L'Iran, un pont d'unió entre Orient i Occident, ha estat des de sempre un camí obligat per a un gran nombre de pobles que van travessar aquesta terra i van deixar la seva empremta entre els pobladors autòctons. De la mescla de diferents cultures i formes de vida van sorgir un art i una cultura que han mantingut la seva identitat fins als nostres dies. L'art de l'Iran és el resultat d'un llarg procés ininterromput que, malgrat les invasions de pobles estrangers, ha conservat el seu caràcter original. A Occident, es tendeix a identificar la cultura de l'Iran amb el món islàmic i a oblidar la seva herència mil·lenària: des de l'evolució tecnològica i cultural del Neolític fins a les dinasties aquemènida, selèucida, arsàcida (parts) i sassànida. L'exposició 7.000 anys d'art persa vol aproximar-nos a aquest passat a partir de peces destacades procedents del Museu Nacional de Teheran, testimonis excepcionals i, en part, encara inèdits fora de l'Iran. Ceràmiques, segells i tauletes amb les primeres escriptures, objectes de bronze i recipients de culte zoomorfs, relleus de Persèpolis i vaixelles d'or i plata són alguns dels elements que s'exposen i que permetran al visitant reviure la fascinació que Europa ha sentit durant segles per l'antiga Pèrsia. Aquesta mostra, la més gran d'aquestes característiques que s'ha organitzat a l'estranger després del triomf de la Revolució islàmica a l'Iran (1979), ha nascut per iniciativa del Kunsthistoriches Museum de Viena.L'exposició 7.000 anys d'art persa, produïda per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb l'Ajuntament de Saragossa, es podrà veure a la Lonja (Plaça del Pilar, s/n) del 2 de març al 16 de maig de 2004. Aquesta mostra ha estat comissariada pel Dr. Wilfrield Seipel (director general) i per Michael Alram (conservador en cap del departament de Numismàtica), tots dos del Kunsthistoriches Museum de Viena, i Erika Bleibtreu, de l'Institut für Orientalistik de la Universitat de Viena. Un total de 176 objectes de gran valor arqueològic, històric i artístic mostren al llarg de l'exposició, i de manera cronològica, 7.000 anys de la història de la humanitat i del grandiós passat de l'Iran. La primera part de les dues que conformen l'exposició mostra la diversitat de cultures en les diferents regions de l'Iran, des del neolític fins a l'edat del ferro. A la segona, els objectes que s'exposen mostren la riquesa del llegendari imperi persa de la dinastia aquemènida i, després de la conquesta d'Alexandre el Gran, dels successius regnats de les dinasties selèucida, arsàcida i sassànida, fins als primers segles de l'època musulmana.L'Iran en la prehistòria i protohistòria Les propícies condicions climàtiques de les valls de l'Iran van afavorir l'assentament de pobladors que hi van desenvolupar l'agricultura, la ramaderia i la ceràmica. Aquesta secció de l'exposició fa palesa la diversitat de les cultures prehistòriques i protohistòriques de l'antic Iran. Les peces més antigues que es mostren provenen de l'altiplà iranià. Una figureta en miniatura que representa una dona amb el seu fill es remunta a la segona meitat del setè mil·leni aC (Tepe Zaqeh, al nord de la regió central de l'Iran); uns recipients de terracota decorats amb motius geomètrics i figures esquematitzades d'animals, que daten del cinquè mil·leni aC, també formen part de les peces més antigues de l'exposició.Les regions que es troben al sud-est de l'Iran van estar sota el domini del pròsper regne de Sumer, a la baixa Mesopotàmia, on s'estaven desenvolupant ciutats importants en les quals l'art, l'arquitectura, la metal·lúrgia i altres tecnologies mostraven avenços sense precedents. Poc abans de l'any 3000 aC la regió del Khuzestan es va independitzar del domini mesopotàmic. Des de Susa, el seu principal assentament urbà, aquesta regió es va anar transformant gradualment en un nou centre de poder, el regne d'Elam, la influència del qual es va estendre per l'altiplà central i va arribar fins a les muntanyes occidentals del Pakistan i el Turkmenistan. El segon mil·leni va ser l'època més esplendorosa de la història elamita, durant la qual es van construir temples i ciutats monumentals amb importants necròpolis. Aquesta època de prosperitat i desenvolupament urbà requeria l'accés a tota mena de matèries primeres, la qual cosa va donar lloc a un intens comerç entre regions llunyanes i a una burocràcia capaç de dur el registre de les activitats econòmiques. D'aquesta necessitat va sorgir la invenció de l'escriptura: una consecució fonamental per a la història de la civilització que representa el final de la prehistòria i el començament de la protohistòria.Abans d'arribar al darrer període d'aquesta primera part, l'edat del ferro, destaca l'exposició dels «bronzes del Luristan». Aquestes peces són una sèrie d'armes i objectes de bronze que acompanyaven els difunts a la tomba i que provenen de la província del nord-oest de l'Iran que deu el seu nom a la població que albergaven les seves muntanyes: els lur. Aquests objectes, adornats amb criatures fantàstiques, animals i domadors d'animals estilitzats, formaven part de l'aixovar funerari, juntament amb les destrals cerimonials, els «estendards» i els recipients amb figures, sovint d'influència mesopotàmica (segles X - VIII aC).Més al nord, entre el massís Elburz i la mar Càspia, es va desenvolupar una altra cultura durant l'edat del ferro (c. 1500-600 aC). A les valls fèrtils de Mazandaran i Gilan, aquesta cultura, com al Luristan, va romandre, en un principi, aliena a l'escriptura. Els nombrosos recipients de ceràmica monocroma i polida, en forma de zebús, de cèrvids o d'altres animals, són característics d'aquesta regió i mostren la