Compromeses, polítiques o espectaculars. Avui en dia, les exposicions precisen cada vegada més d'un vehicle temàtic, com si l'art no pogués mostrar-se sense un leitmotiv. La creença que l'obra d'art pot existir' per si mateixa, és a dir, sotmetre's exclusivament al judici de l'observador i estimular els seus sentits, s'està relegant (cada vegada més) a un segon pla. Aquesta exposició, que presenta a la Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa” dos nous treballs de Lara Almarcegui (Saragossa, 1972) i Adrian Schiess (Zuric, 1959), confronta el ser' amb el no ser', la presència física de l'obra en un espai i un moment determinats. L'elecció d'aquests dos artistes es basa en el senzill principi d'associació de dos mètodes de treball, mentalitats i generacions diferents. Al marge que ambdós expossin junts, no hi ha més paral·lelismes entre els seus estils. Això no obstant, les dues actituds semblen estar vinculades, complementar-se de manera harmònica i fins i tot qüestionar-se harmònicament. Per això, el més important de la proposta que ha fet el comissari, Moritz Küng (Lucerna, 1961), és l'obra i el lloc', així com el lloc de l'obra': la Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa”. Cada artista mostra de manera diferent la història, els vestigis del passat i les condicions actuals d'aquest espai. El mateix lloc forma part de la disposició i l'orientació de les obres, tot contribuint a prendre consciència de la relació entre l'espectador, per una banda, i l'obra i el seu entorn, per l'altra. L'exposició de Lara Almarcegui i Adrian Schiess, comissariada per Moritz Küng, es podrà visitar a la Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa” (Montcada, 14), del 19 de desembre de 2003 al 22 de febrer de 2004.El treball Explorant el terra, que presenta Lara Almarcegui a la Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa”, es basa en una performance anterior a la inauguració d'aquesta exposició (realitzada entre el 10 i el 15 de desembre, quan la Sala estava tancada al públic). Incitada per la curiositat de saber què hi ha sota del terra de gres massís de la Sala (és a dir, descobrir el que habitualment roman ocult), l'artista ha aixecat tantes lloses com li ha estat possible en el breu temps del canvi d'exposició, per després col·locar-les de nou al seu emplaçament original abans de la inauguració d'aquesta exposició. Si la part no oficial' d'aquest treball consisteix en l'acte físic d'aixecar lloses, la part oficial' (la que es desenvolupa durant la mostra) dóna a conèixer aquest acte només com una projecció efímera de diapositives. La voluntat de treure a la llum i mostrar el que en principi està ocult forma part de l'estratègia de l'artista. L'enumeració dels seus projectes transmet una sensació de gran coherència: rehabilitar una estació de tren abandonada per transformar-la en hotel gratuït (Fuentes de Ebro, Saragossa, 1997), excavar un clot durant sis setmanes en un solar (Amsterdam, 1998), arrencar l'arrebossat de la façana d'un edifici industrial (Brussel·les, 1999)... Aquestes actuacions arqueològiques revelen històries passades, mentre que el nou treball que Almarcegui ara presenta a la Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa” és, per primera vegada, una intervenció sobre el terreny, una acció que roman invisible pel que fa als materials.Aquest gest de revelar i alhora ocultar crea un punt de partida neutre per al segon artista, Adrian Schiess, qui pot així interpretar la totalitat de l'espai i, paradoxalment, posar encara més de manifest la invisibilitat relativa de la performance d'Almarcegui. Schiess es considera pintor, i defineix el quadre com a objecte. Els denominats Treballs plans, que han aparegut periòdicament des de 1987, consisteixen en plafons monocroms o gairebé monocroms, que es col·loquen en el terra i no representen més que el mateix color. Aquesta disposició horitzontal remarca encara més la qualitat plana de l'objecte, del color i del seu propi treball com a pintor. Les superfícies monocromes estan mancades en si mateixes d'estructura i caràcter, però a través d'una ordenació específica estructuren l'espai, que es reflecteix en la brillantor de les zones de color i que passa a convertir-se en part de la representació pictòrica. D'aquesta manera, Schiess