Vuit-cents anys enrera, el 22 de juliol de 1203 i en una solemne cerimònia, es posava la primera pedra de "l'obra més rica i més sumptuosa construïda a Catalunya", en paraules de Josep Gudiol i Cunill: la Seu Vella de Lleida. Un llarg període de temps en què el que fou un dels temples més rellevants de la Corona d'Aragó ha viscut consagracions, cerimonials, ampliacions, reformes i embelliments; però també decrets d'enderroc, segrest militar, espolis i dispersions. Amb motiu de la commemoració dels 800 anys dels inicis de la construcció del monument, l'exposició Seu Vella. L'esplendor retrobada vol recuperar la grandesa perduda que va fascinar els viatgers romàntics a partir de 91 obres de gran valor artístic avui disperses en diversos museus i arxius internacionals. La mostra convida el visitant a retrobar-se amb l'antiga esplendor del temple. Entre els múltiples objectes escultòrics, pintures, làpides, fragments de retaule, manuscrits, orfebreria, indumentària i altres objectes i documents, destaquen el tapís El fill pròdig (s. XVI), que s'exhibeix per primer cop després d'un ardu procés de restauració a l'Institut Royal du Patrimoine Artístique de Brusel·les; la làpida commemorativa que recull l'acte de col·locació de la pedra fundacional de la Seu (1203), fragments del retaule major procedents de països com França i Estats Units, els jacents dels sepulcres de la família noble dels Montcada (s. XIV), etc. L'exposició ha estat organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ”la Caixa”, amb la coordinació del Museu de Lleida: diocesà i comarcal i la col·laboració de la Universitat de Lleida i l'Associació Amics de la Seu Vella. L'exposició Seu Vella. L'esplendor retrobada es podrà veure a la Seu Vella, del 20 de juny al 26 d'octubre de 2003. Els comissaris són Joan J. Busqueta, doctor en Història Medieval i professor titular de la Universitat de Lleida, i Montserrat Macià, Històriadora de l'Art i directora del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, entitat que ha dut a terme la coordinació de l'exposició. El disseny del muntatge de la mostra ha anat a càrrec dels arquitectes Mamen Domingo i Ernest Ferré, que presenten una proposta molt innovadora en el camp de la museografia. Aquesta mostra és el resultat de cinquanta anys de treball en què els historiadors, restauradors i arqueòlegs han dedicat el seu esforç per tal de recuperar l'arquitectura, restaurar les peces malmeses i localitzar-ne i reunir-ne els fragments dispersos arreu del món, com la Reprovació d'Adam i Eva (c. 1359-1382), de Bartomeu de Robió, que formava part del retaule major i que avui es troba al Fine Arts Museum of San Francisco. Els 91 objectes exposats, tots de gran valor historicoartístic, s'agrupen a partir de tres grans àmbits temàtics. El primer fa referència a la fundació de la Seu Vella i al projecte constructiu del mestre d'obres Pere de Coma, executat en setanta-cinc anys (s. XIII). El segon, dedicat a la litúrgia i la cultura de la catedral, reuneix obres d'art i elements de la biblioteca i del cor, alguns dels quals es presenten en públic per primera vegada. Finalment, s'examina la significació social de la Seu a partir de les capelles i dels panteons dels principals llinatges de la ciutat.Els tres apartats estan precedits d'un espai introductori que ens presenta la catedral en el moment dels seu tancament i la seva conversió en espai militar, i les conseqüències que se'n derivaren amb el pas del temps, tot prenent com a exemple el desmembrament sofert pel grup escultòric de la porta dels Apòstols. Algunes peces d'aquest grup, presidit per la Marededéu del Blau (s. XV), obra de Jordi Safont, donen la benvinguda als visitants i els conviden a retrobar l'antiga esplendor de la Seu. Els àmbits de la mostra - La fundació de la Seu Vella. Aquest àmbit es localitza en l'àrea nord del transsepte, delimitat per la porta de Sant Berenguer i sagristia nova. Aquest espai constitueix l'espai per on s'inicià la construcció de la Seu. Introduïts pel grup escultòric de l'Anunciata, procedent de la porta del mateix nom, el visitant es troba amb documents i objectes que expliquen el procés fundacional (vinculat a la mateixa conquesta de la ciutat d'ençà de 1149 i al trasllat de la seu de Roda) i constructiu, iniciat amb el projecte de Pere de Coma. Alhora, es possibilita un recorregut per la riquesa plàstica de l'escultura arquitectònica, especialment els capitells. L'àmbit es clou davant la pedra commemorativa de la fundació, instal·lada al mur nord del presbiteri. - Litúrgia i cultura de la catedral. Localitzat en la conca absidal, presbiteri i nau central, constitueix l'àmbit on s'expliquen els principals espais del culte a la catedral, així com la funció de centre dipositari de cultura. Es tracta de recuperar l'espai de l'antiga capella de Santa Anna a partir de la presència d'un fragment del retaule dedicat a la santa, obra de Jordi Safont; de la sagristia vella amb peces d'indumentària i d'orfebreria; de l'antiga biblioteca i de l'escriptori amb l'aportació de diferents manuscrits; del cor i el seu cadirat, del qual, dissortadament, només disposem d'un petit fragment; de la ubicació de la trona a partir de l'explicació que ofereix el manuscrit de Marcos Próculo (s. XVIII), i, especialment, del gran retaule d'alabastre, un dels grans exponents de l'escultura gòtica. En aquest sentit, cal destacar la presència en l'exposició de tots els fragments coneguts de