Una màscara guere assenyala i persegueix el culpable d'un delicte greu i, fins i tot, pot executar-lo; els ngang o fetitxers bembe introdueixen relíquies del difunt (ungles o cabells) per l'anus de les estatuetes perquè incorporin l'esperit dels morts; com si es tractés de relíquies, els cranis dels avantpassats fang es conserven en caixes d'escorça d'arbre coronades per una escultura-guardià i participen en els ritus d'iniciació; al país dels baulé, els difunts o gent del naurelko' comparteixen les llars amb els vius en forma d'estatueta de fusta... Criatures de formes enigmàtiques, fins i tot de proporcions aberrants als ulls dels occidentals, les escultures africanes encarnen per a les diverses ètnies del continent avantpassats, esperits, personatges mítics i altres éssers sagrats. Aliens als nostres principis estètics i guiats pel seu instint, els artistes' africans seleccionen, simplifiquen i alteren les proporcions anatòmiques en un conjunt orgànic i coherent d'inusitada bellesa. L'exposició Àfrica, la figura imaginada pretén contagiar al públic occidental la passió per l'art africà que un dia van sentir Derain, Picasso, Modigliani i molts altres a través de 166 objectes sagrats i enigmàtics de diferents ètnies d'Àfrica central i occidental que mostren diverses representacions d'un mateix tema: la figura humana. La gran majoria de les obres, relacionades amb els rituals de les societats secretes i el culte als avantpassats, estan esculpides en fusta i recobertes de vernissos, olis, fibres vegetals, plomes o claus de ferro. L'exposició ha estat organitzada i produïda per la Fundació ”la Caixa”, i ha comptat amb la col·laboració de l'Africa Museum de Tervuren (Bélgica), el Museu de História Natural da Facultade de Ciências-Universidade de Porto, el Museo Nacional de Antropología de Madrid, el Museu Nacional de Etnologia de Lisboa, el Museu Etnográfico da Sociedade de Geografia de Lisboa i The British Museum de Londres, així com de col·leccionistes particulars. L'exposició Àfrica, la figura imaginada, comissariada per Albert Costa, es podrà visitar a la Fundació ”la Caixa” de les Illes Balears (plaça de Weyler, 3; Palma), del 9 de juny al 29 d'agost de 2004; i al Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” de Tarragona (mitjans de setembre fins a finals d'octubre de 2004). Els primers objectes d'art africà van arribar a Europa en el segle XV a bord de vaixells noliejats per portuguesos. Les formes desorbitades de les màscares i els fetitxes els van convertir en objectes de col·lecció molt preuats als gabinets de curiositats exòtiques. No va ser fins al segle XX, quan artistes com Picasso, aliens al gust per l'exotisme i la curiositat científica, van reivindicar el gust per unes formes plàstiques d'inusitada bellesa. Precisament, un dels aspectes que més els va atreure va ser el tractament de la figura humana. Aliens als cànons europeus renaixentistes, els artistes' africans representaven el cos amb enorme llibertat: figures estilitzades en què l'anatomia humana apareixia reduïda a uns traços esquemàtics, màscares que representaven de manera abstracta avantpassats i esperits, imatges d'estranyes proporcions amb asimetries i deformacions que exaltaven determinades capacitats o provocaven un efecte terrorífic... La representació del cos humà per les diverses ètnies africanes és l'objectiu d'Àfrica, la figura imaginada, exposició que no pretén explicar les raons psicològiques, socials o històriques de l'extraordinària multiplicitat d'estils. Només tracta de descobrir, és a dir, mostrar, al públic occidental la riquesa i la bellesa de l'art africà. Per això s'han seleccionat 169 objectes sagrats de més d'una quinzena d'ètnies, totes elles d'Àfrica central i occidental. Entre les obres no només hi ha escultures i estatuetes, sinó també arques, portadores i màscares, ceptres, bastons, politges de teler, plaques de palau, pintes, tamborets, tabaqueres, recolzacaps i objectes per a l'endevinació. En tots aquests apareix representada la figura humana d'una o altra manera. Amb materials tan senzills com la fusta, les diverses ètnies han aconseguit una enorme diversitat de formes. Des de la delicada estilització de les figures senufo