Exposició: La catedral de Girona. L’obra de la Seu

La comtessa Ermessenda (975-1058) va tenir un paper decisiu en la construcció de la seu romànica de Girona. Amagat a l'interior d'un sepulcre gòtic, el seu sarcòfag va sortir a la llum el 1982. La seva cara frontal exhibeix les barres del casal de Barcelona: vermelles sobre fons d'or. Juntament amb calvaris, vitralls, capitells, impostes, relleus, casulles, portapaus, frontals d'altar, dalmàtiques i ‘llibres d'obra', entre d'altres objectes, el sarcòfag de la noble Ermessenda ocupa un espai destacat a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Girona. Sota el títol La catedral de Girona. L'obra de la Seu, aquesta mostra pren com a punt de partida la història d'aquest edifici per mostrar el procés de construcció d'una obra de llarga durada en la qual, al llarg de molts segles, van treballar arquitectes, escultors, pintors, picapedrers, argenters, fusters, serrallers, vitrallers i una llista interminable de menestrals. També els protagonistes religiosos i polítics d'aquesta història: comtes i reis, bisbes i cardenals. Per iniciativa del capítol de la catedral de Girona, i organitzada i produïda per la Fundació ”la Caixa”, aquesta exposició ha comptat amb el suport del capítol, del Bisbat i de l'Ajuntament, i es presenta en el marc dels actes que s'han organitzat durant l'any 2003 per donar a conèixer les darreres descobertes sobre la seu. La majoria de les peces provenen dels fons de la catedral.L'exposició La catedral de Girona. L'obra de la Seu, comissariada per Pere Freixas i Josep M. Nolla, es podrà visitar a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Girona, del 20 de setembre al 30 de novembre de 2003. La inauguració tindrà lloc el divendres 19 de setembre a les 19.30 hores. La mostra presenta quatre maquetes construïdes expressament per a aquesta ocasió que ajuden a entendre l'evolució constructiva de la catedral, així com una trentena d'obres originals i dibuixos, resultat de les recerques arqueològiques que s'han dut a terme al subsòl de la catedral de Girona. Aquests descobriments han permès avançar d'una manera molt important en el coneixement de les transformacions que van portar del temple romà a l'església romànica, de la catedral gòtica a l'edifici monumental que és avui i que s'ha convertit en símbol i icona de la ciutat. Entre les peces més emblemàtiques de l'exposició destaquen el Calvari del mestre Bartomeu, que fou l'arquitecte i escultor de més anomenada en la Catalunya del segle XIII, la Pietat de Pere Mates i l'Àngel del Campanar, que va coronar el campanar des del seu acabament, el 1764, i que va ser decapitat durant el setge de la guerra del francès. L'exposició està estructurada en quatre àmbits: El temple romà, La primera catedral, La nau gòtica més ampla del món i L'esclat escenogràfic del barroc. El temple romà El temple romà de Gerunda, dedicat al culte imperial, ocupava un lloc molt preeminent en l'àrea sagrada del fòrum, en el centre cívic, polític i econòmic de l'antiga ciutat romana. Les excavacions arqueològiques dels anys 1998 i 1999 han permès conèixer alguns aspectes d'aquest primitiu edifici, construït en la segona meitat del segle I en l'ordre corinti. La superposició d'estructures i edificis de la seu gironina fa pensar en un palimpsest: un d'aquells pergamins que els medievals grataven i esborraven per tornar-hi a escriure, i que, gratats i tot, conservaven l'ombra de les antigues inscripcions. En els segles III i IV ja havia arrelat a Girona una comunitat cristiana, i el temple pagà va ser reconvertit, sense gaires modificacions, al nou culte. La primera catedral va estar situada fora de les muralles, al ‘martyrium' de Sant Feliu. Durant un breu període de temps, que coincideix amb el bisbat d'Arnulf, la ciutat va tenir dues catedrals: Sant Feliu i Santa Maria Assumpta, que aprofitava l'estructura de l'antic temple romà. Per a la construcció de la catedral romànica es van utilitzar blocs de pedra de l'antic temple romà que, d'aquesta manera, han pogut arribar fins a nosaltres. Investigacions