Exposició: Matisse. Els llibres il·lustrats

Girona

29.04.04

10 minutos de lectura
Recursos disponibles

"Somio un llibre sobre el color Matisse." Amb aquestes paraules, l'editor Tériade es va adreçar a Matisse el 20 d'agost de 1940. Set anys després sortia a la llum Jazz, un llibre d'artista increïblement alegre malgrat el turbulent període històric en què va néixer, fruit de la gran obstinació entre el pintor i el seu editor. El resultat és espectacular: imatges inspirades en el circ, els viatges i els contes populars, pintades amb guaix, retallades i combinades en un conjunt d'una bellesa exuberant, acompanyades d'un text amb cal·ligrafia del mateix pintor que recull observacions i anotacions de la seva vida. "No faig distincions entre l'elaboració d'un llibre i la d'un quadre", va escriure Matisse el 1946, qui al llarg de vint-i-cinc anys (1930-1954) alternà la seva obra pictòrica amb la creació de llibres de tirada limitada que formen un conjunt amb personalitat pròpia. L'exposició Matisse. Els llibres il·lustrats presenta a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Girona vuit d'aquestes obres mestres, procedents de diversos museus i col·leccions privades, gairebé desconegudes pel gran públic. L'elecció dels escriptors revela uns gustos literaris refinats i eclèctics: les cartes d'amor místic de la monja portuguesa Marianna Alcaforado; els clàssics de la modernitat Charles Baudelaire i Stéphane Mallarmé; els grans clàssics de la tradició francesa Charles d'Orléans i Pierre de Ronsard, i els seus contemporanis Henry de Montherlant i Georges Duthuit. Però Matisse no es limita a il·lustrar poemes, cartes i fragments de drames; parteix de l'afinitat amb l'escriptor per crear una obra d'art total, on text i imatge s'entrellacen en una seqüència de gran sobrietat i força expressiva.L'exposició Matisse. Els llibres il·lustrats, comissariada per Susanne Kudielka, es podrà visitar a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Girona (Sèquia, 5), del 30 d'abril al 25 de juliol de 2004. La majoria dels grans artistes del segle XX van compaginar la seva obra pictòrica o escultòrica amb la creació d'uns volums impresos que, per la seva originalitat i rotunda bellesa plàstica, transformaren la idea que es tenia del llibre. Henri Matisse (1869-1954) no va ser una excepció. El 1939, com a conseqüència d'un encàrrec de l'editor Albert Skira, va il·lustrar una edició dels poemes de Stéphane Mallarmé. L'experiència representà el descobriment d'un nou mitjà d'expressió. Des d'aleshores i fins a la seva mort, Matisse creà diversos llibres d'artista, que formen un conjunt amb personalitat pròpia dins de la seva trajectòria. A diferència d'altres dibuixants i pintors, Matisse no es limitava a lliurar a l'editor el seu material gràfic, sinó que assumia ell mateix la creació del llibre, tot responsabilitzant-se dels més mínims detalls. Per a les diferents proves d'ordenació dels textos i les il·lustracions en cada una de les pàgines (mise en page o compaginació), utilitzava les maquetes que ell mateix fabricava. Aquestes maquetes, a més de l'elecció i la seqüència de textos i il·lustracions (en esbossos a llapis o en color), contenien també, en ocasions, instruccions precises per a la impressió del llibre.Matisse va treballar amb diferents tècniques (litografia, linogravat, aiguafort i pochoir), tot cercant la senzillesa del traç, únic, lineal, gairebé cal·ligràfic. Nu i sintètic quan il·lustra Mallarmé, cerca efectes que subratllin el drama de Pasifae en l'obra de Montherlant mitjançant el linogravat, que permet obtenir unes captivadores imatges en negatiu. En els poemes de Charles d'Orléans i de Ronsard juga amb el rostre i amb els elements florals, a partir d'un moviment directe, que mai perfecciona ni critica. Un dels atractius de l'exposició és poder contemplar Jazz, el llibre que Matisse realitzà el 1947 per a l'editor Tériade i que representa una apoteosi del color. Matisse pinta amb guaix, utilitzant la mateixa paleta de les seves pintures a l'oli, i retalla els papers acolorits per aconseguir composicions d'un gran impacte visual. "Aquestes imatges de tons vius i