«Mai abans havia vist res que em fes por descriure», va confessar Charles Dickens en una carta escrita el 12 de novembre de 1844. «Venècia està més amunt, més enllà, fora de l'abast de la imaginació de cap home», deia. Famosa per la seva llum, laberíntica i fugissera en el traçat de les seves vies, la llegendària ciutat de la llacuna ha fascinat artistes, escriptors i altres visitants al llarg de la història. Turner no va poder eludir els seus encants: va llegar a la posteritat més d'un miler de dibuixos a llapis, unes cent cinquanta aquarel·les i desenes d'olis dedicats a Venècia. Encara que resulti ben estrany, l'exposició Turner i Venècia explora per primera vegada la relació entre l'artista i la ciutat, ja que encara no s'hi havia dedicat cap mostra. Organitzada per la Fundació ”la Caixa” i la Tate Britain, l'exposició reconstrueix a CaixaForum la trajectòria infatigable i diligent de Turner per Venècia arran dels seus tres viatges: el 1819, el 1833 i el 1840. Més d'un centenar de pintures a l'oli, aquarel·les, gravats, quaderns de viatge i un mapa no sols permeten seguir-ne els passos, sinó també contemplar els paisatges i edificis singulars de la ciutat de la llacuna: la Dogana, San Marco, el Palau Ducal, el Gran Canal, el pont de Rialto, el canal de la Giudecca... Paral·lelament, s'hi exposen obres de pintors com William Marlow i Richard Parker Bonington, que també van viatjar a Itàlia al principi del segle XIX, i de Canaletto, gran predecessor dels artistes que es van sentir captivats per Venècia. A més, Turner i Venècia intenta donar resposta a un trencaclosques. Si bé el primer viatge de l'artista data del 1819, no va ser fins al 1833, poc abans de la seva segona visita, que es va decidir a fer servir un material que, al llarg de 14 anys, va quedar sense ser explotat. D'altra banda, tot i que entre viatge i viatge Turner només es va quedar quatre setmanes a la ciutat, Venècia va donar lloc a algunes de les obres mestres més agosarades de la maduresa de l'artista. L'exposició Turner i Venècia, comissariada per Ian Warell, conservador d'art britànic dels segles XVIII i XIX de la Tate Collection, es podrà visitar a CaixaForum (av. del Marquès de Comillas, 6-8, Barcelona), del 2 de març al 5 de juny de 2005. No és pas la primera vegada que l'obra de Joseph Mallord William Turner (1775-1851) es pot veure a Barcelona de la mà de la Fundació ”la Caixa” i la Tate Britain. El 1993, totes dues institucions van col·laborar en l'exposició J.M.W. Turner 1775-1851. Impressions de la Gran Bretanya i el continent europeu, que va reunir a Barcelona i Madrid una important selecció d'estudis a l'aquarel·la de tots els períodes de la trajectòria artística de Turner, alguns dels quals encara no havien estat exposats enlloc fins aleshores. Aquesta nova col·laboració respon a la voluntat de la Fundació ”la Caixa” de presentar a CaixaForum revisions monogràfiques dedicades als grans artistes del passat a partir dels fons dels museus més importants d'Europa, amb la qual cosa es posen a l'abast del nostre públic. Turner i Venècia es va inaugurar a la tardor del 2003 a la Tate Britain i, entre el novembre del 2004 i el gener del 2005, s'ha pogut veure al Museo Correr de Venècia. Com un trencaclosques, l'exposició Turner i Venècia dóna resposta a moltes preguntes que han romàs sense resposta al llarg de dècades, fruit de la recerca duta a terme pel comissari Ian Warrell. A més de la prosa de Ruskin, A.J Finberg va ser el primer a analitzar amb detall la relació entre l'artista i la ciutat a In Venice with Turner (A Venècia amb Turner, 1930). Tot i que el llibre era aclaridor en molts aspectes, no acabava de resoldre la datació exacta de les visites. No va ser fins al 1970 que Barbara Reise i Hardy George van aportar l'evidència definitiva que va permetre datar el segon viatge: el 1833. Ara, arran de Turner i Venècia, Ian Warrell no sols ha fet importants revisions i puntualitzacions, sinó que també ha facilitat l'assignació de nous títols per a molts dels dibuixos i les aquarel·les que pertanyen al llegat de l'artista. De la mateixa manera, el catàleg que acompanya aquesta exposició