"¿Què li demano a una pintura? Li demano que sorprengui, pertorbi, sedueixi, convenci". Als vuitanta anys, Lucian Freud és un dels més grans pintors realistes vius. Conegut principalment pels seus inquietants retrats i nus, ha creat un univers pertorbador, els models del qual generalment són persones del seu entorn: la seva mare, els seus fills, els amics, els artistes, les amants... "La meva obra és totalment autobiogràfica. És sobre la meva persona i el que m'envolta", ha reiterat l'artista. La Fundació ”la Caixa” presenta ara a CaixaForum Lucian Freud, l'exposició retrospectiva més àmplia organitzada fins avui sobre el creador. A través de 126 pintures, dibuixos i gravats, alguns dels quals de creació recent, la mostra comprèn més de seixanta anys de la trajectòria artística de Freud, i permet contemplar algunes obres del fructífer període creatiu dels últims vint anys juntament amb obres de les primeres dècades. Entre les obres clau de l'exposició es troba l'extraordinària sèrie de retrats de la mare de l'artista; els retrats dels seus amics pintors Francis Bacon, John Minton, Frank Auerbach i Michael Andrews, i diversos autoretrats, així com altres pintures representatives com L'habitació del pintor, Leigh Bowery (assegut) i Noia amb roses. L'exposició retrospectiva Lucian Freud, organitzada per la Tate Britain (on s'ha pogut veure del 20 de juny i el 22 de setembre de 2002), ha estat produïda a Barcelona per la Fundació ”la Caixa”. Després de passar per CaixaForum, es mostrarà al Museum of Contemporary Art de Los Angeles (del 9 de febrer al 25 de maig de 2003).L'exposició Lucian Freud, el comissari de la qual és William Feaver, es podrà visitar a CaixaForum (avinguda del Marquès de Comillas, 6-8) del 24 d'octubre de 2002 al 12 de gener de 2003.L'exposició retrospectiva Lucian Freud traça a CaixaForum un recorregut cronològic per la trajectòria artística del pintor britànic que comprèn més de seixanta anys. La mostra comença amb una sèrie d'obres de la dècada dels anys quaranta -Caixa de pomes a Gal·les (1939), L'habitació del pintor (1943-1944) i Noia amb roses (1947-1948), entre altres olis- i finalitza amb un conjunt de pintures de creació molt recent, com Eli (2002), enllestida al mes d'agost passat. Les 126 obres de l'exposició, repartides al llarg de nou sales, invita el visitant a descobrir alguns capítols de la vida de Freud: la relació amb la seva mare, les seves dones i els seus fills, l'amistat amb Francis Bacon, la solitud... No debades Freud ha afirmat en nombroses ocasions: "Tot és autobiogràfic, i tot és un retrat." Lucian Freud va néixer a Berlín el 8 de desembre de 1922. El seu pare, arquitecte de professió, era fill de Sigmund Freud, l'inventor de la psicoanàlisi. La família emigrà a Anglaterra el 1933, pocs mesos després que els nazis es feren amb el poder. Sis anys després, el 1939, Freud adquirí la nacionalitat britànica. Aquell mateix any esdevingué alumne de l'East Anglian School of Painting and Drawing, l'escola de pintura de caràcter informal que dirigia Cedric Morris. En acabar la seva breu formació acadèmica, s'enrolà el 1941 com a marí mercant en un comboi de l'Atlàntic. "M'agradava la idea d'aventura -el personatge del vell mariner-, però aviat em vaig desil·lusionar." El 1944, la Galeria Lefevre presentà la primera exposició individual de Freud, que incloïa l'obra L'habitació del pintor (1943-1944), tan aclamada actualment i que podrà veure's a CaixaForum. El 1948 va contreure matrimoni amb Kitty Garman, filla de Jakob Epstein, i el 1952 ho va fer amb Caroline Blackwood. En la dècada dels anys cinquanta saltà a la fama a Londres, juntament amb el seu amic Francis Bacon. Després d'una estada a París i, posteriorment, a Grècia, s'instal·là a Londres, on viu i treballa actualment. "Per a mi la persona és la pintura", considera Freud, conegut principalment pels seus inquietants retrats i nus, alguns dels quals poden veure's ara a CaixaForum amb motiu de l'exposició retrospectiva. Entre les obres clau de la mostra s'hi troba part de l'extraordinària sèrie de retrats de la mare de Freud, com La mare del pintor llegint (1975). La sèrie comença el 1972, any en què el pare de l'artista va morir i la seva mare va sumir-se en una profunda depressió, i finalitza amb la mort d'aquesta, el 1989. "Si el meu pare no s'hagués mort, mai no l'hauria pintada", diu Freud, qui quatre o cinc cops per setmana l'anava a buscar perquè posés. L'exposició també aplega alguns autoretrats de Freud, com Reflex amb dos nens (1965) -els nens són dos dels seus fills: Rose i Ali-, Interior amb mirall de mà (1967) i Pintor treballant, reflex (1993), una pintura que el dia en què Freud es posà a repassar-la "va resultar que era el meu pare". En aquest sentit, Freud considera: "La meva idea del retrat sorgeix arran del descontentament davant dels retrats que s'assemblen als seus models. Vull que els meus retrats siguin de' persones, no com elles. Més que assemblar-se als models, que siguin' ells mateixos".Així mateix, la mostra presenta alguns nus inquietants, com els de Leigh Bowery, un performer de més de 100 quilos de pes que es convertí en el primer model professional de Freud, i per a qui posà alguns dies a la setmana al llarg de dos anys. "Dec tenir predilecció per la gent inusual o de proporcions estranyes, amb qui no vull recrear-me en excés", ha afirmat Freud. Les filles del pintor són també motiu d'alguns nus, com el Retrat de Rose (1978-1979). "Hi ha alguna cosa en una persona nua quan la tinc davant que apel·la al respecte. Fins i tot podria anomenar-se cavallerositat per la meva part: en el cas de les meves filles, és el respecte d'un pare a més del d'un pintor. S'ho prenen bé que les pinti. No em fan sentir incòmode." Lucian FreudDel 24 d'octubre de 2002 al 12 de gener de 2003CaixaForumAv. Marquès de Comillas, 6-808038 Barcelonawww.fundacio@lacaixa.esTel.: 902 22 30 40Horari: de dimarts a diumenge, de 10 a 20 hdilluns tancat Entrada gratuïtawww.fundacio.lacaixa.es