violents procedeixen de cristal·litzacions de records de circ, de contes populars o de viatges. He fet aquestes pàgines cal·ligrafiades per suavitzar les reaccions simultànies de les meves improvisacions cromàtiques i rítmiques; aquestes pàgines formen una mena de ‘fons sonor' que les transporta i les envolta."L'exposició Matisse. Els llibres il·lustrats, que s'ha pogut portar a terme gràcies al suport de la Successió H. Matisse, reuneix els següents vuit llibres d'artista:Poésies, de Stéphane Mallarmé - 1932El 1930, després d'un viatge a Tahití, Matisse va començar a treballar en el seu primer llibre: les poesies de Stéphane Mallarmé (1842-1898). A diferència de la seva obra pictòrica, tocada de ple per la llum i els colors del tròpic, Matisse cerca l'essència: aiguaforts de traç fi i regular, sense ombretjos, que es distribueixen per tot el full i que dialoguen amb el text, que ocupa la pàgina de la dreta. L'empremta de Tahití s'intueix a partir de la voluptuositat amb què tracta els seus temes característics (figures femenines, finestres, flors), que es combinen amb les imatges recurrents de la poesia de Mallarmé (faunes, cignes, cabells i ventalls).Pasiphaé, Chant de Minos, d'Henry de Montherlant - 1944 El 1928, l'escriptor Henry de Montherlant (1895-1972) va escriure una nova versió del mite de Pasifae, l'esposa del rei Minos, que induïda per Posidó va ser posseïda pel brau blanc i donà a llum el Minotaure. El 1940, després d'una sèrie de sessions per realitzar el retrat de l'escriptor, Matisse acceptà il·lustrar el llibre. Va seleccionar una sèrie de fragments i els desenvolupà plàsticament. Mitjançant la tècnica del linòleum, que permet obtenir imatges en negatiu, va aconseguir efectes de gran dramatisme. Les lletres capitals vermelles, combinades amb el gravat i la tipografia, arrodoneixen un conjunt de gran elegància.Lettres, de Marianna Alcaforado -1946 Les cartes d'amor que la monja portuguesa Marianna Alcaforado va adreçar al cavaller de Chamilly (un dels expedicionaris enviats pel rei Lluís XIV de França per ajudar Portugal a defensar-se dels intents d'annexió de la corona de Castella) constitueixen un dels més bells epistolaris amorosos de tots els temps. Ficció? Realitat? Són realment la traducció de les cartes d'una monja del segle XVII? O van ser escrites directament en francès pel suposat traductor, Guilleragues? Les il·lustracions representen la novícia en tons marrons. Les diverses lletres estan decorades amb fruites i flors en una celebració de la passió i de la vida.Les fleurs du mal, de Charles Baudelaire - 1947 Matisse va ser un gran lector de les obres de Charles Baudelaire (1821-1867), un dels grans referents de la literatura i de l'art contemporani. Una de las primeres obres del pintor, Luxe, calme et volupté (1904), pren el títol d'un dels versos del poema "L'invitation au voyage", de Les fleurs du mal. El projecte d'il·lustrar aquest llibre primordial de la poesia moderna es remunta a 1930, quan Matisse treballava en les Poésies de Mallarmé. Finalment, el 1947, la Bibliothèque Française va publicar una selecció de poemes, il·lustrats amb diversos retrats femenins i masculins, entre els quals destaquen el retrat del poeta i el d'un home que s'assembla a Matisse.Jazz, d'Henri Matisse - 1947 Fascinat per La symphonie cromatique que Matisse va dissenyar per a la portada de la revista Verve, l'editor Tériade li proposà el 1940 fer un llibre "sobre el color Matisse", un "manuscrit de pintura" moderna que recuperi l'antic esplendor de les il·luminacions medievals. Matisse, massa ocupat amb la pintura, no es deixa convèncer de seguida, i el llibre triga a fer-se realitat set anys. El resultat és espectacular: imatges inspirades en el circ, els viatges i els contes populars, pintades amb guaix, retallades i combinades en un conjunt d'una bellesa exuberant. El text, amb cal·ligrafia del mateix Matisse, recull observacions i notes de la seva vida de pintor.Florilège des amours, de Pierre de Ronsard - 1948 Per a Pierre de Ronsard (1524-1585), la poesia és el resultat d'una inspiració divina que el poeta contribueix a fixar a través de la cultura humanística