influència dels pobles indoeuropeus procedents de les estepes russes meridionals que van anar envaint el nord de l'Iran: els medes i els perses, dos pobles que mil anys més tard van canviar la història del Pròxim Orient.L'Iran en l'antiguitat La segona part de l'exposició comença en l'època aquemènida i està dedicada a diferents períodes de la història persa, fins a la conquesta dels exèrcits islàmics, al segle VII dC. Abans del regne dels aquemènides, cap a mitjan segle VI aC, l'immens territori de l'Iran actual encara no s'havia constituït en una unitat política amb una administració centralitzada. En rivalitat amb els medes, Cir, el rei persa al qual, més endavant, es va anomenar «el Gran», els va sotmetre i els va integrar al seu imperi. Després, va consolidar el seu poder conquerint tot el territori de l'Iran, Babilònia, l'Afganistan i Àsia Menor, i va posar els fonaments del primer imperi de la història de la humanitat que superava els límits dels continents. El seu imperi s'estenia des del Nil fins a l'Indus, i sota Darios I, nebot de Cir, va assolir la seva extensió més gran. El gran imperi aquemènida estava format per diversos pobles i tots van contribuir a la creació d'un art imperial. El Gran Rei era l'únic i exclusiu mandatari i l'art es percebia com l'expressió de la seva persona i del seu poder universal. Els materials de construcció dels sumptuosos palaus de Susa i Persèpolis provenien de tot l'imperi, i els artistes i artesans arribaven de les diverses províncies. Els relleus de les escalinates de l'apadana, a Persèpolis, il·lustren molt bé aquest caràcter multinacional. Les restes que encara es conserven en l'actualitat al seu lloc original mostren les delegacions procedents de totes les províncies de l'imperi, que portaven presents típics al Gran Rei. Alguns fragments d'aquests relleus es poden veure a l'exposició.Als tresors dels palaus reials de Pèrsia s'acumulaven immenses riqueses que els diferents pobles oferien com a regals o com a tributs. Entre els objectes preciosos hi havia recipients magnífics d'or i plata, dels quals es poden admirar diversos exemplars a la mostra.Amb la conquesta de l'imperi persa per Alexandre el Gran (334-330 aC) va començar una nova època, que va continuar sota els selèucides després de la mort del conqueridor. Durant aquesta etapa es va expandir la cultura grega, tot i que els testimonis d'aquest període són, fins ara, més aviat escassos.Al llarg del segle III aC, altres pobles arribats de les estepes de l'Àsia central van penetrar al nord-est de Pèrsia i es van establir a la província de Pàrtia, per la qual cosa se'ls va donar el nom de «parts». Des d'allí, van posar la primer pedra d'un nou imperi. Sota els parts (c. 247/38 aC - 224 dC) es van dur a terme innovacions culturals importants. La gran autonomia dels petits regnes i de les ciutats-estat va actuar d'una manera més que positiva sobre la vida cultural d'una població d'orígens variats. L'elit parta apreciava l'art grec, i l'idioma grec era d'ús comú. L'art va anar evolucionant des d'un naturalisme hel·lenista fins a un estil lineal que es manifesta en l'escultura mitjançant una estricta frontalitat.Entre les peces més destacades de l'exposició hi ha diversos recipients de plata de l'època sassànida. Després de la seva victòria sobre Artaban IV, el rei dels parts, Ardasir I (224-241 dC), fundador de la dinastia sassànida, es va fer consagrar «Rei de Reis». Ardasir procedia de Pèrsia (Fars, sud de l'Iran), l'antiga pàtria dels aquemènides, i s'hi sentia especialment vinculat. Els sassànides ambicionaven restablir la grandesa de l'imperi persa aquemènida, a la qual cosa es va sumar el zoroastrisme, que, elevat a la categoria de religió oficial, va ser un suport fonamental de la reialesa sassànida.L'art sassànida estava centralitzat i totalment al servei de la ideologia dominant, de la religió i de la propaganda, i va esdevenir un instrument de representació oficial destinat a transmetre nocions polítiques, socials i religioses.Els recipients de plata representaven, sobretot, una part important de l'art de la cort sassànida i mostren el rei caçant o assegut en un tron. Als càntirs i garrafes predominen les ballarines i els músics. Diverses escenes tenen un caràcter dionisíac i estan relacionades amb el culte a Anahita, la deessa de la fertilitat, o amb les celebracions estacionals.L'exposició acaba amb una selecció d'obres representatives dels inicis de l'Islam. Aquestes peces s'inscriuen en la continuïtat del llenguatge formal i figurat sassànida. Cap a mitjan segle VII dC, els exèrcits musulmans de l'Aràbia es van endinsar en el territori persa i van posar fi sobtadament al domini sassànida, de 400 anys d'antiguitat. Pèrsia es va convertir en una part del califat. Després de la presa del poder per la dinastia dels abbàssides (749-1258 dC) i el desplaçament del seu centre, que va passar de Síria (Damasc) a Mesopotàmia (Bagdad), la producció artística persa es va integrar totalment en l'art islàmic, del qual va adoptar el vocabulari característic. No obstant això, es deixa sentir una forta influència dels models perses antics tant en l'arquitectura com en les arts plàstiques. Així doncs, l'art islàmic es va inspirar en la riquesa de l'art persa, la va integrar i la va adoptar com a pròpia.7.000 anys d'art persa Del 2 de març al 16 de maig de 2004 Inauguració: dilluns, 1 de març de 2004 a les 19 hores.Lloc: La Lonja Plaça del Pilar, s/n SaragossaHorari: De dimarts a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 21 hores.Diumenges i festius, de 10 a 14 hores.Dilluns, tancat.Visites escolars: cal demanar cita prèvia al telèfon 976 39 72 39Entrada gratuïta www.fundacio.lacaixa.es