La mirada personal i irrepetible de Luis García-Berlanga arriba a CaixaForum+
26.02.24
4 minuts de lecturaLa plataforma estrena un curtmetratge documental original sobre la figura del cineasta, i també una de les seves pel·lícules més reconegudes, L’escopeta nacional. Comença el mes de Shakespeare a CaixaForum+ amb la programació de dos llargmetratges: Macbeth (2015) i Otel·lo (1951).
Curtmetratge documental: La mirada de Berlanga
El dijous 29 de febrer, CaixaForum+ estrena, en exclusiva, La mirada de Berlanga (2024), un curtmetratge documental original sobre la figura i l’obra cinematogràfica de Luis García-Berlanga dirigit pel seu fill, José Luis García-Berlanga.
Berlanga són els seus actors, reincidents en la majoria de casos, i també el seu domini tècnic del pla seqüència, tan característic del seu cinema. Les seves pel·lícules són sempre la història d’un fracàs, però són plenes de tendresa, la tendresa que ell mateix professava als seus personatges. Tampoc no podem oblidar el seu gran sentit de l’humor, element que travessa tota la seva filmografia. Entre les pel·lícules de Berlanga, que ja formen part del cànon de la història del cinema espanyol, hi ha diverses obres mestres, com ara Bienvenido, Míster Marshall (1953), Plácido (1960), El verdugo (1963), L’escopeta nacional (1978) o La vaquilla (1985).
José Luis García-Berlanga dirigeix aquest sincer homenatge al seu pare, d’una enorme sensibilitat i capaç de transmetre un profund amor pel cinema. La mirada de Berlanga és una peça documental de producció pròpia, realitzada amb motiu de l’exposició Interior Berlanga, que s’inaugura l’1 de març a CaixaForum València. Com conclou la veu en off d’aquest curtmetratge emotiu i il·luminador, «Si la vida no és com en les pel·lícules, les pel·lícules de Berlanga sí que són com la vida».
Llargmetratge: L’escopeta nacional
L’homenatge a Luis García-Berlanga a CaixaForum+ es completa amb la programació d’una selecció de les seves pel·lícules. La primera és L’escopeta nacional (1978), el primer film que el cineasta valencià va realitzar després del període franquista, en plena transició democràtica, i que arriba a la plataforma el 29 de febrer.
Un fabricant català de porters electrònics viatja a Madrid, acompanyat de la seva amant, per assistir a una cacera que ell mateix ha organitzat. El que pretén és relacionar-se amb gent de l’alta societat espanyola per promocionar el seu negoci. A la finca del marquès de Leguineche coneix diversos personatges i viu situacions tan absurdes com demencials. L’escopeta nacional és una radiografia ferotge i hilarant (amb guió de Rafael Azcona, habitual col·laborador de Berlanga) de l’Espanya de la transició i d’alguns dels seus protagonistes. És la primera pel·lícula d’una coneguda trilogia que es completa amb Patrimonio nacional (1981) i Nacional III (1983). Nacional III arribarà a la plataforma al desembre.
El mes de Shakespeare
L’1 de març s’inicia el mes de William Shakespeare a CaixaForum+. Gràcies a la col·laboració amb A Contracorriente Films, la plataforma programarà dues adaptacions destacades d’obres canòniques del bard anglès: Macbeth (2015), de Justin Kurzel, i Otel·lo (1951), del llegendari Orson Welles.
Macbeth, estilitzada adaptació cinematogràfica de la tragèdia homònima a càrrec del cineasta australià Justin Kurzel (Nitram), explica la famosa història de Macbeth (Michael Fassbender), el duc d’Escòcia, que, en rebre una profecia d’un trio de bruixes que li diuen que un dia es convertirà en el rei de la regió, és consumit per l’ambició i és encoratjat a cometre actes terribles per la seva pròpia esposa (Marion Cotillard).
A Otel·lo (1951), Orson Welles adapta la història de Desdèmona (Suzanne Cloutier), filla d’un aristòcrata venecià, que fuig amb l’heroi militar Otel·lo (Welles), davant del gran ressentiment de Iago, l’envejós subordinat d’Otel·lo. Malauradament, Iago coneix la debilitat d’Otel·lo, i amb una malícia esgarrifosa comença a ordir un pla contra ell. Otel·lo és una de les nombroses adaptacions d’obres de Shakespeare realitzades pel director de Ciutadà Kane, entre les quals hi ha clàssics com Macbeth (1948) o Campanadas a medianoche (1965).