Exposició: Ellen Auerbach. La mirada intuïtiva

13.02.03

7 minutos de lectura
Recursos disponibles

Berlín, Tel Aviv, Londres i Nova York. Quatre fites en el camí d'Ellen Auerbach (Karlsruhe, Alemanya, 1906). Amb gairebé cent anys, la fotògrafa és una de les últimes supervivents de les anomenades avantguardes històriques. La seva obra, fins ara mai exhibida de forma retrospectiva a Espanya, es presenta a Lleida sota el títol Ellen Auerbach. La mirada intuïtiva. L'exposició, organitzada i produïda per la Fundació ”la Caixa”, aplega 84 fotografies en blanc i negre (a excepció d'unes poques en color) que inviten a recórrer la vasta trajectòria traçada prr Ellen Auerbach entre 1929, any en què va decidir trencar amb el seu passat i guanyar-se la vida com a fotògrafa a Berlín, i la dècada dels anys seixanta. El recorregut, cronològic, apareix marcat pels quatre punts geogràfics en què es va desenvolupar la seva obra. L'exposició es tanca amb un cinquè apartat dedicat als nombrosos viatges que va realitzar entre 1946 i 1959: Mallorca, Mèxic, Argentina, Grècia... La mostra és el resultat d'un treball d'investigació que ha permès aplegar vàries obres inèdites, i que ha comptat amb la inestimable ajuda de la pròpia artista. Les fotografies pertanyen a Ellen Auerbach, i estan dipositades com a llegat a l'Akademie der Künste de Berlín. Ellen Auerbach. La mirada intuïtiva, la comissària de la qual és Mercedes Valdivieso, es podrà veure al Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” de Lleida (Blondel, 3), del 14 de febrer al 20 d'abril de 2003.L'obra d'Ellen Auerbach està representada en importants col·leccions internacionals, com el Metropolitan Museum de Nova York, el Museu d'Art de Yokohama i la Berlinische Akademie. Les seves fotografies han estat objecte de nombroses exposicions: Alemanya, EUA, Canadà, Mèxic... A España, tanmateix, la seva obra no s'havia exhibit anteriorment, a excepció d'algunes imatges que el 1995 van formar part de l'exposició Les dones fotògrafes en la República de Weimar (1919-1933), que va tenir lloc a la Sala Catalunya de la Fundació ”la Caixa”. L'exposició retrospectiva Ellen Auerbach. La mirada intuïtiva ara ofereix, per primera vegada a Espanya, una visió de conjunt de la fructífera obra de l'artista. El recorregut cronològic de l'exposició es divideix en cinc àmbits: els inicis a Berlín (1929-1933), la fugida a Palestina (1933-1935), la parada en el camí que suposà Londres (1935-1936), el salt definitiu a Nova York (1937-1959) i els múltiples viatges que va fer entre 1952 i 1965. Llevat de les fotos que realitzà entre 1955 i 1956 a Mèxic al costat del fotògraf Eliot Porter i d'una sèrie d'obres experimentals, totes les imatges de l'exposició són en blanc i negre.Els inicis a BerlínL'any 1929 és un dels més crucials en la biografia d'Ellen Auerbach. Amb el ferm propòsit de guanyar-se la vida com a fotògrafa, la jove de províncies va decidir aventurar-se a Berlín. La ciutat no només li va permetre assaborir les noves llibertats que la República de Weimar brindava a les dones (accés a la universitat i elecció d'una professió), sinó que la va ajudar a trencar amb les convencions burgeses a les quals estava lligada com a dona i com a jueva. Així es va convertir en alumna de Walter Peterhans, precursor de la ‘nova fotografia' alemanya. Per bé que breu (Peterhans va haver de traslladar-se a Dessau per ensenyar a la Bauhaus), l'aprenentatge va ser decisiu en la seva carrera com a fotògrafa. La també alumna Grete Stern va adquirir l'equip fotogràfic de Peterhans i, amb un simple "¿vol compartir l'estudi amb mi?", invità Auerbach a convertir-se en la seva sòcia i amiga.Els apel·latius infantils de Grete (Ringl) i Ellen (Pit) van donar nom a ringl+pit, estudi especialitzat en fotografia publicitària. La foto Komol, realitzada per anunciar un tint capil·lar del mateix nom, va obtenir el 1933 el primer premi de la Deuxième Exposition Internationale de la Photographie et du Cinéma de Brusel·les. Però la incipient carrera d'Auerbach i de Stern aviat es va veure truncada: a principis de 1933 Hitler va ser nomenat canceller, i les dues dones, de procedència jueva i amb vincles amb