Exposició: Max Ernst. Invisible a primera vista… Gravats, llibres il·lustrats i escultures

Més enllà d'atraure, la seva obra sorprèn, irrita, confon, provoca i pertorba. «Ai del pintor que pretén saber el que vol!», va proclamar. El seu mèrit precisament va ser aquest: no trobar-se mai. Sota el títol Max Ernst. Invisible a primera vista... Gravats, llibres il·lustrats i escultures, la Fundació ”la Caixa” desplega a la sala d'exposicions de Girona els jocs visuals que va inventar Max Ernst (1891-1976), el «mag dels deliris que gairebé no es perceben», en paraules del poeta René Crevel. L'artista va inventar tècniques semiautomàtiques com ara el collage i el frottage, va idear una escriptura secreta i va iniciar un diàleg visual amb poetes i escriptors com Lewis Carroll, Franz Kafka, Paul Éluard, André Breton, Tristan Tzara i Jacques Prévert. De tot plegat ret compte l'exposició, que reuneix 75 gravats, 22 llibres d'artista (alguns d'oberts, altres de tancats) i 5 escultures procedents del Kunstmuseum Bonn, on, per motius de conservació, sols s'exposen de manera temporal i parcial. La mostra fa palès fins a quin punt Ernst —el qual, el 1921, va manifestar la seva cèlebre expressió programàtica «més enllà de la pintura», que tenia ressons de Nietzsche— va cercar la síntesi entre art, ciència i filosofia. Els gravats i els llibres il·lustrats que va crear no són un apèndix de la pintura, sinó una creació de gran personalitat i de rotunda força expressiva. El resultat n'és, més enllà de tota especialitat avantguardista, una obra d'inesgotable riquesa i allunyada de tota doctrina. Només cal dir que la seva obra gràfica suma més de 2.000 creacions. «Max Ernst és la ment més magníficament turmentada que ha existit mai», va resumir André Breton. Mai tan ben dit. L'exposició Max Ernst. Invisible a primera vista... Gravats, llibres il·lustrats i escultures, que pertany a la Col·lecció del Kunstmuseum Bonn, ha estat comissariada per Irene Kleinschmidt-Altpeter amb l'assessorament científic de Xavier Antich, i es podrà veure a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Girona (Sèquia, 5) del 23 de febrer al 15 de maig de 2005. Totes les obres pertanyen a la Col·lecció del Kunstmuseum Bonn. Més endavant, es podrà veure als centres culturals de la Fundació ”la Caixa” de Lleida i Tarragona. La primera pedra d'aquesta exposició la va posar Hans Bolliger al segle passat. Aquest jove empleat d'una llibreria de Zuric es va adonar ben aviat de l'interès i el valor dels llibres il·lustrats i els gravats de Max Ernst. Malgrat els seus modestos recursos econòmics, a mitjan anys trenta els va començar a col·leccionar. Zuric era llavors el nucli dadaista, i Bolliger va fer amistat amb Hans Arp, Hugo Ball i altres protagonistes destacats d'aquest moviment artístic. Al cap d'unes dècades, el 1953, Bolliger va conèixer personalment Ernst a casa de la historiadora de l'art Carola Giedeon-Welcker i es va iniciar, així, una relació que ja mai no va quedar interrompuda. Avui, els bibliòfils es delecten amb les múltiples dedicatòries personals de l'artista que figuren en els llibres de Bolliger. El Kunstmuseum Bonn va adquirir el 1989 els llibres il·lustrats i els gravats que va aplegar el llibreter suís.L'exposició Max Ernst. Invisible a primera vista... Gravats, llibres il·lustrats i escultures representa una oportunitat gairebé única d'admirar un conjunt tan insòlit, ja que les obres sols s'exposen a Bonn de manera temporal i parcial per motius de conservació. Entre elles, el llibre Mr. Knife Miss Fork (Senyor Ganivet, Senyoreta Forquilla, París, 1931). Exposat a la mostra, conté 19 fotogrames de Man Ray realitzats a partir de frottages de Max Ernst, com també una bella dedicatòria al primer artífex d'aquesta exposició, el llibreter Hans Bolliger.Max Ernst. Invisible a primera vista... Gravats, llibres il·lustrats i escultures es presenta una temporada després de l'exposició Matisse. Els llibres il·lustrats, que va reunir a Girona vuit llibres d'artista d'Henri Matisse. Totes dues mostres palesen una manera d'entendre l'art, ja que per als dos artistes aquest tipus d'obres no constituïen un apèndix de la pintura, sinó una creació de gran personalitat i amb una força expressiva rotunda. Després de Girona, aquesta exposició es podrà veure a Lleida i Tarragona. Aquestes tres ciutats comparteixen amb Bonn el fet de ser nuclis d'una important activitat acadèmica, per la qual