fins a les figures del culte del byeri, recobertes de gruixudes pàtines grumolloses. De l'enigmàtica bellesa geomètrica dels reliquiaris kota a la força tenebrosa dels fetitxes kongo. Del complex simbolisme d'una arca dogon al realisme aristocràtic de l'art de Benín. Com en la música, les escultures africanes són rítmiques i hi domina la percussió. Àfrica, la figura imaginada pretén ser ambé un homenatge al seus escultors' anònims.LES DIFERENTS ÈTNIES PRESENTS A L'EXPOSICIÓ De cada una de les ètnies seleccionades en aquesta exposició es mostren diferents obres de forma que, reunides, permetin fer comparacions entre les que pertanyen a una mateixa comunitat, les seves similituds i diferències, així com establir distincions entre els grups pròxims. Les ètnies representades són:- Dogon. El penya-segat de Bandiagara, a Mali, és la llar dels dogon. Els tellem, antics habitants, van deixar els seus vestigis a les coves de les parets rocalloses. Les escultures tellem i dogon semblen emular amb el seu aspecte hieràtic i les seves formes afilades la geometria severa del penya-segat. Moltes de les escultures mostren gestos de recolliment, atès que les estàtues intercedeixen davant les divinitats o bé les representen. - Bamana. Els bamana de Mali fabriquen les seves escultures per als ritus d'iniciació d'ambdós sexes. Les màscares d'antílop i hiena només poden emprar-se en les cerimònies dels homes. En les mateixes festes, unes figures femenines ballen en mans dels joves de la casta dels ferrers: són les anomenades nyeleni, "noia bonica", que tenen un clar contingut eròtic. - Senufo. Els senufo viuen entre Mali, Burkina Faso i la Costa d'Ivori. Moltes de les seves obres d'art estan relacionades amb el Poro, societat secreta d'iniciació masculina. Les escultures formen el panteó dels avantpassats i a vegades coronen els bastons utilitzats en els ritus agrícoles i les bobines dels telers. També les dones tenen les seves pròpies societats, en els ritus d'endevinació de les quals s'empren petites figures. - Les tribus de l'oest de la Costa d'Ivori. Entre els dan, we, bete i guro les màscares participen en els ritus més importants: la iniciació dels joves, les declaracions de guerra o la celebració de la pau, i l'entronització dels caps. També contribueixen a sufocar incendis i a la persecució dels malfactors. Altres surten en els dies de festa per divertir dones i infants. En tots els casos, el portador de la màscara ha d'estar dotat per a la mímica i el ball, perquè amb els seus moviments ha de donar vida a un esperit, una divinitat o un avantpassat. - Baulé. Els baulé habiten el nord de la Costa d'Ivori. Per a ells, els difunts es troben a l'altre món, però les seves ànimes romanen entre els vius en forma d'estatuetes, "gent de fusta", de les quals es té especial cura i reben ofrenes amb regularitat. Representen el cos humà de manera directa i delicada, amb tota mena de detalls. El seu aire somiador i la seva delicadesa desvetllen la tendresa de qui les contempla.- Benín. Durant 500 anys a la ciutat de Benín, a Nigèria, els artesans creaven les peces per a la dinastia regnant. Anomenat oba, el rei es convertia en déu en accedir al tron i tots els súbdits estaven al seu servei. Cada oba posseïa el seu propi altar, on venerava els caps dels seus avantpassats esculpits en llautó. Mostrar només el cap indicava que aquests avantpassats gaudien d'un "bon cap", és a dir, voluntat, caràcter i la capacitat de pensar. Les plaques de llautó cobrien les columnes del palau reial i narraven fets reals o mítics que enaltien l'oba en el poder. - Fang. Els fang ocupen territoris de Guinea Equatorial, el sud del Camerun i Gabon. Practiquen un culte familiar, el byeri, en què els cranis dels avantpassats es guarden en capses fetes d'escorça. Sobre aquestes caixes col·loquen una escultura que exerceix de guardià. En els ritus d'iniciació, després de mesos de dures proves, els nens es troben per fi davant els cranis pintats amb caolí i argila i ruixats amb la sang d'un pollastre sacrificat, mentre l'escultura, guarnida amb plomes i untada amb oli de palma, els mira fixament.