El chachau haa no només va ser la xocolata més consumida pels maies tardans, sinó que també era un remei preventiu contra la mossegada de serp. Considerat com a un producte "preciós", estava sota la protecció d'Ek Chuah, deïtat patrona del cacau i dels comerciants. El cacau també va estar present en la cultura mexica, avui coneguda popularment com a cultura "asteca", que hi va incorporar diferents saboritzants i colorants per obtenir les "xocolates" asteques. No obstant això, en realitat va ser la cultura olmeca, cap al segon mil·leni abans de Crist, la que en va descobrir els plaers i les virtuts. Tot i que no va ser fins al segle XVI de la nostra era, el cacau també va arribar a Europa i aviat es va convertir en una preuada beguda que fins i tot els monjos en dejuni gosaven provar. De tot això ret compte XOCOATL, aliment dels déus, una exposició que revela a Lleida els secrets d'aquesta deliciosa cultura ancestral. La mostra, que produeix i organitza la Fundació ”la Caixa”, recrea la història del cacau i del seu consum a partir de múltiples escenografies i més d'un centenar d'objectes procedents de diversos museus i col·leccions particulars: estris emprats des de temps remots en l'elaboració de la xocolata, receptaris, àlbums botànics, escultures, màscares, fotografies, gravats d'època, ceràmiques i dibuixos, entre d'altres. Del kakawa olmeca als bombons que avui es regalen, l'exposició recorre, al Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” a Lleida, més de tres mil·lenis d'una història feta a base de grans de cacau.L'exposició XOCOATL, aliment dels déus, de la qual la historiadora Maria Mestre és la comissària, es pot visitar al Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” a Lleida (Blondel, 3), del 27 de novembre de 2002 al 19 de gener de 2003.L'exposició XOCOATL, aliment dels déus es divideix en quatre apartats. Sota el títol Theobroma cacao, el primer àmbit presenta la matèria primera i les seves varietats, el procés de producció (fermentació, assecat, torrat i garbellament) i els principals productors mundials del cacau. A continuació, El cacau i les cultures precolombines s'endinsa en els orígens del cacau i ens introdueix en les cultures mesoamericanes (olmeca, maia, asteca), que van descobrir el producte, van començar a consumir-lo i van utilitzar-ne els grans com a moneda de canvi. El subàmbit Viatjant entre dos mons ens parla del "xoc" cultural, social i culinari que va representar per a Occident el descobriment d'Amèrica i de com l'oceà Atlàntic va ser testimoni de l'intercanvi i la mescla de productes que es van donar arran de la relació entre els dos continents. El tercer apartat, Hoc non frangit ieiunium, se centra en la introducció del cacau a Europa per mitjà dels ordes religiosos i en la polèmica que va sorgir al si de l'església sobre si aquest producte trencava o no el dejuni. El subàmbit La xocolata i l'aristocràcia europea explica com, en un principi, aquesta beguda va estar restringida a les classes riques. Finalment, a l'apartat Producció, consum i publicitat s'explica el procés d'industrialització de la xocolata, que la converteix en un producte de masses explotat fins a la sacietat per la publicitat.Theobroma cacaoPertanyent a la família de les esterculiàcies, el cacau és un arbre originari del continent americà del qual s'han identificat 22 espècies. Només se'n comercialitza una: el Theobroma cacao. Actualment, s'utilitzen tres varietats d'aquesta espècie: el cacau crioll (procedent d'Amèrica Central i d'Amèrica del Sud), el cacau foraster (procedent de la zona amazònica) i el cacau trinitari (híbrid de les dues anteriors). Després de recol·lectar-lo i obrir-ne les beines per separar la polpa, les llavors de cacau s'han de sotmetre a un procés de transformació per tal de poder-ne obtenir la xocolata: fermentació, assecat, torrat i garbellament. Durant els segles XVIII i XIX, la creixent demanda de cacau va reorientar els circuits de producció i de distribució. Actualment, Costa de Marfil és el primer productor mundial de cacau. El cacau i les cultures precolombinesLa història del cacau es remunta al tercer mil·leni abans de Crist. La civilització olmeca va ser la primera a conrear la planta i va descobrir la nixtamalització (preparació i cocció dels aliments per facilitar-ne la ingestió). Els maies i els asteques van heretar aquests coneixements: van consumir cacau en forma de xocolata i en van utilitzar el greix com a ungüent i les llavors com a moneda de canvi. També el van barrejar amb diferents productes per inventar diverses begudes: chauchau haa (aigua calenta i cacau), tzune (cacau, llavors d'acres, blat de moro i aigua), ik-al kakaw (cacau, pebroter i aigua), etcètera. A més a més, el cacau va ser per a aquestes civilitzacions un valor monetari sotmès a unes taxes de canvi (els grans gruixuts i els aplanats no tenien el mateix valor). Així doncs, el salari diari d'un carregador de Mèxic central equivalia a 100 grans de cacau, i els serveis d'una prostituta costaven de 8 a 10 grans. Hoc non frangit ieiuniumEls ordes religiosos van ser una via d'introducció de la xocolata a Europa. Aquest aliment es va convertir en una autèntica passió per als eclesiàstics, que acostumaven a prendre'l per esmorzar, fins al punt que diversos teòlegs van polemitzar sobre si trencava o no el dejuni. Finalment, els pontífexs, Pau V i Gregori XIII es van pronunciar al respecte: "Hoc non frangit ieiunium" (això no trenca el dejuni). El que sí que va aconseguir prohibir el nunci apostòlic el 1681 va ser el consum de xocolata a les esglésies, atès que les senyores acostumaven a degustar-lo calent durant els sermons. La xocolata va ser, durant el segle XVII, una beguda aristocràtica i cara, tal com explica l'àmbit La xocolata i l'aristocràcia europea. A partir de la segona meitat d'aquest segle, es prenia gelada, calenta, amb llet i amb ous. Carles III acostumava a enviar torrons de cacau de Soconusco (aromatitzats amb canyella i vainilla) als parents nobles i, fins i tot, al Papa. La xocolata aviat es va posar de moda entre les dames de l'aristocràcia peninsular, que solien degustar el refresc a la tarda acompanyades del galant (l'amant), ja que el marit no acostumava a arribar fins a l'hora de sopar.Producció, consum i publicitatAmb la revolució industrial es va implantar la mecanització dels processos de fabricació de la xocolata: la màquina de vapor per moldre els grans (1789), la premsa hidràulica per separar la mantega del cacau (1815-1825), el procés d'alcalinització per poder barrejar millor el cacau en pols amb aigua calenta (1828), etcètera. Aquests i altres processos van fer possible la fabricació a gran escala, amb la qual cosa es van abaratir els costos. Els bombons, les llaminadures i les xocolatines van irrompre al mercat, acompanyats de regals publicitaris i missatges radiofònics. La televisió aviat va convertir la xocolata en un objecte de desig per al consumidor i en una font d'ingressos per a l'empresari.XOCOATL, aliment dels déusDel 27 de novembre de 2002 al 19 de gener de 2003Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” de LleidaCarrer Blondel, 325002 LleidaHorari:De dilluns a dissabte, de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 20.00 hDiumenges i festius, d'11.00 a 14.00 hwww.fundacio.lacaixa.es Entrada gratuïta