Els primers testimonis literaris de què disposem són els grecs. Però, com podem saber quina era la realitat que no es reflecteix en aquests documents? Quin missatge amaguen les tombes, els santuaris i els tresors? Amb aquesta finalitat i per poder abordar la complexitat que comporta tota cultura oral, el 12 de maig de 1972 es va fundar l'Institut de Tracologia, amb la qual cosa es va iniciar l'estudi d'una rigorosa interpretatio thracica.La realitat presenta els tracis com un poble d'origen indoeuropeu però no grec. La seva escriptura, conservada en unes poques inscripcions, no s'ha pogut desxifrar encara, i la seva història és coneguda a través de fonts gregues i romanes que només proporcionen una idea superficial dels seus orígens, llengua i costums. Heròdot els considera un dels pobles més nombrosos del món, però molt segmentat pel tribalisme: «El poble dels tracis és el més gran entre tots els homes descomptant, naturalment, el dels indis. Si el regís una sola persona o bé pensessin tots de la mateixa manera, al meu parer seria irreductible, i en tots els sentits, el més potent. Però és impensable que passi això. I són dèbils per aquest motiu. Tenen molts noms, que depenen de cadascuna de les tribus», va deixar escrit en la seva Història (Llibre V, El logos traci).Heròdot els caracteritza pel seu valor, l'amor que senten pels cavalls i la creença que aquesta vida és un mer trànsit cap a la immortalitat. Es feien tatuatges per mostrar la noblesa del seu origen, duien pells de guineu al cap, es cobrien el cos amb túniques embolcallades amb mantells de molts colors, portaven botes de pell de cervató que els arribaven fins al tou de la cama i anaven armats amb venables, escuts lleugers i punyals petits, tal com corroboren les pintures de la ceràmica grega. La imatge del guerrer traci està molt estesa en l'art, ja que eren coneguts i apreciats pel seu valor i el menyspreu per la pròpia vida. «¡Llancers de Tràcia, ben armats, esplèndids genets inspirats per Ares!», va cantar Eurípides a Hècuba. L'exposició es fa ressò de tot això a CaixaForum mitjançant sis àmbits, que segueixen el fil cronològic i amb subàmbits temàtics: Del neolític al bronze, L'edat de bronze, De la guerra de Troia a la invasió persa, El segle V a. de C., El segle IV a. de C. i El declivi de la civilització tràcia: de l'hel·lenisme a Roma.Del neolític al bronze El neolític es caracteritza als Balcans per una gran vitalitat demogràfica, social i econòmica. Els nombrosos intercanvis comercials proporcionaren al conjunt de la península una certa homogeneïtat. Es va introduir l'agricultura, amb la rompuda consegüent de les terres, i es va desenvolupar la ramaderia. La metal·lúrgia de l'or i el coure, afavorida per la presència d'aquests metalls a la superfície, va ocupar un lloc primordial en l'economia. Els dos fenòmens més importants del calcolític són la introducció de l'ús del cavall i la seva domesticació, i la progressiva especialització del treball. Al final d'aquest període arriben als Balcans tribus provinents, probablement, de les estepes del nord, que els textos homèrics anomenen tràcies. També als Balcans, lloc de contacte entre les cultures asiàtiques i europees, hi ha alguns dels jaciments més antics d'Europa, que en el cas de Bulgària ocupen la conca del riu Maritsa i les regions pròximes a la costa del mar Negre. Responen a les antigues cultures de Karanovo, Gradeixnitsa, Durankulak, Ezerovo i, especialment, Varna. Prop del mar Negre, la necròpolis de Varna fou descoberta accidentalment el 1972. S'estén al llarg de tota una hectàrea i està datada del final del calcolític, 4.000 anys abans de la nostra era. Inclou més de tres mil objectes d'or amb un pes total de sis quilos. Sens dubte, Varna va ser un centre d'expansió de la metal·lúrgia i l'orfebreria. El gran nombre de petxines trobades suggereix l'existència d'una gran activitat comercial amb el Mediterrani. Nombrosos experts han qualificat la cultura de Varna com «el bressol de la