amplia l'espai representatiu tradicional del quadre sobre taula i crea una situació pictòrica que reflecteix l'espai real, és a dir, la Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa”. A més de set plafons (ja exposats anteriorment), l'artista exhibeix dos plafons nous que matisen la incidència de la llum exterior en una sala d'exposició en forma de túnel. A diferència dels plafons monocroms, en aquests dos nous treballs es produeixen moltes variacions cromàtiques entre el que és clar i el que és obscur. La projecció en el sostre de vídeos que mostren evolucions cromàtiques generades per ordinador fa encara més visible la precarietat del moment dels colors i de les seves influències perifèriques. Lara Almarcegui (Saragossa, Espanya, 1972, viatja) Aquesta artista explora en la seva obra la relació entre arquitectura i urbanisme, entre un lloc concret i el seu context social. El resultat és sovint performatiu i limita una determinada acció o observació a un marc temporal concret. Almarcegui va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Conca i a l'Atelier 63 d'Amsterdam. Actualment, viatja. Els seus projectes s'han presentat en diversos centres, com el Stedelijk Museum Bureau d'Amsterdam, Witte de With a Rotterdam, Etablissement d'en Face a Brussel·les (amb edició d'un catàleg), la galeria Marta Cervera de Madrid, la galeria Ray Gun de València, la galeria Clock Tower Gallery de Nova York, la Biennal de Pontevedra (amb edició d'un catàleg) i el Centre d'Art Santa Mònica, a Barcelona. La mostra més recent de la seva obra s'ha presentat a Index, Swedish Contemporary Art Foundation, Estocolm.Adrian Schiess (Zuric, Suïssa, 1959, viu a Mouans-Sartoux, França) La seva obra es va fer popular sobretot arran de les anomenades "pintures planes", que es mostren horitzontalment, en el terra, i que es van exposar entre altres creacions durant la Biennal de Venècia (Chiesa San Staë, 1990) i la Documenta 9 (Aaue Pavilions, 1992). La principal motivació de la seva obra consisteix a preguntar-se: "¿Com puc pintar sense pintar imatges?" Schiess va estudiar disseny gràfic a l'Escola de Belles Arts de Zuric. La seva obra s'ha mostrat en un gran nombre d'exposicions individuals a ARC / Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris, la Kunsthalle de Zuric (amb edició d'un catàleg), la Kunsthalle de Nova York, la galeria Susanna Kulli de St. Gallen (amb edició d'un catàleg), la galeria Nächst St. Stephan de Viena, el Centre d'Art Contemporain, Domaine de Kerguéhennec, a Bignan (França), la Kunsthaus de Bregenz (amb edició d'un catàleg), la Renaissance Society de Chicago i la Vila Arson de Niça. La mostra més recent de la seva obra s'ha presentat a la galería Ghislaine Hussenot de París. Moritz Küng (Lucerna, Suïssa, 1961, viu a Brussel·les)Va estudiar disseny arquitectònic a la Gerrit Rietveld Academie d'Amsterdam. Dirigí el centre d'arquitectura Architekturforum de Zuric i treballà al Centre National d'Art Contemporain Le Magasin, de Grenoble. El 1992 va començar a treballar com a comissari independent. Des de 2003 dirigeix el departament d'exposicions del centre d'art internacional deSingel a Anvers. Recentment ha comissariat, entre altres exposicions, Orbis Terrarum ways of world making / cartography and contemporary art per al Museu Plantin-Moretus d'Anvers (2000), The Larson Effect progressive feedbacks in contemporary art per als centres d'art contemporani OK-Linz i Casino Luxembourg (2002), Lost Past 2002-1914 memorial signs for the present a la ciutat dYpres, Bèlgica (2002), i la participació belga en la XXV Biennal de São Paulo (2002). Al centre d'art internacional deSingel d'Anvers va iniciar una sèrie de conferències interdisciplinàries que, sota el títol de "Curating the Library", es prolongarà fins al 2006 i inaugurà la seva primera temporada d'exposicions amb Urban Dramas narrative aspects in the urban environment (2003).Lara Almarcegui i Adrian Schiess. Una proposta de Moritz KüngDel 19 de desembre de 2003 al 22 de febrer de 2004Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa”Montcada, 1408003 BarcelonaInformaciówww.fundacio.lacaixa.es/salamontcadaTel.: 902 22 30 40Horari:De dimarts a dissabte, d'11 a 15 h i de 16 a 20 hDiumenges i festius, d'11 a 15 hEntrada gratuïtawww.fundacio.lacaixa.es