Exposició: Del modernisme a les avantguardes. Dibuixos de la col·lecció de la Fundació Francisco Godia

Obrir a Barcelona un cabaret a l'estil dels de Montmartre. Així va néixer la cerveseria Els Quatre Gats, que es va inaugurar el 12 de juny de 1887 als baixos d'un edifici neogòtic projectat per Josep Puig i Cadafalch. Regentada per Pere Romeu, antic ‘cabaretier' del Chat Noir (París), allí s'hi trobaven artistes com Ramon Casas, Ricard Opisso, Manolo Hugué, Isidre Nonell i un joveníssim Pablo Picasso, entre altres. En molts dels seus dibuixos immortalitzaren l'ambient bohemi de l'època. Algunes d'aquestes obres s'exhibeixen a Palma amb motiu de Del modernisme a les avantguardes. Dibuixos de la col·lecció de la Fundació Francisco Godia, exposició que pren com a punt de partida l'eclosió del modernisme com a preludi de les grans tendències contemporànies. La mostra, organitzada i produïda per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Fundació Francisco Godia, reuneix 64 dibuixos que il·lustren els canvis de sensibilitat i les contradiccions d'aquest període, des de les obres de Ramon Casas, Ricard Opisso i Pablo Picasso de l'època d'Els Quatre Gats fins als esbossos de Juli González, Joaquín Torres-García i Olga Sacharoff dels dies anteriors a la guerra civil. Aquest conjunt d'obres, que fins ara mai s'havia exposat en públic, pertany a la Fundació Francisco Godia i és testimoni de la relació que des de final del segle XIX es va establir entre els artistes catalans i la burgesia il·lustrada, que s'ha mantingut al llarg dels anys i que ha originat una sòlida tradició de col·leccionisme.L'exposició Del modernisme a les avantguardes. Dibuixos de la col·lecció de la Fundació Francisco Godia, comissariada per Jordi González Llácer, es podrà visitar a la Fundació ”la Caixa” de les Illes Balears, de l'1 d'octubre al 30 de novembre de 2003.L'exposició comprèn un marc cronològic considerablement ampli que va des de l'últim quart del segle XIX fins a poc abans de l'esclat de la guerra civil espanyola, si bé predominen les obres dels mestres del modernisme català. Els 19 artistes representats són Dionís Baixeras, Carles Casagemas, Ramon Casas, Feliu Elias (Apa), Francesc d'Assís Galí, Francesc Gimeno, Juli González, Xavier Gosé, Manolo Hugué, Segundo Matilla, Eliseu Meifrèn, Joan Miró, Isidre Nonell, Ricard Opisso, Pablo Picasso, Pau Roig, Olga Sacharoff, Ismael Smith i Joaquín Torres-García. La mostra està organitzada en sis apartats temàtics que il·lustren els canvis de sensibilitat i les contradiccions d'aquest període. L'hedonisme i la feminitat. La toilette. Elegància, vanitat, els plaers de la vida modernaEl modernisme català formà part d'un fenomen històric impulsat per l'acceleració del progrés tecnològic i el naixement de la societat de consum. Va introduir el culte a la joventut i al nou, com els automòbils i els hipòdroms. Entre les obres d'aquest àmbit es troben algunes de les primeres representacions d'automòbils de l'art espanyol d'inici del segle XX, com l'esbós a llapis i colors d'Opisso Parella en un hipòdrom (c. 1900) i el dibuix a tinta de Xavier Gosé Dama pujant al cotxe (c. 1905). Un altre tret característic del modernisme va ser el seu narcisisme. Diversos dibuixos de Casas, Opisso, Gosé i Ismael Smith mostren aquests prototips d'elegància encarnats en la dona frívola i el dandi. Expressió clara d'aquest narcisisme exquisit i discretament decadent és la seva inclinació exhibicionista de la bellesa de la feminitat captada en la seva màxima intimitat: el tema de la toilette. El ‘miserabilisme' (tipus populars, repatriats, gitanes, ambients marginals)El 1893 va esclatar la bomba del Liceu de Barcelona, esdeveniment