civilització europea» i el seu or com «el més antic del món». L'edat de bronze Al principi del primer mil·lenni a. de C., la part oriental de la península Balcànica estava habitada per les tribus tràcies, molt nombroses i amb un gran zel per la seva independència. Vivien en petits nuclis formats per diverses cases envoltades d'una palissada alta, per resguardar-hi els animals domèstics. La doble destral, també coneguda com a labrys, era un objecte omnipresent en totes les tribus. Símbol solar, representava el poder dels senyors tracis, i ha donat peu a diverses especulacions sobre el contacte entre els tracis i la cultura minoica. El recent descobriment d'un segell amb una inscripció en escriptura cretenca coneguda com a lineal A (utilitzada entre 1850 i 1450 a. de C.) ha demostrat l'existència d'aquests contactes. De la Guerra de Troia a la invasió persa La influència micènica sobre la cultura tràcia es produeix des del final de l'edat del bronze i perviu durant segles. Al principi, va ser una època de profundes mutacions socials en què es va desenvolupar un sistema de residències reials fortificades que dominaven extensos territoris. Els contactes dels tracis amb Troia eren freqüents, i també els que van mantenir amb Frígia i Bitínia. Homer remarca la riquesa dels ornaments dels seus cavalls. Magnífics genets, s'enorgullien tant de les seves muntures que no escatimaven l'or o la plata per adornar-les. Dels temps homèrics fins al segle VII, que van començar a establir-se les primeres colònies gregues a les costes de Tràcia, tant a les de l'Egeu com a les del mar Negre, en sabem molt poc, dels tracis.Els autors grecs parlen dels tracis amb relació a la Guerra de Troia. Van ser aliats dels troians, amb els quals potser tenien alguna relació ètnica. En els versos de La Ilíada apareix per primer cop la referència a Tràcia: «[...] tot just vinguts i lluny hi ha uns tracis, dels altres darrera, amb llur rei Resos al mig, fill d'Eioneu; els seus poltres són certament els més bells que jo hagi vist mai, i els més grossos: són més blancs que la neu, idèntica al vent llur carrera. I té un carro que l'or destrament i la plata realcen. I un armament colossal, també d'or, un prodigi de veure, s'ha portat en venir. No escau pas gens el portar-lo a uns humans moridors; només als númens perennes.» (Homer, La Iliada, rapsòdia X, «La Dolonia»). Durant la primera dècada del segle VI a. de C., els perses envaeixen Tràcia i la converteixen en una part de la satrapia de Skudra. En aquells temps ja s'havia desplegat un rosari de colònies gregues per les costes tràcies de l'Egeu i del mar Negre. El segle V a. de C. Després de la derrota dels perses a les guerres mèdiques i la seva posterior retirada cap als seus dominis asiàtics, les tribus tràcies, en comptes de recuperar la seva antiga manera de viure, es van organitzar en comunitats complexes. La més poderosa de totes, i probablement l'única amb voluntat hegemònica, va ser la dels odrisis, els quals, liderats per Teres, van formar el primer regne traci de què tenim constància històrica. Teres I (480-460 a. de C.) va unificar un cert nombre de tribus tràcies; inaugurava d'aquesta manera un període d'esplendor per a aquests pobles. El succeí el seu fill Sitalces (460-424 a. de C.), anomenat el Gran, que va estendre les fronteres del seu regne fins al Danubi, pel nord, les costes del mar Negre, per l'est, i les muntanyes Ròdope, pel sud. El seu regnat va ser l'època de màxima esplendor dels odrisis. A partir de Teres i Sitalces, els tracis van dur a terme una intensa política exterior. L'ideal aristocràtic s'expressa en la construcció de tombes sumptuoses que, en alguns casos, reprodueixen l'estil micènic.El segle IV a. de C. Els segles V i IV a. de C. coincideixen amb canvis substancials en els hàbits dels tracis. La comunitat tribal es va abandonant progressivament per passar a una organització política molt més complexa, en forma d'Estat. Amb Cotis I (383-359 a. de C.), probablement el més