Exposició: El teatre romà. La posada en escena

Hi ha tragèdies, com ara Fedra o Medea de Sèneca, i comèdies, com Aulularia de Plaute, que encara avui són obres teatrals totalment vigents, referents clàssics de la dramatúrgia universal que es continuen representant en els teatres de tot el món i ens apropen a la manera de ser i de sentir de persones que van viure fa dos mil anys. Els vestigis arqueològics que han arribat fins als nostres dies reflecteixen la importància arquitectònica dels teatres romans, però, més que el seu aspecte extern i monumental, l'exposició El teatre romà. La posada en escena pretén mostrar el seu funcionament, els espectacles que van acollir, els seus gèneres teatrals o les característiques d'actors i públic. La mostra també incideix en la rellevància del teatre romà com a esdeveniment social. Des del segle I aC, el teatre va ser un complement de les festivitats públiques i religioses, de la propaganda i del culte imperial, a més d'un factor important de romanització. L'exposició presenta una extraordinària col·lecció d'objectes procedents d'importants museus arqueològics, com ara els museus de Mérida, Còrdova, Berlín, els Museus Vaticans o el Museu del Louvre. Aquesta exposició és una iniciativa de l'Ajuntament de Saragossa que se situa en el marc de la recuperació de diferents monuments del patrimoni històric i artístic de la ciutat i en el de la pròxima inauguració del Museu del Teatre de Caesaraugusta. La Fundació ”la Caixa” ha col·laborat en la seva producció i en el posterior recorregut, que la durà a Mérida i Còrdova, on hi ha dos dels teatres romans de més valor arqueològic i artístic de l'Estat espanyol. La mostra El teatre romà. La posada en escena, ha estat comissariada per la catedràtica d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Isabel Rodà, i el doctor en Llengües Clàssiques i professor d'Història de Teatre Grec i Llatí a la Universitat de Florència, Olimpo Musso, i es podrà veure a Saragossa, del 12 d'abril al 15 de juny de 2003, a La Lonja (plaça del Pilar, s/n).La paraula theatrum, procedent del grec, significava per als romans l'edifici en què es duien a terme les representacions teatrals, que rebien el nom d'"espectacles escènics" (ludi scaenici) i constituïen una part important dels jocs públics organitzats en honor dels déus. Els jocs eren, a més d'un esdeveniment lúdic, un espai de comunicació social. En aquest sentit, les representacions teatrals no eren simplement una activitat artística, sinó una expressió de la vida civicoreligiosa, tal com ens ho demostren molts dels vestigis arqueològics que han arribat fins als nostres dies. Maquetes, màscares, instruments musicals, pintures, mosaics, retrats d'autors i vasos amb escenes teatrals són alguns dels més de 170 objectes, de gran valor històric i cultural, que componen l'exposició i que representen un document excel·lent per conèixer les principals característiques de les representacions teatrals de l'antiguitat. Les peces procedeixen dels museus arqueològics de Berlín, Bonn, Munic, Split, Mérida, Còrdova i Tarragona, del Museu del Louvre, dels Museus Vaticans i dels Museus Nacionals de Roma i Florència, entre d'altres. L'exposició El teatre romà. La posada en escena es divideix en cinc àmbits: Els gèneres teatrals, El marc escènic, Religió i política, La representació i Els actors i el públic. Els gèneres El teatre llatí va cultivar especialment la tragèdia, la comèdia, la citarodia (cants acompanyats per la cítara) i la farsa "atelana", de la ciutat d'Atella. Tanmateix, els gèneres més populars van ser indubtablement el mim i el pantomim, els quals, per agradar al públic, van arribar a posar en escena episodis de nudatio mimarum (una mena d'striptease) o fins i tot la representació d'execucions i tortures reals. El mim es basava en l'acció i es representava sense màscara, per la qual cosa constituïa l'única representació en què els papers femenins eren interpretats per dones. En el pantomim tenia molt de protagonisme la dansa, i l'actor, que duia significativament una màscara amb la boca tancada, no parlava, sinó que se servia de la gesticulació i l'expressió corporal. La tragèdia i la comèdia no podien prescindir de la màscara, en llatí persona, d'on deriva "personatge" que, en etrusc, es denomina phersu, derivat del grec prosopon.El marc escènicEls primers teatres, construïts en efímeres estructures de fusta, van ser substituïts progressivament pels petris; el primer teatre estable va ser construït per Pompeu