cosa la Fundació ”la Caixa” vol fer extensiva la mostra als estudiants. Antiga capital federal d'Alemanya, Bonn és, per tradició, una important ciutat universitària; a la seva Facultat de Filosofia, Max Ernst va estudiar art, psicologia i altres matèries entre el 1910 i el 1914. El 1972, l'artista va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Bonn.La Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” repassa les diferents etapes de Max Ernst com a artista gràfic. Les obres centrals de l'exposició són els famosos llibres il·lustrats i els gravats que Ernst va fer per a ocasions especials i a través dels quals va establir un diàleg polifònic entre l'art, la literatura i les teories filosòfiques. En aquest context també s'emmarquen els projectes individuals Histoire naturelle (Història natural, 1926), en què Ernst va introduir una innovació revolucionària per obtenir imatges d'aparença científica per mitjà d'un procediment del tot inconscient (la tècnica semiautomàtica del frottage), i Maximiliana (1964), obra de referència entre els llibres il·lustrats del segle XX, perquè recull l'escriptura secreta, críptica i indesxifrable que Ernst va inventar com a rèplica visual de l'escriptura automàtica. Precisament d'aquesta obra s'ha extret el subtítol d'aquesta exposició: Invisible a primera vista... (Invisible à l'oeil nu...). D'altra banda, a través dels seus llibres d'artista, Ernst va mantenir un sorprenent diàleg visual amb poetes i escriptors de la talla de Paul Éluard, André Breton, Antonin Artaud, Tristan Tzara, Jacques Prévert, Franz Kafka i Lewis Carroll, entre d'altres.Mentre estudiava a Bonn, Ernst va començar a treballar la tècnica amb la qual faria les seves aportacions més importants al moviment surrealista, el collage, que a les seves mans té poc a veure amb els papiers collés cubistes. En aquella època va descobrir el dadà («una llum entre les tenebres» arribada de Zuric, com ell mateix definiria), que va representar per al jove artista un exercici d'alliberament respecte del pes de la tradició artística i el punt de partida cap al surrealisme. L'obra plàstica i literària d'Ernst està íntimament lligada a aquest moviment, del qual constitueix una de les aportacions més significatives i fascinants. En els seus quadres i treballs gràfics, l'artista alemany va expressar visualment millor que ningú el món enigmàtic que ja havien explorat els surrealistes.L'exposició Max Ernst. Invisible a primera vista... Gravats, llibres il·lustrats i escultures també reuneix les novel·les-collage més importants del creador. Entre elles, La femme 100 têtes (La dona sense/cent caps, 1929), Rêve d'une petite fille qui voulut entrer au Carmel (Somni d'una nena que va voler entrar a l'orde del Carme, 1930) i Une semaine de bonté ou Les 7 éléments capitaux (Una setmana de bondat o Els 7 elements capitals, 1934). D'altra banda, els llibres d'artista estableixen una relació iconogràfica amb les cinc escultures que també s'exposen a la mostra, tal com es fa palès en el plec IV d'Une semaine de bonté, que té el títol Œdipe. En aquella època, les interpretacions psicoanalítiques de Sigmund Freud sobre el complex d'Èdip eren objecte de discussions aferrissades entre els surrealistes. A l'hivern de 1934-1935, l'artista va fer a París les seves primeres obres íntegrament escultòriques, entre les quals els dos models de guix Œdipe I i Œdipe II. El 1975, quan l'artista encara era viu, es van fondre en bronze. Aquestes escultures són presents a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Girona. Max Ernst va morir el 1976, a punt de fer 85 anys. L'artista va tancar les seves notes biogràfiques amb aquestes paraules suggerents sobre el seu mètode de treball: «Última qüestió: Max Ernst convida els seus crítics lectors i benèvoles lectores que es plantegin si de debò es mereix l'afalagador títol de "mag dels deliris que gairebé no es perceben" que li va concedir un dels poetes més grans —i incompresos— del nostre temps, René Crevel.» Max Ernst. Invisible a primera vista... Gravats, llibres il·lustrats i escultures Del 23 de febrer al 15 de maig de 2005 Inauguració: dimarts 22 de febrer, a les 20 hSala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” Sèquia, 5GironaHorari: De dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 21 hDiumenges i festius, d'11 a 14 hServei d'Informació: Tel.: 902 22 30 40Entrada gratuïta Més informació: www.fundacio.lacaixa.es