dinàmic de tots els monarques tracis, el regne odrisi va competir amb Atenes pel control de les rutes comercials de l'Egeu i va aconseguir arrancar-li el Quersonès traci i la base naval de Sestos. Després de l'assassinat de l'emprenedor Cotis I, que havia aconseguit expandir les fronteres des del riu Nestos (Mesta) fins a l'Istre (Danubi), el regne odrisi comença a decaure a causa de les disgregadores guerres dinàstiques. Atenes va aprofitar les rivalitats, fruit de la mort del monarca, per debilitar el regne, que es va veure incapacitat per fer front als plans annexionistes de Filip II de Macedònia i del seu fill Alexandre el Gran. El segle IV és l'època de màxima esplendor de la cultura tràcia. Els tresors descoberts constitueixen l'esdeveniment més notable de l'arqueologia contemporània. Alguns dels aixovars més importants descoberts a Bulgària, com ara Letnitsa, Borovo i Rogozen, van ser reunits en temps de Cotis I, i moltes de les peces duen el seu nom gravat.- El tresor de Letnitsa data de la primera meitat del segle IV. Consisteix en 24 plaques de plata rectangulars que formaven part d'un arnès i que potser representen escenes mitològiques relacionades amb els misteris de Samotràcia i Eleusis. Entre els tracis abundaven els ornaments destinats a les guarnicions dels cavalls, prova de la gran estima que sentien per aquests animals. Els ornaments més importants es col·locaven al frontal de l'animal. En aquest tresor de Letnitsa apareix representada per primer cop la figura humana en un adorn d'aquest tipus.- El tresor de Borovo va ser descobert al desembre del 1974, prop d'un túmul funerari. Consisteix en tres rítons que acaben en pròtomes de cavall, brau i esfinx; un recipient amb dues nanses, al centre del qual hi ha les figures en relleu d'un cérvol atacat per un griu, i una gerra de plata ricament adornada amb escenes que tenen relació amb el culte de Dionís. El tresor du els noms del rei traci Cotis I i de l'artesà Etbeu.- El tresor de Rogozen, descobert el 1985, està constituït per 65 peces de plata i or, amb un pes total de 20 kg. És un conjunt de peces diverses reunides en un període comprès entre el final del segle V i mitjan segle IV. Per bé que algunes peces potser es van importar, la majoria semblen fetes a Tràcia. Quinze duen inscripcions d'antigues ciutats tràcies, com ara Apros, Beos, Gaeiston, Erkistes i Saythabes. El nom propi que hi apareix més vegades és el del rei traci Cotis I. Les imatges mitològiques es refereixen bàsicament a dues figures del panteó traci: la Gran Deessa Mare i el Cavaller Traci. El declivi de la civilització tràcia. De l'hel·lenisme a Roma En morir Filip de Macedònia (336 a. de C.), les tribus tràcies es van revoltar contra el seu fill Alexandre el Gran. Com a resposta, aquest va envair Tràcia. Les tribus dels tribal·les i els getes van ser les úniques que li van oposar una resistència consistent, però no van ser capaces d'aturar el seu avanç. Un cop sotmès el país, Alexandre va incorporar els soldats tracis al seu exèrcit, fins a constituir-ne una cinquena part, que ocupaven sovint l'ala esquerra. Fou notòria la seva actuació a la batalla de l'Hidaspes (326 a. de C.), en què es van llançar brandint les seves famoses espases (les romfaines) contra els elefants indis. El 323 a. de C., Lisímac, un dels diàdocs d'Alexandre, va rebre Tràcia en repartir-se l'imperi, amb la qual cosa van començar una llarga sèrie de confrontacions militars. El rei odrisi Seutes III, anomenat basileus, que no va acceptar l'autoritat de Lisímac, va aconseguir restablir en part el regne odrisi i va fundar la capital, Seutòpolis, a la ribera del Tonzos (prop de l'actual Kazanluk), seguint la tradició arquitectònica hel·lènica. Els diferents regnes tracis es van integrar ràpidament en el corrent de l'hel·lenisme. L'any 280 a. de C. Tràcia fou envaïda pels celtes, els quals, després d'un període de temps molt breu en què van crear el seu propi estat, van ser expulsats a l'Àsia Menor. Després de la derrota