Un dibuix que genera una mà que dibuixa el dibuix d'una mà que acabarà dibuixant... El 1948, Maurits Cornelis Escher va traçar sobre el paper dues mans entrellaçades que representen l'infinit, el temps que mai s'atura. És un dels múltiples jocs òptics que va inventar aquest mestre de les formes impossibles i les metamorfosis infinites que, igual que l'Alícia de Lewis Carroll, ens va voler descobrir què hi ha darrera del mirall. Dotat d'un tarannà racional i matemàtic, Escher experimentà fins a la sacietat amb l'espai i el temps, desafià els models de representació tradicional i anticipà moltes de les troballes de l'art digital. Sota el títol Escher. La vida de les formes, la Fundació ”la Caixa” presenta a Girona 78 gravats, litografies i xilografies d'aquest artista introvertit i universal. Entre les obres, que procedeixen de l'Israel Museum de Jerusalem, figuren algunes de les més conegudes: Mans dibuixant, Belvedere, Casa de les escales i Pujant i baixant. L'exposició s'organitza en quatre apartats (naturaleses, cossos, espais i geometries) que permeten seguir el procés que portà l'artista des de l'observació i la còpia minuciosa de les formes de la naturalesa fins a la creació de mons imaginaris i inquietants, basats en la repetició, la variació i la simetria. La mostra es tanca amb els sis gravats de la sèrie Metamorfosi, realitzats entre 1939 i 1940, que figuren entre les obres d'Escher més fascinadores i espectaculars. L'exposició Escher. La vida de les formes, comissariada per Xavier Antich, es podrà visitar a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Girona (Sèquia, 5), del 19 de febrer al 12 d'abril de 2004. Cristal·lògrafs i matemàtics, músics i filòsofs, físics i artistes s'han sentit fascinats davant l'obra d'Escher. El seu mèrit bé podria resumir-se amb les paraules de Douglas R. Hofstadter recollides en el llibre Gödel, Escher, Bach. Un eterno i grácil bucle: "El geni d'Escher consisteix en el fet d'haver pogut concebre i representar, en negre sobre blanc, dotzenes de mons, mig reals mig mítics, mons plens de bucles estranys que es despleguen davant dels nostres ulls i ens conviden a penetrar-hi." Aquesta exposició, organitzada per la Fundació ”la Caixa” i l'Israel Museum de Jerusalem, convida a submergir-se en el delirant univers escherià a través de quatre apartats.Naturaleses Escher sempre es va sentir fascinat per les formes naturals; sobretot, per les estructures més senzilles, com les flors (crisantems, gira-sols) o els insectes (libèl·lules). També per les formes de la naturalesa en moviment, com les onades, que la seva imaginació aviat transforma en onades-flor o en onades-duna. Minuciosament, Escher penetra en els misteris de la naturalesa: per una banda, redueix les coses fins a aconseguir la seva forma geomètrica més simple; per l'altra, descobreix el moviment i l'energia que les transforma i els canvia l'aspecte. Mitjançant aquests treballs, Escher demostra que qualsevol cosa, per insignificant que resulti, conté la llavor d'un misteri, és a dir, participa de l'enigma de les metamorfosis. El contacte amb la natura suposa per a Escher el descobriment de la vida de les formes. Tot és geomètric, però tot es modifica contínuament.Cossos Com tots els artistes des del Renaixement, Escher va explorar el seu cos a través de l'autoretrat, i va convertir el seu cos en figura, posant a prova la vida de les formes, els equívocs de la percepció. Igual que Alícia, travessà el mirall per mirar des de l'altra banda les coses i per mirar-nos nosaltres mateixos. En altres paraules, explorà la mutació possible de les formes, l'alquímia imaginària dels cossos transformats. Gràcies al dibuix, que enganya la percepció mostrant un impossible, juga amb les formes corporals: deixa que la imaginació contradigui l'enteniment i que la fantasia alteri la memòria. Si l'art sempre ha estat una ficció de la realitat, Escher, amb els cossos, porta el deliri de la percepció fins als límits.Espais Escher viatjà a Itàlia a la primavera de 1922 i, corprès del país, s'hi queda fins al 1935. Sempre fascinat pels paisatges i l'arquitectura, hi torna sovint: cada primavera viatja durant dos mesos pels pobles de la costa i de l'interior, sense deixar mai de fer esbossos, estudis i dibuixos. Disciplinat, treballa els paisatges urbans per oferir figuracions extremadament precises, gairebé fotografies dibuixades. Paradoxalment, sota aquesta voluntat hiperrealista, els seus dibuixos són cada cop més surrealistes, com si la fidelitat absoluta a la realitat propiciés l'emergència d'aspectes amagats fruit d'una percepció que delira. Finalment, Escher descobreix la partició de la superfície, la relativitat de la perspectiva, la reordenació cúbica de l'espai. Gairebé sense voler-ho, l'infinit impregna les seves obres mitjançant els moviments circulars i continus. El País de les Meravelles acaba transformant tota la realitat.Geometries El 17 d'octubre de 1922, Escher va arribar a Granada, després de viatjar per Tarragona, Barcelona, Vic i Madrid. Va Visitar l'Alhambra i, a l'instant, es va quedar enlluernat pels mosaics i els estucats, per la fascinant geometria d'un art religiós que prohibeix les figures humanes i animals. A partir d'aleshores, comença a estudiar la immensa riquesa combinatòria de les