Exposició: Els mestres del gravat en la Col·lecció del British Museum (s. XV-XX)

La impressió amb tacs de fusta va ser inventada a la Xina en el segle IX, i es convertí en una pràctica establerta a Europa a principi del segle XV. Artistes com Dürer, Rafael, Rubens, Rembrandt, Goya, Matisse i Picasso van fer del gravat vertaderes obres d'art. Amb aquesta finalitat, van emprar tècniques tan complexes com dispars: manera negra, xilografia, al burí, aiguafort, punta seca, aiguatinta... Però la invenció de la fotografia va contribuir a confondre l'opinió pública fins al punt que encara avui són molts els qui creuen que gravat és sinònim de simple reproducció. L'exposició Els mestres del gravat en la Col·lecció del British Museum (s. XV-XX) no només demostra que les estampes són vertaderes obres d'art, sinó que inclou exemples de les principals tècniques. La mostra, organitzada i produïda per la Fundació ”la Caixa” a partir dels vastos fons del British Museum, aplega 114 obres que inviten a recórrer, de forma cronològica, els últims sis segles de la història de l'art: els gravat al burí de Martin Schongauer i Hendrick Goltzius; les xilografies d'Albert Dürer i Ernst Ludwig Kirchner; els aiguaforts de Rembrandt i Piranesi; les maneres negres o mezzotintas de Ludwig von Siegen i John Martin; les litografies de Goya, Manet i Käthe Kollwitz...L'exposició Els mestres del gravat en la Col·lecció del British Museum (s. XV-XX), comissariada per Mark McDonald, es podrà visitar en el Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” de Tarragona (Cristòfor Colom, 2), del 17 de setembre de 2003 al 6 de gener de 2004.La col·lecció de Gravats i Dibuixos del British Museum és una de les més importants del món. Consta de més de dos milions d'obres sobre paper que comprenen des del segle XV fins a l'actualitat, i posseeix exemples de totes les principals escoles. Així mateix, inclou una important selecció d'ephemera (documents d'ús quotidià vàlids a curt termini, com punts de llibre, pamflets, programes de mà, pòsters...). Entre els exemples més notables d'aquesta col·lecció destaquen dibuixos i gravats dels grans mestres, dibuixos satírics dels segles XVIII i XIX i obres fetes a la Gran Bretanya de tots els períodes. Precisament, l'exposició Els mestres del gravat en la Col·lecció del British Museum (s. XV-XX) invita l'espectador a contemplar 114 peces de gran valor artístic i interès d'aquest important fons. Les obres permeten recórrer, en les sales del Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” de Tarragona, sis segles d'història marcats pels noms dels grans mestres de la història del gravat: el Mestre de la Baralla, Martin Schongauer (el primer gravador amb nom conegut), Domenico Campagnola, Albert Dürer, Lukas Cranach el Vell, Federico Barocci, Anthony van Dyck, Peter Paul Rubens, Rembrandt, Giovanni Battista Piranesi, Francisco Goya y Lucientes, Théodore Géricault, Eugène Delacroix, Edouard Manet, Camille Pissarro, Edgar Degas, Henri de Toulouse-Lautrec, Edvard Munch, Emil Nolde, Ernst Ludwig Kirchner, Edward Hopper, Kurt Schwitters, Henri Matisse i Pablo Picasso, entre molts altres.El gravat i les seves tècniquesL'exposició no se cenyeix a una llarga llista de grans noms, sinó que invita l'espectador a desentranyar les múltiples i complexes tècniques d'estampació desenvolupades a Europa des del segle XV. Des de les tècniques en relleu, com la xilografia i el gravat en linòleum, fusta a testa o metall, fins a les tècniques de l'estampació al buit o calcogràfica, com el gravat amb burí i l'aiguafort (les més esteses dins d'aquesta categoria), la punta seca, la manera negra o mezzotinta i l'aiguatinta. Així mateix, reuneix diverses obres dutes a terme a partir de la tècnica de la litografia. Un gravat és fonamentalment una imatge pictòrica que ha estat produïda mitjançant un procediment que permet multiplicar-la. Aquest procediment requereix un disseny previ i la preparació d'una superfície d'impressió. El disseny consisteix normalment en un dibuix i la superfície d'impressió o matís acostuma a ser de fusta, metall o pedra. Aquestes superfícies s'entinten i s'imprimeixen sobre un material com el paper. Abans de la invenció dels mètodes de reproducció fotomecànics, tots els gravats es produïen o estampaven a mà. No en va, els artistes sempre foren conscients que l'edició era limitada a causa del desgast de la matriu. Actualment, el gravat d'‘edició limitada' és, en certa manera, un intent de contrarestar les pernicioses implicacions de la multiplicació en benefici del ressorgiment del gravat original, és a dir, de creació.Els gravats es distingeixen en ‘originals' i ‘de reproducció'. Els primers són aquells efectuats manualment partint de dissenys fets pels artistes en tacs de fusta, planxes metàl·liques o pedres. Entre els nombrosos artistes que es van sentir profundament interessats pel gravat original es pot assenyalar Dürer, Rembrandt, Goya, Toulouse-Lautrec, Munch, Matisse i Picasso. D'altra banda, els gravats de reproducció es caracteritzen pel fet que el disseny és executat per un gravador professional que tradueix el treball de l'artista a un mitjà susceptible de ser imprès. Alguns pintors, com per exemple Rafael, van col·laborar estretament amb gravadors (en aquest cas va ser Marcantonio Raimondi) perquè les seves obres es traduïssin a aiguaforts. Altres exemples similars són els gravats de John Smith, Wallerant Vaillant i William Pether, tots aquests reproduccions de pintures.Hi ha diferents processos i tècniques. En el gravat en relleu, les línies a partir de les quals es du a terme la impressió formen un relleu que sobresurt sobre la resta de la matriu que ha estat rebaixada. Les tècniques més comunes són la xilografia i el gravat en fusta a testa, al linòleum o al metall. Al contrari, en el gravat en buit o calcogràfic, les línies del dibuix es tallen sobre la superfície d'una planxa de metall (normalment de coure, però també de ferro o acer), després s'entinten i finalment s'imprimeixen sota una gran pressió, fent que el paper entri en les àrees gravades i xucli la tinta. Les dues tècniques calcogràfiques més comunes són el gravat al burí i l'aiguafort. D'altra banda, la tècnica de la litografia es basa en el simple fet que el greix i l'aigua es repel·leixen. La present exposició reuneix exemples de totes aquestes tècniques. Els mestres del gravat en la Col·lecció del British Museum (s. XV-XX)Del 17 de setembre de 2003 al 6 de gener de 2004Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa”Cristòfor Colom, 243001 TarragonaTel.: 902 22 30 40Horari:De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 17 a 21 hDissabtes i diumenges, d'11 a 14 i de 18 a 21 hEntrada gratuïtawww.fundacio.lacaixa.es