La Fundació ”la Caixa” inaugura el nou Centre Social i Cultural amb una exposició dedicada a la Tarragona romana

L'any 218 aC, un exèrcit manat per Cneu Corneli Escipió va desembarcar a Empúries i des d'allà es va dirigir cap a terres tarraconenses, on es van produir els primers enfrontaments amb els cartaginesos. En vèncer-los a la Segona Guerra Púnica, va començar la romanització de la Península. El naixement del nucli urbà de Tarraco se situa en aquest període. Entre mitjan segle I aC i finals del segle I dC, Tarraco va assolir una enorme dimensió i es va convertir en la ciutat des de la qual es va planificar l'organització d'Hispània. L'exposició Tarraco, porta de Roma, organitzada per la Fundació ”la Caixa” amb motiu de la inauguració del seu Centre Social i Cultural a Tarragona, vol mostrar la importància de Tarraco com a ciutat privilegiada i capital de la província més extensa de l'Imperi romà, la Hispania citerior; i alhora vol fer palesa la seva relació amb diverses ciutats de la península Ibèrica, especialment amb les altres dues capitals hispàniques: Corduba (Còrdova) i Emerita Augusta (Mèrida). També destaquen els seus contactes amb la mediterrània occidental: la Gàl·lia, Itàlia, Dalmàcia i el nord d'Àfrica amb uns intercanvis afavorits pel comerç que entrava i sortia per l'actiu port de Tarraco.L'exposició Tarraco, porta de Roma, comissariada per Isabel Rodà, es podrà visitar al Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” a Tarragona (carrer Colom, 2), del 14 de setembre de 2001 al 6 de gener de 2002.Tarraco, porta de Roma proposa una visió de conjunt de la història de Tarragona, des de la conquesta pels romans en el segle III aC fins a la transformació en gran metròpoli, capital de la Hispania citerior, en temps d'August; i des de l'estada d'Adrià el 122 dC fins al segle III, quan Tarraco va viure els seus darrers moments d'esplendor sota l'emperador Dioclecià. Amb un dels ports més actius de tot el món antic, Tarraco va ser el punt per on van penetrar la cultura, els productes més diversos, les idees i el progrés. L'exposició s'ha dividit en quatre grans àmbits:- Tarraco i els inicis de la romanització. Una Roma de fang- Tarraco, capital per a l'Imperi. Una Roma de marbre- Adrià a Tarraco. Grandesa i davallada del poder imperial- Tarraco a l'antiguitat tardana. Un món en transformacióEl primer apartat arrenca amb la Segona Guerra Púnica i acaba amb el regnat de Pompeu el Gran (s. III aC - mitjan s. I aC). Presenta les fases inicials de la romanització, una etapa de conquesta i consolidació del poder de Roma a la península Ibèrica. Per il·lustrar aquesta època, s'exposen alguns dels elements ornamentals romans més antics trobats, els elements de la romanització de finals del segle III aC i els exemples d'assimilació i resistència dels pobles indígenes davant la romanització. A aquesta època pertanyen peces com ara la inscripció cancel·lada dedicada originàriament a Pompeu i el fragment en forma de placa en honor del patró de la ciutat, Domici Calví, el braç dret de Cèsar.El capítol Tarraco, capital per a l'Imperi. Una Roma de marbre, situat cronològicament entre mitjan segle I aC i finals del segle I dC, parteix de l'etapa cesariana i de la conformació de Tarraco com a colònia. És una època en què Tarraco assoleix una enorme dimensió i en què, des de la ciutat, es va planificar l'organització d'Hispània. L'emperador August, que va sojornar a Tarraco en dues ocasions diferents, des d'on va governar l'Imperi, n'és la figura clau. També és important la figura de Vespasià, ja que durant el seu regnat es va iniciar la gran reforma urbanística de la part alta de la ciutat, segons el model del Fòrum d'August a Roma. En aquest segon episodi, Tarraco, a més de ser la capital d'un conventus (Tarraconensis) i d'una província (Hispania citerior), administrava un territori grandiós i posseïa una enorme diversitat tant pel que fa a aspectes físics com pel que fa a realitats socials. El gust pel