formes que alimenta la infinita variació d'un moviment que s'alimenta a si mateix. A partir de 1937, comença a preocupar-se per la simetria i la repetició, per la continuïtat entre formes geomètriques i formes vives: pràcticament un redescobriment del principi pitagòric segons el qual tot és nombre, tot és forma geomètrica. L'obra gràfica d'Escher, a partir d'aquest moment, es converteix en una investigació contínua. Un viatge a través de l'estructura de l'espai, de l'estructura de la superfície i de la projecció de l'espai tridimensional sobre la superfície plana. Ja no importa el tema, sinó l'estructura, la combinatòria de les formes.L'artista holandès Maurits Cornelis Escher (Leeuwarden, 1898 - Hilversum, 1972) va estudiar arquitectura i disseny a Haarlem. El 1922, a partir d'un viatge a Itàlia i Espanya, començà a elaborar un llenguatge plàstic personalíssim. Especialment atent a les formes geomètriques de les coses, omplia les seves llibretes de dibuixos de plantes, retrats, paisatges i nuclis urbans; i sempre cercava, darrera de la diversitat de les coses, les estructures que les vinculen totes per dins. A partir de 1929, començà la seva projecció internacional. Després de viure uns anys a Itàlia, el 1935 Escher es traslladà a Suïssa i l'any següent tornà de nou a Espanya. En la seva visita a l'Alhambra de Granada, el descobriment de les formes cal·ligràfiques i geomètriques de l'art islàmic va donar un nou impuls a la seva obra: a partir de llavors va començar a explorar les transformacions d'unes formes en altres, els espais impossibles, les perspectives complexes. El 1951 es van publicar importants articles sobre l'obra d'Escher en algunes revistes internacionals influents. Aquests escrits representen el principi de la ràpida difusió de l'obra d'Escher en el món anglosaxó, que també es popularitzà entre els científics. Matemàtics, físics i biòlegs han vist en l'obra d'Escher la manifestació plàstica d'algunes de les seves teories. Paral·lelament, el 1958 Escher començà a expressar per escrit els seus descobriments plàstics, i inicià una reflexió teòrica sobre la seva pròpia obra en la qual justificava els procediments utilitzats, sobretot entorn a la divisió regular del pla. Escher. La vida de les formes Del 19 de febrer al 12 d'abril de 2004 Inauguració: dimecres 18 de febrer, a les 20 hLloc: Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa”Sèquia, 517001 GironaHorari De dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 21 hDiumenges i festius, d'11 a 14 hEntrada gratuïta Activitats Paral·leles CICLE DE CONFERÈNCIES - Dimarts 9 de març, a les 19.30 hEls universos d'Escher XAVIER ANTICH, professor d'Estètica i codirector del Màster en Comunicació i crítica d'Art de la Universitat de Girona. L'obra d'Escher crea uns móns que neixen del dibuix i de les lleis formals de la geometria: móns impossibles, certament, en la realitat física, però possibles només en l'espai de la representació. Móns que obren la possibilitat de les infinites metamorfosis, de les contínues transformacions, de l'obertura d'espais dintre dels espais.- Dijous 11 de març, a les 19.30 h The fantastic world of M.C. Escher* MICHELE EMMER, professor titular de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de La sapienza de Roma. Escher es referia a la seva obra com a un món fantàstic ple d'idees visuals, paisatges italians, mosaics àrabs, pintures holandeses clàssiques i antigues, imatges que reinventava per a crear aquest món ple de fantasia. * Conferència en anglès, traducció simultània en català- Dimarts 23 de març, a les 19.30 hEscher y las matemáticas contemporáneas CAPI CORRALES RODRIGÁÑEZ, professora del Departament d'Àlgebra de la Facultat de Matemàtiques de la Univesidad Complutense de Madrid. Moltes de les obres d'Escher il·lustren de manera extraordinària la bellesa i complexitat d'algunes de les estructures més estudiades en les matemàtiques dels dos últims segles. En el transcurs d'aquesta xerrada recorrerem algunes d'aquestes estructures i utilitzarem les peces d'Escher per entendre les seves geometries.- Dijous 25 de març, a les 19.30 h Escher: art versus matemàtica Taula rodona on es debatrà la vessant artística i matemàtica d'Escher, amb la participació de Pere Parramon, coordinador de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona i Claudi Alsina, Catedràtic i professor de la secció de Matemàtiques del Departament d'Estructures a l'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Moderarà el debat Carles Barceló, director de la Càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona.Totes les conferències es realitzaran a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de l'Universitat de Girona. Campus de Montilivi, Girona (Bus L8)Entrada lliureAmb la col.laboració de la Càtedra "Lluís Santaló" d'Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona VISITES - Visita per al públic en generalTots els dissabtes a les 19 h- Visita dinamitzadaPer a grups i escolars, de dilluns a divendres, prèvia reserva al tel. 972 21 54 08- Visites-tallerEls diumenges 7 i 21 de març i 4 d'abril a les 12 h, tindreu l'oportunitat d'aproximar-vos a les geometries i jocs visuals d'Escher a través del joc, el diàleg i l'observació. Prèvia reserva al tel. 972 21 54 08www.fundacio.lacaixa.es