el Gran, l'any 55 aC. Les tres parts principals del teatre eren la cavea, on s'acomodaven per ordre jeràrquic els espectadors; l'orchestra, un espai semicircular destinat originalment al cor i que en època romana es va reservar també per als seients de les màximes autoritats; i la scaena, on es movien els actors i que es tancava amb un front escènic (scaenae frons), normalment una façana de molta presència arquitectònica, amb tres portes: la central o regia i dues d'hospitalia, les laterals.Religió i política Els orígens del teatre tenen un rerefons religiós molt clar i un déu tutelar per excel·lència: Dionís / Bacus. També cal tenir en compte el paper important d'Apol·lo i les Muses. Tal com ja hem comentat, les dates de celebració de ludi scaenici coincidien amb festivitats en honor dels déus. El teatre, però, es va convertir en un edifici polivalent, capaç d'acollir un altre tipus d'espectacles, com ara els jocs gladiatoris o acrobàtics i també els anomenats tetimimos, de coreografia aquàtica. Els teatres també van ser un indret ideal per a les reunions i assemblees i, a partir de l'època de l'emperador August, es van convertir en l'escenari idoni per al culte imperial i la commemoració dinàstica: estàtues, inscripcions, recintes especials a manera de capelles, constituïen una manifestació clara del poder imperial, sorgit del poder diví. Representació d'obres Encara avui es discuteix si determinades obres, com ara les tragèdies de Sèneca, es van escriure per ser representades o per ser llegides, tot i que aquesta última hipòtesi va guanyant força. L'espectacle solia anar acompanyat d'instruments musicals; hi havia peces cantades (cantica) que s'intercalaven entre els diàlegs (diverbia), intervals de dansa (embolia) i farses finals (exodia). El nombre de dies que es dedicaven anualment als jocs va anar creixent progressivament. Al final del segle III aC, no devia superar els dotze i, durant els primers temps de l'Imperi, ja es consagraven 56 dies a representacions teatrals; a mitjan segle IV dC, el nombre de dies ja era de 100. Si tenim en compte que els jocs de circ i d'amfiteatre eren encara més nombrosos, deduirem que els romans del final de l'Imperi es van quedar pràcticament sense dies laborables. Actors i públicEl teatre representa la societat en dos nivells diferents: d'una banda, dalt de l'escenari, i de l'altra, a la graderia. Els actors van poder assolir molta fama i acumular una fortuna considerable, però també, tal com ha passat durant molts segles, un prestigi equívoc. Quan sortien a escena, es caracteritzaven convenientment amb una determinada indumentària i es cobrien el rostre amb màscares estereotipades, darrere les quals el públic reconeixia immediatament el personatge. Eren especialment pintoresques les de les representacions satíriques, com ara el fanfarró Buccus, un bocamoll, o Cicirrus, que es presenta revestit amb la seva cresta, o bé Dosennus, un vell avar deforme. L'únic espectacle que es representava sense màscares era el mim, en què intervenien les dones. Els actors s'organitzaven en companyies teatrals ambulants (greges o catervae) que disposaven també de músics i cantors i interpretaven diversos papers sota la direcció d'un patró (dominus); com a norma general, els seus components no superaven la mitja dotzena i la majoria tenien la condició jurídica d'esclaus o lliberts. La distribució dels espectadors a la ima, media i summa cavea estava estipulada d'una manera molt rígida per la lex Roscia theatralis (67 aC) i per la lex Iulia theatralis (27-17 aC), amb un exemple hispà digne d'esment com és el cas de la llei municipal d'Urso (Osuna, Sevilla).A la part superior se situaven les dones, els esclaus, els lliberts i els no ciutadans; cal suposar que les esposes de personatges il·lustres devien fer tot el possible per acompanyar els seus marits i no quedar relegades a aquest lloc. A la part mitjana, s'asseien els ciutadans i els hostes. Finalment, les grades inferiors estaven reservades per a les classes privilegiades; al punt més alt de la ima cavea devien situar-se els funcionaris i els militars; a les de preferència, els cavallers o equites; a les primeres files, o també a l'orchestra, en seients mòbils (subsellia), devien seure els senadors, el governador i els magistrats locals. El teatre romà. La posada en escenaDel 12 d'abril al 15 de juny del 2003Inauguració: divendres, 11 d'abril del 2003 a les 20 hLa LonjaPlaça del Pilar, s/n50003 SaragossaInformació:www.fundacio.lacaixa.es Entrada lliure