luxe es tradueix en una gran riquesa de materials, com el bronze i la plata que són una mostra del poder adquisitiu i del refinament de les classes privilegiades. D'altra banda, el marbre esdevé un dels símbols del domini d'August, que va fer revestir amb aquest material les ciutats de l'Imperi.En aquest àmbit es mostren ornamentacions arquitectòniques dels fòrums de Mèrida i de Tarragona i també, ceràmiques i vasos de plata que circulaven arreu de la Mediterrània.El tercer àmbit, Adrià a Tarraco. Grandesa i davallada del poder imperial, està dedicat a la Tarraco del s. II dC. Els regnats de Trajà i Adrià representen el punt culminant de l'expansió romana. El 122-123, l'emperador Adrià hi va passar l'hivern; en aquest període va convocar un important concilium provinciae a la ciutat. Tarraco, mentrestant, era una ciutat oberta al Mediterrani, amb una activitat comercial intensa. Les peces que es poden veure en aquest àmbit il·lustren la importància del port de Tarraco, l'explotació agrícola de les vil·les i l'augment de població, vinguda sobretot de Saragossa i d'altres punts de l'Imperi romà occidental. També es recullen magnífiques escultures de la Bètica que testimonien l'esplendor de l'estatuària de bronze –bona part de la qual s'ha perdut- i escultures d'or i plata, uns metalls nobles utilitzats freqüentment en el món romà, encara que ben poques estàtues han arribat fins als nostres dies.En aquest àmbit s'ofereix una selecció dels productes d'exportació, especialment de vins laietans i tarraconenses, mitjançant les àmfores, els veritables envasos sense retorn de l'antiguitat.Per últim, l'apartat Tarraco a l'antiguitat tardana. Un món en transformació presenta la ciutat entre els segles III i V. Tarraco continua sent una ciutat viva, però en una etapa de profunds canvis i transformacions urbanístiques i socials. En aquesta època es consoliden els contactes amb el nord d'Àfrica i la mediterrània oriental. Aquí es presenten dues de les darreres inscripcions de la Tarragona romana. Poc abans de la caiguda de l'Imperi d'Occident, Tarraco encara aixecà monuments en honor dels emperadors Lleó i Antemi. D'altra banda, la inscripció d'una "beata" o benaurada Tecla, verge originària d'Egipte, demostra la implantació definitiva del cristianisme i representa una curiosa coincidència amb la patrona de la ciutat de Tarragona.La mostra aplega 150 obres procedents de diversos museus d'Europa, com ara els Musei Capitolini de Roma, el Museo Nazionale Romano, el Cabinet des Médailles de França, el Museu Arqueològic d'Split, l'Institut Nationale du Patrimonie de Tunis i el Musée Cantonal d'Archélogie et d'Histoire de Lausana, entre d'altres; i també de nombrosos museus espanyols, com ara els arqueològics de Sevilla, Còrdova, Mèrida i Madrid. Entre les peces destaca l'escultura de marbre de Vespasià procedent de l'Augusteum de Narona (Croàcia) i que es pot veure sencera per primer cop. El bust es va trobar en unes excavacions fetes l'any 1978 al fòrum de l'antiga ciutat de Narona, però la resta del cos no es va trobar fins al 1996. El nou Centre Social i CulturalAmb l'exposició Tarraco, porta de Roma, la Fundació ”la Caixa” inaugura el seu nou Centre Social i Cultural a Tarragona. L'equipament disposa de 1.500 metres quadrats, desprès d'ampliar l'antiga Sala Tarragona i d'incorporar-hi un segon pis.A la planta baixa, l'ampliació de la sala d'exposicions permetrà acollir mostres de gran entitat i de temàtica molt diversa d'art, fotografia, història o ciència. La incorporació d'una segona planta ha permès comptar amb un auditori i dues sales multidisciplinars per fer conferències, tallers educatius, poesia, música, etc. Les obres, que han dirigit els arquitectes Ubach i Espinet, es van iniciar el setembre del 2000 i han comportat una inversió d'uns 500 milions de pessetes per part de la Fundació ”la Caixa”. Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa”Carrer Colom, 243001 Tarragonawww.fundacio.lacaixa.esEntrada gratuïta