i d'una tècnica elaborada. Matisse va descobrir en ell una ànima bessona. Les 26 litografies que realitzà per il·lustrar una selecció de 56 poemes dels Amours recreen l'exuberància de la naturalesa, la voluptuositat dels plaers i la passió per la vida. Les imatges (representacions femenines de cara, de perfil, de mig cos o de figura completa, flors, fulles, fruites i ocells) es disposen al voltant del text formant una mena de garlanda, com en la pintura del Barroc, però amb un llenguatge sintètic, totalment contemporani. Poèmes, de Charles d'Orléans - 1950 Mentre treballava en les il·lustracions dels Amours de Ronsard, Matisse començà a interessar-se pels rondells, les balades i les cançons d'un dels seus predecessors més il·lustres, el trobador Charles d'Orléans (1394-1465). Va fer una selecció dels poemes, els va escriure a mà, amb llapis negre, envoltats de sanefes de colors, va fer el retrat de l'autor a partir de les imatges d'altres membres de la seva família (atès que d'ell no s'ha conservat cap imatge històrica) i va compondre 48 fotolitografies a partir de diferents variacions del tema de la flor de lis, símbol de la monarquia francesa.Une fête en Cimmérie, de Georges Duthuit - 1963 El 1947, la filla de Matisse, Marguerite, i el seu marit, l'escriptor i crític d'art Georges Duthuit, van decidir iniciar una col·lecció de llibres dedicats a les festes rituals de les diferents cultures ancestrals. Une fête en Cimmérie, un assaig poètic de Duthuit sobre els indis inuit del Canadà, havia d'iniciar la sèrie. L'edició va trigar quinze anys a veure la llum. Matisse creà 31 litografies que representen el punt de trobada entre la seva manera d'entendre l'art, els retrats i les màscares dels inuit, coneguts a través de la documentació etnogràfica.Matisse. Els llibres il·lustrats Del 30 d'abril al 25 de juliol de 2004 Inauguració: dijous 29 d'abril, a les 20 hLloc: Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa”Sèquia, 5 - 17001 GironaHorari: De dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 21 hDiumenges i festius, d'11 a 14 hVisites: Per al públic en general: tots els dissabtes, a les 19 hVisites dinamitzades: per a grups i escolars, de dilluns a divendres, reserva prèvia (972 21 54 08)Entrada gratuïta ACTIVITATS PARAL·LELES - Dimarts 4, 11, 18 i 25 de maig (19.30 h) Mise en page Creació i interpretació: Cristina Cervià i Eduard Teixidó. Selecció de textos: Roger Costa-Pau. Cristina, amb la veu, i Eduard, amb el moviment, ens aproximen els poetes que van captivar Matisse, llibres amb pàgines on la tipografia dansa amb els colors del pintor, manuscrits on s'intueixen els colors, les formes i els collages que doten d'una altra dimensió el paper en blanc. A la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” (Sèquia, 5). Entrada lliure.- Dijous 20 de maig (19.30 h)De Baudelaire a Mallarmé, un passeig per la poesia silenciosa i per la pintura que parla A cura de Xavier Pla, professor de Literatura Catalana i Teoria Literària a la Universitat de Girona. A l'Auditori Narcís de Carreras de ”la Caixa” (Santa Clara, 11). Entrada lliure.- Dimecres 19 de maig (19.30 h)Els llibres de Matisse A cura de Joan Barbarà, artista gravador, i Joan-Francesc Ainaud, historiador de l'art. Aquest taller incidirà en els procediments i en les tècniques de treball d'Henri Matisse com a artista il·lustrador i en el seu concepte del llibre com una obra total. A la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” (Sèquia, 5). Reserva prèvia en el telèfon 972 21 54 08.- Dimecres 26 de maig (19.30 h)Matisse i el laberint grotesc A cura de Maria Josep Balsach, professora d'Art Contemporani de la Universitat de Girona. Aquesta conferència exposarà els trets característics de l'art i la iconografia de Matisse en les seves vessants estètiques i també les seves relacions amb el context de l'època. Conceptes com l'arabesc i l'infinit, el color i l'anàlisi de la forma seran el punt de partida per configurar el sentit que té per a l'artista el procés creatiu i la gènesi de l'obra artística. A l'Auditori Narcís de Carreras de ”la Caixa” (Santa Clara, 11). Entrada lliurwww.fundacio.lacaixa.es