l'esmentat retaule, especialment el dedicat a l'escena de la Reprovació d'Adam i Eva, custodiat avui al Fine Arts Museum of San Francisco, i la figura del rei mag que formava part d'una Epifania, procedent del Museu Goya de Castres, tot oferint una oportunitat única, la primera després de gairebé tres-cent anys, per poder visualitzar, reunits, tots aquests elements dispersos arreu del món. D'altra banda, la tasca de documentació i recerca duta a terme per part del Museu de Lleida: diocesà i comarcal arran d'aquesta exposició ha permès localitzar la imatge d'un nou fragment d'aquest retaule, d'ubicació desconeguda avui, però segurament en una col·lecció particular, una prova més del desmembrament que patí el majestuós conjunt. També s'exhibeix el gran tapís flamenc del segle XVI El fill pròdig, restaurat a Brussel·les expressament per a aquesta ocasió, i que va acompanyat d'un altre tapís, La reina Dido, fins ara d'origen desconegut, i també procedent de la Seu Vella. L'àmbit es clou amb un espai dedicat a diferents tipologies escultòriques de la Mare de Déu, titular de la Seu: la dels Fillols (alabastre), la de Bellpuig (pedra) i Santa Maria l'Antiga (fusta).- Fundacions, capelles i espais de la mort. Aquest àmbit es localitza en diferents capelles de l'ala sud de la catedral: la dels Montcada o de Sant Pere, la dels Colom o de la Immaculada Concepció, la de Santa Llúcia, Sant Tomàs i la dels Requesens o de l'Epifania (que acull les pintures de la nissaga d'artífexs més important de la Lleida medieval estretament vinculada a la catedral: els Ferrer). Aquests espais permeten acostar-nos als panteons familiars dels llinatges poderosos, lligats a la ciutat i a l'Església, mitjançant diferents fragments de jacents, relleus d'exèquies, frontals de sarcòfag, etcètera. S'insisteix, doncs, en l'arquitectura i escultura funeràries, els àmbits de propaganda dels diferents llinatges. Alhora, es pretén visualitzar la litúrgia de les capelles, a partir de l'exemple concret de la capella de Santa Llúcia amb la col·locació de dos fragments del retaule pintat per Jaume Ferrer I, el fundador de la nissaga de pintors. En general, aquest espai també ens ha permès ressaltar el treball quotidià de recuperació i restauració de les peces, un espai testimonial de la desfeta del monument i d'aquestes tasques de recuperació, catalogació i restauració dutes a terme. - L'exposició es clou, en sortir de la capella Requesens, amb un àmbit final que recull algunes mostres de les darreres expressions artístiques a la Seu, especialment pintures sobre taula de l'artista Pere Nunyes (s. XVI).800 anys d'història El 22 de juliol de 1203, i en una solemne cerimònia, es posava la primera pedra de l'edifici més emblemàtic de les terres de Lleida: la Seu Vella, una idea i una realitat en què portava alguns anys treballant Pere de Coma, el primer mestre d'obres de la catedral. Un temple grandiós, majestuós, aixecat dalt del turó i construït, en la seva major part, en menys de vuitanta anys. Al cap de 75 anys, el 1278, el bisbe Guillem de Montcada procedia a la consagració del temple romànic, un dels pocs i grans monuments del segle XIII català, segons informava una làpida, avui perduda, ubicada als peus de la nau central. Però les obres havien de continuar al llarg del segle XIV, amb l'acabament de l'imponent claustre, i durant el segle XV, amb la finalització de la nova porta d'accés, la porta dels Apòstols, i la torre campanar, dibuixant i coronant així l'inconfusible perfil del turó de la Seu. Tanmateix, durant el tres-cents, s'inicià la transformació de la fàbrica romànica a partir de l'erecció de capelles privades de les grans nissagues lleidatanes i es continuà l'embelliment del temple a partir de grans projectes escultòrics, com el retaule major d'alabastre, obra de Bartomeu de Robió. La vida a la catedral, al llarg dels segles XVI i XVII va continuar tret d'algun projecte puntual, amb obres de manteniment i de reforma.Una història que va ser fatalment truncada als primers anys del segle XVIII, el 1707, en ser convertida la Seu Vella en caserna militar a instàncies de Felip V, tot aprofitant per a usos defensius la capacitat geoestratègica del turó on estava ubicada. La catedral va ser despullada de tota aquella esplendor, d'aquella majestuositat que fa pensar en l'extraordinari dinamisme de la societat que la va promoure, fruit d'un llarg procés engegat a mitjan segle XII després de la conquesta cristiana de Madina Larida, la ciutat islàmica de Lleida, i que la convertiria, durant cincs segles, en un centre artístic de primer ordre, tant per l'excel·lència constructiva i escultòrica com per la qualitat dels objectes litúrgics i de mobiliari, dels quals, avui, dissortadament, només conservem una mínima part.Seu vella. L'esplendor retrobada Del 20 de juny al 26 d'octubre de 2003 Inauguració: dijous 19 de juny, a les 19.30 horesLLoc: Seu VellaLLEIDAHorari De juny a setembre: de dimarts a diumenge i festius, de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 19.30 hOctubre: de dimarts a diumenge i festius: de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h (prioritat a centres escolars)Tancada tots els dilluns no festiusPreu Entrada: 2,40 euros (reduïda, 1,80 euros)Gratuïta: menors de 7 anys i majors de 65 anys; grups escolars amb professors, i titulars del carnet Super3Tots els dimarts, entrada gratuïta a tothomVisites guiadesInformacions i reserves: 973 23 06 53 www.fundacio.lacaixa.es