- Kota. Veïns dels fang, els kota de Gabon també guarden les relíquies dels seus avantpassats en cistells coronats per escultures que sorprenen pels seus trets abstractes: figures geomètriques en què els escultors van inscriure amb admirable eficàcia un rostre humà. Van ser aquests trets els que van fascinar els artistes al París dels anys vint i els incitaren a contemplar, col·leccionar i copiar aquestes figures. - Kongo. A la República Democràtica del Congo, els reis kongo van dominar un ampli territori fins al segle XVII. L'art kongo manifesta un naturalisme reduït als trets elementals, especialment en les maternitats i en les escultures eriçades de claus. Moltes d'aquestes figures s'usen com a fetitxes: resolen conflictes entre persones o clans, lliuren de maleficis, protegeixen de robatoris i agressions En qualsevol cas, és el bruixot qui manipula l'estàtua i la dota de poder.- Bembe. Els bembe participen de la gran cultura kongo. Considerats com els millors miniaturistes d'Àfrica, les seves figures tenen un caràcter dinàmic i monumental. Imatge d'un avantpassat, l'estatueta ha de ser consagrada pel nganga o fetitxer, que introdueix relíquies del difunt, ungles o cabells, a l'anus, moment en què incorpora l'esperit. Aquestes estatuetes són conservades amb afecte i consultades. - Chokwe. En el segle XIX, el tràfic de caravanes amb les factories europees de la costa va propiciar l'establiment de comandaments a les muntanyes d'Angola. El comerç d'ivori i esclaus i la possessió d'armes de foc van fer dels caps chokwe figures prestigioses, i moltes escultures els representen com a personatges mítics. Amb la posterior dispersió vers el nord el seu art va adquirir un caràcter més popular: estatuetes de dona, màscares i tamborets. - Mbala. Els mbala viuen a la República Democràtica del Congo. Les seves escultures mostren escenes de la vida quotidiana: maternitats i músics, gairebé sempre tocant el tambor. Durant les cerimònies, les figures són pintades amb caolí i pols vermella. Pertanyen als caps i simbolitzen l'autoritat, a més de representar els valors morals de la societat. - Luba. Els luba, "gent de sang sagrada", van mantenir els seus comandaments al sud-est de la República Democràtica del Congo fins a final del segle XIX. Les escultures són símbols de poder per a les classes altes: figures d'avantpassats, seients sostinguts per cariàtides, ceptres esculpits que s'usen en cerimònies aristocràtiques. Ètnia matrilineal, els luba esculpeixen la figura femenina amb elegància, sensualitat i dolçor.- Songe. Els songe fabriquen fetitxes d'aspecte ferotge. En una cavitat tapada amb banyes, pell o teixit s'introduïen en cerimònies secretes unes substàncies màgiques: caolí per cridar els difunts, verí de serp, terra de cementiri i falanges de dits de pigmeu per obtenir la seva destresa en la caça. Les grans escultures són invocades en les nits de lluna plena per oficiants femenines que demanen el benestar de la gent del poblat. Aquests fetitxes no es poden tocar amb les mans nues, perquè causarien la mort de qui ho fes. - Lulua. Els lulua de la República Democràtica del Congo veneren les escultures dels caps fundadors, que llueixen tatuatges, les armes de la reialesa i la falda de pell de lleopard. Les dones estèrils s'inicien en una societat dedicada al culte de les maternitats i les figures femenines. Aquestes mostren un melic sobresortint que representa la relació amb el món dels no nascuts i els avantpassats, i també és símbol de fertilitat. - Tabwa. Els tabwa de la República Democràtica del Congo van agrupar-se en comandaments al final del segle XIX. L'escultura de l'avantpassat amb l'aixa a l'espatlla simbolitza el "senyor de la terra" i pertany al cap del llinatge i als bruixots. Les figures petites estan destinades a l'endevinació. Els tatuatges signifiquen "el naixement de la lluna", atès que els tabwa celebren cerimònies cada lluna plena.Àfrica, la figura imaginada Del 9 de juny al 29 d'agost de 2004Inauguració: dimarts 8 de juny, a les 20 hLloc: Fundació ”la Caixa” a les Illes BalearsPl. de Weyler, 307001 PALMA Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a 21 hDiumenges i festius, de 10 a 14 hDilluns, tancat Servei d'informació de la Fundació ”la Caixa”: Tel.902 22 30 40Entrada gratuïta www.fundacio.lacaixa.es