que assenyalà un punt d'inflexió en els mètodes revolucionaris de l'anarquisme. El desastre colonial de 1898 i la repatriació d'un exèrcit derrotat accentuaren el clima de descontentament popular. Aquesta atmosfera pessimista va afavorir el desenvolupament d'un gènere artístic innovador: el ‘miserabilisme'. El dibuix de crònica de la realitat social va ser conreat a Catalunya per alguns dels millors creadors del modernisme. L'exposició ofereix una àmplia representació d'obres d'aquest gènere, des dels apunts de captaires i gitanes de Nonell i Casagemas fins als grups de repatriats d'Opisso. La dansa, el vertigen i el moviment com a símbols de la modernitatLa invenció del cinema (1895) no va tenir pretensions artístiques, però compartí amb el modernisme l'atracció pel moviment, per l'eficiència mecànica i per les noves possibilitats comercials. Ambdós fenòmens coincidiren en l'Exposició Universal de París de 1900. Això es va traduir en un dels trets essencials de l'art europeu d'aleshores: el peculiar tractament de la figura humana (la sumptuositat dels vestits, l'elegància del port i la sensibilitat musical, rítmica i dinàmica). Aquesta modalitat temàtica té una presència important en aquesta exposició, amb diversos apunts acolorits d'Opisso, així com esbossos de balladores flamenques, un torero d'Ismael Smith i una vistosa escena circense de Pau Roig Cisa. Els Quatre Gats: galeria de retratsEl 12 de juny de 1897 es va inaugurar a Barcelona la cerveseria Els Quatre Gats, de la qual eren assidus Ramon Pitxot, Rusiñol, Nonell, Canals, Mir, Sebastià Junyer Vidal, Josep Dalmau, Joan Brull, Carles Casagemas, Ricard Opisso, Xavier Gosé, Picasso, Lluís Bagaria, Francesc Pujols, Manolo Hugué, etcètera. Pràcticament tots ells estan representats en els dibuixos de l'exposició, obres d'una importància que el col·leccionista va saber apreciar quan gairebé ningú no se n'interessava. El dibuix com a estudi per a la pintura o l'escultura. La gènesi de les avantguardes del segle XXEn aquest àmbit es pot apreciar l'ús experimental i metòdic del dibuix de pintors paisatgistes del segle XIX, com Dionís Baixeras i Segundo Matilla, així com els esbossos i estudis preparatoris de grans exponents de les avantguardes del segle XX: Picasso, Juli González, Joan Miró, Manolo Hugué i Joaquín Torres-García. A través dels dibuixos de la mostra poden seguir-se sense dificultat les novetats que es produeixen en l'art europeu a cavall del canvi de segle, un procés decisiu que desemboca en la cristal·lització de les primeres avantguardes. Des de l'elegància de traç i el predomini de la línia corba de Casas, Gosé, Opisso i Nonell fins a les concepcions més abstractes de Picasso, Torres-García i Miró. El paisatgeLa col·lecció de dibuixos de la Fundació Francisco Godia posseeix una succinta representació d'aquest gènere fonamental. L'estudi de Marina de Segundo Matilla il·lustra els procediments habituals en la pintura de paisatges del segle XIX, en la qual era costum traçar apunts del natural sobre paper per elaborar-los després a l'oli en el taller. El dibuix a carbó aquarel·lat de Nonell Suburbi (1908) reflecteix el canvi de sensibilitat esdevingut a començament del segle XX. Aquest àmbit temàtic es clou amb l'original d'una bonica vinyeta de paisatge industrial de Feliu Elias (Apa) i l'estudi d'Olga Sacharoff Paisatge de Tossa (vers 1920). Del modernisme a les avantguardesDe l'1 d'octubre al 30 de novembre de 2003Fundació ”la Caixa” a les Illes BalearsPl. de Weyler, 307001 Palmawww.fundacio.lacaixa.esTel.: 902 22 30 40Horari:De dilluns a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 20 hDe dimarts a dissabte, de 10 a 21 hEntrada gratuïtawww.fundacio.lacaixa.es