l'esquerra, es varen veure obligades a abandonar Alemanya per sempre.L'exposició aplega vàries obres innovadores de l'època de ringl+pit, fruit del treball en equip de les dues sòcies. Al costat de la guardonada Komol s'exhibeixen fotos com Pétrole Hahn (1931), una paròdia de la imatge de la ‘dona nova' que difonia la publicitat, La cotilla (1929), L'ou de Colom (1930) i Cap i guants (1930), entre d'altres. Si Grete Stern estava més interessada en la fotografia experimental i en la disposició formal dels objectes, Ellen Auerbach es decantava més aviat per les representacions de la feminitat i la crítica de l'estereotip de dona difós per la publicitat i el cinema. És a ella a qui es deuen les idees innovadores i el toc humorístic i autoirònic que confereixen un caràcter molt especial a moltes de les fotografies de ringl+pit. La fugida de BerlínEllen Auerbach va arribar a Palestina al desembre de 1933, sense tenir la més mínima idea del que podia ser el seu futur personal i professional. Aviat va aconseguir treballar per al Fons Nacional Jueu (KKL) i per a la Lliga de Dones Jueves (WIZO), però els encàrrecs dirigits a promoure una Palestina jueva estaven molt allunyats dels interessos de la fotògrafa. A causa de les revoltes àrabs de 1935, l'èxit de l'estudi Ishon, fundat per Ellen i Walter Auerbach poc abans i especialitzat en fotografia infantil, va començar a decaure, per la qual cosa van decidir abandonar el país. Palestina va suposar una ruptura radical respecte als treballs berlinesos. Si les imatges de ringl+pit es poden qualificar fonamentalment com a fotografies d'estudi, centrades en la representació de la identitat, amb l'emigració aquestes qüestions van quedar relegades a un segon pla, i la fotografia es converteix en ‘finestra' oberta a la realitat exterior, que l'artista intenta captar quan recorre països i ciutats. Londres va suposar, a l'igual de molts exiliats alemanys, només un lloc de pas des del qual abandonar Europa amb rumb als Estats Units. A la capital britànica, Ellen Auerbach va conèixer personatges com Bertolt Brecht, també exiliat, a qui va tenir l'oportunitat de fotografiar (dues d'aquestes imatges s'exhibeixen a Lleida). La fotògrafa va contreure matrimoni l'abril de 1937 amb Walter Auerbach (amb qui havia conviscuts molts anys) com a requisit per poder emigrar als EUA. A Nova York, continuà treballant com a ‘fotògrafa de nens' per assegurar-se la subsistència i, al costat del seu marit, va introduir-se en els cercles de l'anomenada Escola de Nova York (en l'exposició es pot veure una fotografia d'un Willem de Kooning encara desconegut al costa de la seva esposa, Elaine). A mitjan de la dècada dels quaranta, Ellen Auerbach es va separar del seu marit i, fins als anys seixanta, la seva vida va estar marcada per la inquietud i el desarrelament. La fotògrafa va fer diversos viatges a Mèxic (al costat del també fotògraf Eliot Porter), Argentina, Colòmbia, Grècia, Mallorca, etcètera, documentats en la present exposició. Vers 1965, es va veure obligada a abandonar definitivament la fotografia i treballar com a terapeuta infantil per tal d'assegurar-se la subsistència. Juntament amb fotografies de paisatges i de la natura, la present exposició aplega imatges d'interiors, arquitectura, escenes de carrer, estudis de persones i retrats. Les fotografies d'Ellen Auerbach no estan ‘construïdes' (llevat de les realitzades amb finalitats publicitàries en la dècada dels anys trenta), són imatges que l'artista ‘troba' en el seu entorn, el moment màgic de les quals aconsegueix captar per fer-les visibles. La seva obra i la seva actitud davant la vida formen una unitat: "Pertanyo a les persones que cerquen alguna cosa. (...) He notat que cerco alguna cosa i també he notat que està oculta. (...) No és res concret. I quan ho trobo en algun lloc, aleshores em sento molt feliç." Ellen Auerbach. La mirada intuïtivaDel 14 de febrer al 20 d'abril de 2003Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa”Blondel, 325002 LLEIDAwww.fundacio.lacaixa.esTel.: 902 22 30 40Horari:De dilluns a dissabte, de 10 a 13 i de 17 a 20 hDiumenges i festius, d'11 a 14 h Entrada gratuïtawww.fundacio.lacaixa.es