recull moltes aquarel·les que encara no s'havien reproduït en cap publicació.Turner va fer tres viatges a Venècia: el 1819, el 1833 i el 1840. A l'estiu del 1845, es va plantejar la possibilitat d'una quarta visita, però els seus compromisos oficials i la seva salut precària no li ho van permetre. Tot i que les tres estades amb prou feines arriben a les quatre setmanes, no sols van motivar algunes de les grans obres mestres dels últims vint anys de l'artista, sinó que aquestes va ser de seguida admirades i acceptades pel públic. Malgrat això, van passar prop de catorze anys des que Turner va visitar Venècia per primera vegada (1819) fins que es va decidir a explotar-ne el potencial sobre la tela (1833). Com és que el banc de dades visuals que va recollir l'artista va quedar amagat? Cap al 1830, Venècia es va posar de moda entre els artistes britànics i Turner ben aviat es va adonar de les possibilitats del nou tema. Va recuperar el material en brut que va quedar inèdit en els seus quaderns i va presentar unes quantes escenes venecianes a l'exposició de la Royal Academy del 1833.Fruit dels seus viatges, el compendi de tipografia veneciana fet per Turner aplega prop de cinc-centes pàgines farcides de dibuixos (com que molts dels fulls contenen diversos apunts, el total de dibuixos sobrepassa el miler), unes cent cinquanta aquarel·les iniciades sobre el terreny i desenes d'olis. L'exposició Turner i Venècia aplega 107 d'aquestes obres en un recorregut que reconstrueix els diferents itineraris que va fer Turner a Venècia a partir d'una introducció i 10 àmbits: Venècia abans i al llarg de la vida de Turner; Turner i la visió literària de Venècia; Turner i la pintura veneciana; Primeres impressions de la ciutat; Venècia monumental; Venècia a la nit; El Gran Canal; El canal de la Giudecca i l'illa de San Giorgio Maggiore; El Bacino i la Riva degli Schiavioni, i La Llacuna.ELS ÀMBITS DE L'EXPOSICIÓ 1. Introducció Les imatges de Venècia de Joseph Mallord William Turner (1775-1851) constitueixen un dels aspectes més importants del seu treball. Tot i que en total hi va passar menys de quatre setmanes, va establir una relació veritablement íntima amb la ciutat, atret per la seva bellesa única, per les seves referències literàries i històriques i per la reputació dels seus pintors. Els quadres sobre el mar i els efectes de la llum damunt l'aigua sempre havien estat importants per a Turner, de manera que potser era inevitable que se sentís encisat per la famosa llum i pels encants de la ciutat, que van marcar el seu art durant els darrers vint anys de treball. La major part de les obres d'aquesta exposició provenen de l'immens llegat de l'artista, que està a la Tate Britain de Londres. Molt poc d'aquest material va ser exposat en vida i la major part es pot considerar inacabat d'acord amb els criteris d'aquell període, cosa que ens permet assaborir les reaccions privades entre Turner i els seus temes. 2. Venècia abans i al llarg de la vida de Turner L'obra d'Antonio Canaletto (1697-1768) va permetre sentir a Turner i a la seva generació que coneixien Venècia, fins i tot abans de visitar-la, gràcies a la difusió de reproduccions gravades i publicacions de les seves vistes del Gran Canal, esglésies i espais públics de la ciutat. També podem percebre aquest influx en altres els artistes britànics del període, com Richard Parkes Bonington i William Marlow. Turner va reconèixer el seu deute amb Canaletto en els seus primers quadres de Venècia, però mai no va permetre que aquesta influència el limités: va absorbir alguns principis del seu predecessor, però va mirar de produir una obra personal.3. Turner i la visió literària de Venècia Turner també va ser influït per un seguit de fonts literàries, com ara les obres venecianes de Shakespeare El mercader de Venècia i Otel·lo i els poemes i drames en vers de Byron. L'última part de Childe Harold's Pilgrimage de Byron es va publicar el 1818, quan més intens era l'interès de Turner per l'art, la història i el paisatge d'Itàlia. Aquest poema pot haver contribuït a la seva determinació de visitar Venècia per primer cop. Als anys vint, Turner va