de Macedònia (168 a. de C.), Tràcia va quedar lligada als romans, fins que el 47 a. de C., un cop extingida la monarquia odrísia, va passar a ser una província romana amb capital a Perint. Però encara va donar mostres de rebel·lia: la figura singular d'Espàrtac, i les successives revoltes a l'interior de la província, que demostren amb tota evidència que la seva proverbial agressivitat no estava del tot domesticada. «Excepte els celtes, no hi ha cap poble que pugui pretendre de ser més nombrós que els tracis: mai, abans que no els vencessin els romans, no havien estat del tot sotmesos. Avui tot Tràcia obeeix Roma, almenys la Tràcia que valia la pena de ser conquerida, ja que els romans no s'han preocupat d'aquells indrets que el rigor del fred o la naturalesa del sòl han fet estèrils, però posseeixen tot el que té importància», va escriure Pausànies en la seva Descripció de Grècia.- Si bé durant l'època hel·lenística el nom de Tràcia va perdre definitivament el seu significat ètnic i va passar a ser un terme merament geogràfic, la cultura tràcia va entonar, abans de desaparèixer, el seu cant del cigne en la forma del tresor de Panaguiurisxte. Descobert el 1949, és format per nou peces d'or i té un pes total de 6,100 kg. Aquestes peces tan profusament treballades reprodueixen diverses escenes mitològiques; l'àmfora n'inclou una sobre el drama d'Èsquil Els set contra Tebes. Els recipients també duen inscripcions amb el seu pes tant en dàrics perses com en estateres àtiques. Aquesta és una bona prova que els tracis, a més d'apreciar els cavalls i el vi, també valoraven en gran manera l'or curosament treballat.- Seutòpolis, la capital dels odrisis, fou bastida per Seutes III. La protegien pel nord una muralla, i pel sud el riu Tonzos, que li proporcionava una barrera defensiva natural. L'urbanisme era perfectament quadriculat, i a l'àgora, on convergien els carrers principals, hi havia un altar consagrat al culte de Dionís. A la planta baixa de la residència reial es va trobar un santuari dedicat als gran déus de Samotràcia. Prop de la capital hi ha un gran nombre de túmuls sepulcrals, zona coneguda actualment com la Vall dels Reis Tracis, que forma una sorprenent necròpolis reial.CRONOLOGIA - V-IV mil·lenni a. de C. Períodes neolític i calcolític. Necròpolis calcolítica de Varna.- 1200 a. de C. Guerra de Troia. Els tracis, aliats dels troians.- c. 700 a. de C. Inici de la colonització grega.- c. 512 a. de C. Després d'envair Escítia, Darios ocupa Tràcia i la converteix en satrapia persa. - 460 a. de C. Primer regne traci, fundat per Teres, cap de la tribu dels odrisis. - 440 a. de C. Sitalces el Gran (445/440-424), fill de Teres, estén el regne odrisi fins al Danubi i els mars Egeu i Negre. - 424-415 a. de C. Durant el regnat de Seutes I, el regne dels odrisis arriba a l'apogeu. - 341 a. de C. Filip II de Macedònia conquereix el sud de Tràcia i construeix Filopòpolis, Cabile i altres ciutats sobre assentaments tracis.- 336 a. de C. Alexandre succeeix el seu pare Filip de Macedònia i acaba la conquesta de Tràcia.- 323 a. de C. Mor Alexandre. Lisímac, esperant obtenir el control de Tràcia, ataca Seutes III. No aconseguirà regnar en tot Tràcia. - 320 a. de C. Seutes III construeix la seva residència a Seutòpolis. - Final del s. IV - principi del s. III a. de C. Tresor de Panaguiurisxte. Tombes de Kazanluk i de Sveixstari.- 280-279 a. de C. Els celtes envaeixen Tràcia. Estableixen la capital a Tile, prop de Bizanci- c. 113 a. de C. Neix a Tràcia el gladiador Espàrtac.- 46 d. de C. El regne de Tràcia és annexionat per Claudi. Tràcia es transforma en província romana. Els tracis. Tresors enigmàtics de Bulgària Del 15 de abril al 31 de juliol de 2005 Inauguració: dijous 14 d'abril de 2005 CaixaForum Av. del Marquès de Comillas, 6-808038 BarcelonaHorari: De dimarts a diumenge i festius, de 10 a 20 hDilluns, tancat, excepte festiusServei de Informació:Tel.: 902 22 30 40Entrada gratuïta Més informació: www.lacaixa.es/obrasocial