recents han descobert també elements del temple en el subsòl de la nau gòtica. La primera catedral, romànica A partir de l'any 1015, el bisbe Pere Roger i la seva germana, la comtessa Ermessenda, van promoure la construcció d'un nou temple, d'estil romànic, en el mateix emplaçament que ocupava l'antic temple romà. La catedral romànica de Girona era un església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i amb tres portes, com en l'actualitat. Va ser consagrada el 21 de setembre de 1038. Aquest àmbit presenta diverses peces emblemàtiques, entre les quals destaca el Calvari del mestre Bartomeu, l'arquitecte i escultor de més anomenada en la Catalunya del segle XIII, autor d'obres com la façana de la catedral de Tarragona i el sepulcre del rei Jaume II, al monestir de Santes Creus. El Calvari formava part del timpà d'una de les portes de la seu. Així mateix, s'exhibeix el sarcòfag de la comtessa Ermessenda (975-1058), que va sortir a la llum el 1982, amagat a l'interior d'un sepulcre gòtic; un seguit de relleus que demostren que a Girona van treballar els millors picapedrers del país, i una part d'una de les portes romàniques que donaven accés al temple, reconstruïda a partir dels capitells, de les impostes i dels relleus que es van trobar l'any 1961 entre els materials disposats com a càrrega de la volta gòtica.La nau gòtica més ampla del món Dos-cents cinquanta anys després de la consagració de la catedral romànica, el 1038, Girona havia multiplicat per deu la seva població: la seu romànica s'havia quedat petita. La decisió del capítol, el 1313, va ser radical: construir un nou edifici que embolcallés, pels costats i per dalt, l'antiga església. L'empresa no va ser gens fàcil. Va donar com a resultat un dels espais més singulars de tota l'arquitectura medieval: una gran nau de gairebé 23 metres, la més ampla del món. En els segles XIV i XV, els contactes amb Itàlia dels bisbes Joan de Cardona, Ramon Boïl i Joan Margarit van portar a Girona obres d'argenteria en un nou estil (el renaixement) fetes per artistes de primer ordre, com ara Donatello, suposat autor del bellíssim portapau que es pot contemplar en aquest àmbit. També s'exhibeixen una taula de Pere Mates, que és un dels pocs testimonis gràfics del procés de construcció del temple; un conjunt de vitralls dels més antics de Catalunya, obra de mestres catalans i francesos, amb un disseny i uns colors d'una finesa i una esplendor sorprenents; una casulla profusament ornamentada que vestien els canonges en les dates més assenyalades del calendari litúrgic, i un frontal d'altar en el qual apareix la figura del cardenal Joan Margarit i Pau (1422-1484), bisbe i cardenal de Girona i una de les figures més destacades del'humanisme català. L'esclat escenogràfic del barroc L'obra de la nau gòtica es va allargar fins al 1604. Entre 1694 i 1698 es va construir la nova escalinata. La façana, dissenyada per Josep de la Concepció imitant un retaule, es va acabar el 1733. El 1751 van finalitzar les obres del campanar. Acabava un procés de construcció de quatre segles i la catedral prenia la seva configuració definitiva. Aquestes darreres aportacions van servir per crear un conjunt de gran impacte visual i simbòlic, l'escenari més espectacular del barroc català.Aquest àmbit presenta un ‘llibre d'obra' (manuscrit que recull el dia a dia de les despeses de la seu), un document excepcional per conèixer les condicions de treball dels diferents oficis relacionats amb la construcció i el transport de matèries primeres. També s'exhibeix una dalmàtica que utilitzaven els canonges per assistir a la missa pontifical, i que és un exemple de la qualitat i el prestigi dels brodats gironins.La catedral de Girona. L'obra de la Seu Del 20 de setembre al 30 de novembre de 2003Inauguració: divendres 19 de setembre, a les 19.30 hLLoc: Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa”Sèquia, 517001 GironaTel.: 902 22 30 40Horari: De dilluns a dissabte, de 10 a 14 i de 17 a 21 hDiumenges i festius, d'11 a 14 hEntrada gratuïta www.fundacio.lacaixa.es