fer dues sèries d'il·lustracions per a la poesia de Samuel Rogers, que es van fer immensament populars i van presentar la seva obra a generacions successives, incloent-hi el jove John Ruskin.4. Turner i la pintura veneciana Al començament de la carrera de Turner, el món de l'art londinenc estava fascinat amb la pintura veneciana. El 1802, la Pau d'Amiens entre la Gran Bretanya i França va permetre que Turner anés al Louvre a estudiar algunes pintures de Veronese, Ticià i Tintoretto confiscades de Venècia per les tropes napoleòniques. El van impressionar especialment el «color i el pathos de l'efecte» en Ticià, i com el paisatge podia tenir un paper vital en l'acció d'un quadre, més que no pas limitar-se a ser un escenari de fons. Moltes de les obres d'art saquejades van ser retornades després de la batalla de Waterloo (1815), fet que possiblement va afavorir la primera visita de Turner a Venècia el 1819.5. Primeres impressions de la ciutat Turner va fer tres visites a Venècia en el decurs d'aproximadament vint anys: el 1819, el 1833 i el 1840. Encara que la darrera visita, el 1840, va ser la més llarga i productiva, el poc temps que s'hi va estar en cada ocasió explica per què les seves estades anteriors es documenten només gràcies als quaderns de dibuixos ràpids a llapis, poques aquarel·les i alguns estudis de color, que tanmateix destil·len brillantment els efectes de la llum. Entre el 1833 i el 1846, Turner va exposar vint-i-cinc olis de Venècia. Però la veritable força d'aquesta fascinació només es va conèixer després de la seva mort. Al seu estudi es van trobar deu quaderns de dibuix i nombroses aquarel·les de Venècia. 6. Venècia monumental Emprenem ara un tomb per Venècia, que comença amb els monuments que dominen la plaça de San Marco i la Piazzeta contigua: el Palau Ducal, el Campanile i la basílica de San Marco. El palau havia estat seu de l'ajuntament i del tribunal de la ciutat a més de la residència del duc, cap de l'Estat venecià. El 1807 Napoleó va convertir la basílica, antiga capella privada del duc, en la catedral de la ciutat. Molts han considerat incomprensible la seva barreja d'estils arquitectònics. Però Turner en va estudiar l'exterior durant la seva primera visita a Venècia i, en els viatges posteriors, va utilitzar un paper marró fosc per suggerir la penombra interior i intensificar la brillantor dels mosaics.7. Venècia a la nit Al segle XVIII, les imatges de Canaletto van contribuir a una preferència per la ciutat vista sota la resplendent llum del sol. Però, atès que els palaus s'esfondraven i els canals eren plens d'algues, alguns poetes, com ara Thomas Moore o Byron, van començar a suggerir que Venècia només esdevenia màgica quan «l'obscuriment de la llum» en dissimulava la decadència. Els coetanis de Turner mai no van conèixer l'abundant grup d'estudis que va fer de la ciutat a la nit, molts d'ells des de l'hotel Europa. Alguns dorsos contenen notes on Turner dóna testimoni de la seva excitació pel fet de ser el posseïdor temporal d'aquestes fabuloses vistes des de la intimitat de la seva cambra.8. El Gran Canal A continuació, comença una passejada pel Gran Canal, l'artèria principal de la ciutat, des del punt més pròxim a terra ferma fins on es troba amb les aigües del Bacino de San Marco, camí de la llacuna i del mar. Turner va dedicar un dels seus quaderns de dibuix sencer al recorregut del canal de cap a cap. Altres aquarel·les se centren en les àrees pròximes als dos hotels on es va hostatjar: pels volts del pont de Rialto i al gran revolt del canal vers la Dogana (la duana). Les vistes del tram final les domina l'església de Santa Maria della Salute, amb les cúpules transformades per la llum de la tarda.9. El canal de la Giudecca i l'illa de San Giorgio Maggiore El canal de la Giudecca s'estén al sud de les principals illes que formen Venècia tot separant la ciutat del grup d'illes conegut també com la Giudecca. No va ser fins l'última visita, el 1840, que Turner va començar a valorar el potencial, menystingut fins llavors, de les espectaculars vistes de la ciutat que la zona oferia. Davant del Palau Ducal, al límit oriental de la Giudecca, s'estén l'illa de San Giorgio Maggiore, coneguda per l'església concebuda per Andrea Palladio a mitjan segle XVI. El seu campanar i la seva cúpula apareixen repetidament a les aquarel·les de Turner, vistos des dels molls i canals de la ciutat, o des de l'aigua. 10. El Bacino i la Riva degli Schiavioni El Bacino de San Marco és la zona d'aigües profundes que hi ha davant del Palau Ducal. A l'est del palau hi ha l'ampla àrea pavimentada coneguda com la Riva degli Schiavioni. El Bacino ofereix espectaculars vistes dels edificis més famosos de Venècia i havia estat el cor comercial de la ciutat. Però, en temps de Turner, la pèrdua del poder econòmic el contraposava amb la vibració que es podia observar a les pintures de Canaletto. El volum de la flota havia minvat significativament i el pintor se centrà en les embarcacions més petites, com ara les gòndoles o les barques de pesca locals denominades bragozzi.11. La Llacuna Byron va descriure Venècia com una joia que sorgia de la mar, però sorprenentment Turner sembla haver estat dels pocs artistes fascinats per mostrar aquest escenari aïllat enmig de la vasta extensió de la llacuna, mostrant-la com una silueta resplendent, tocada per la llum de l'alba i del capvespre. Aquestes obres van dividir els crítics. Molts dels qui admetien sentir-se fascinats pel seu «bell i fantàstic joc de colors» es mostraven desconcertats davant la dificultat de distingir-hi figures i formes. Però, en veure-les aquí, en el punt culminant de l'exposició, mostren un Turner que manté fins a la fi la seva determinació de trobar noves perspectives amb les quals desafiar i encisar l'espectador.BIOGRAFIA - JOSEPH MALLORD WILLIAM TURNER (1775-1851) Joseph Mallord William Turner és considerat un dels millors paisatgistes britànics de la història. Fill d'un barber londinenc, Turner va néixer el 23 d'abril de 1775. La seva mare va morir de manera prematura i el jove Joseph només va rebre una educació rudimentària per part del seu pare. Des que era un nen, Turner va abocar les seves energies en el dibuix i més endavant en la pintura. Als 13 anys ja exhibia les seves obres a l'aparador de la barberia del seu pare. Aquell nen prodigi va ser recompensat quan un dels seus quadres es va exposar a la Royal Academy: un gran honor per a un noi de només 15 anys! Turner va obrir el seu propi estudi i va passar a ser membre de ple dret de la Royal Academy el 1802.La formació artística de Turner va prosseguir durant els seus llargs viatges per l'estranger. Els paisatges marins de Venècia el van captivar i es va dedicar en cos i ànima a copsar els canviants jocs de llum i color sobre l'aigua. Tot i que Turner va treballar molt amb l'oli, deu la seva fama a l'aquarel·la. Es pot dir amb tota justícia que és un dels pares fundadors del paisatgisme aquarel·lístic britànic. Una de les qualitats més singulars de Turner és que no intentava reproduir el que veia, sinó que mirava de pintar el que l'escena el feia sentir. En aquest aspecte, es pot considerar un precursor de l'«impressionisme». Les seves millors obres mostren una magnífica i nebulosa atmosfera lluminosa, darrere la qual amb prou feines s'entrelluquen les formes.Tot i l'acceptació popular de la seva obra, Turner era un home introvertit, que tenia pocs amics. Sempre va treballar i viatjar tot sol. Exposava els seus quadres, però sovint es negava a vendre'ls. I quan al final en venia un, queia en la depressió. Turner va morir el 19 de desembre de 1851 i, a petició seva, va ser enterrat a la catedral de Saint Paul. La seva important col·lecció de més de 300 pintures, 20.000 aquarel·les i 19.000 dibuixos es va llegar a la nació. L'any 1987 es va obrir la Clore Gallery, a la Tate Gallery, per exhibir aquesta col·lecció, d'acord amb els termes del testament del pintor.Turner i Venècia Del 2 de març al 5 de juny de 2005 Inauguració: dimarts 1 de març, a les 20 hCaixaForum Av. del Marquès de Comillas, 6-808038 BarcelonaHorari: De dimarts a diumenge i festius, de 10 a 20 hDilluns tancat, excepte festiusServei d'Informació:Tel.: 902 22 30 40Entrada gratuïta a l'exposició Més informació: http://www.fundacio.lacaixa.es