Còmic. Somnis i història reuneix les millors vinyetes del món occidental i subratlla la doble condició del còmic com a eina de reflexió sobre el present i el futur, i com a poderós mitjà de creació de realitats paral·leles i universos imaginaris. S’hi inclouen 144 obres mestres de la història del còmic d’autors com Quino, Richard Felton Outcault, Winsor McCay, Milton Caniff, Hergé, Alex Raymond, Will Eisner, Jack Kirby, Moebius, Hugo Pratt, Francisco Ibáñez, Juanjo Guarnido, Goscinny i Uderzo, Alberto Breccia, Enki Bilal o Robert Crumb.
La directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé; el galerista, col·leccionista i comissari de l’exposició, Bernard Mahé, i l’expert en diferents àmbits del còmic i assessor de la mostra,Vicent Sanchis, han presentat avui Còmic. Somnis i història, una mostra que abraça més d’un segle d’història del còmic occidental com a mitjà de comunicació de masses.
El còmic té avui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d’expressió. Tot i així, durant dècades el seu valor cultural i artístic no va ser reconegut. De manera progressiva s’ha consolidat com una forma d’expressió que, emparentada amb d’altres com la literatura, la pintura o el cinema, ha conquistat milers de persones a tot el món i ha entrat a les sales d’exposicions i en l’àmbit acadèmic.
Des de la prehistòria, l’ésser humà ha narrat en imatges. La forma d’expressió seqüencial es remunta a les pintures rupestres i reapareix una vegada i una altra a través dels jeroglífics egipcis, la pintura narrativa medieval o els saltiris i llibres d’hores. La historieta tal com la coneixem fa eclosió amb els mitjans d’impressió massius durant el segle xx i presenta elements formals que la defineixen, com ara la narració múltiple o un ritme característic.
Des que el suís Rodolphe Töpffer va dibuixar una sèrie de divertides historietes per als seus estudiants a mitjan segle xix i, més tard, autors com Richard Felton Outcault van adoptar com a norma el globus de text, el còmic ha constituït un mirall de la realitat capaç de reflectir els canvis de la societat i, sobretot, els models d’imaginació. Al mateix temps, el còmic ha estat també un incentiu d’aquests canvis i ha aportat anticipacions substantives, com mostra l’aproximació a l’obra d’autors com George Herriman, Milton Caniff, Winsor McCay, Alberto Breccia, Jean Giraud (Moebius) o Enki Bilal en aquesta exposició.
Còmic, Somnis i història fascinarà tant el lector erudit —que podrà contemplar centenars de pàgines originals d’obres seminals— com el neòfit gràcies a l’apropament històric i didàctic al gènere.
Des de Mafalda
a Tintín: les vinyetes més cèlebres, ara a Tarragona
L’exposició presenta l’obra dels grans mestres universals i també de clàssics del còmic a Espanya. La mostra arrenca amb una reproducció de la sèrie del 1896 The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault, considerat el primer còmic modern, i arriba fins a l’actualitat amb el còmic en línia Joselito, de Marta Altieri, que juga amb totes les possibilitats que ofereix el món digital, com el concepte de scroll infinit.
Entre aquestes dues obres, els visitants podran gaudir de 144 originals i una reproducció, entre les quals destaquen desenes de pàgines dels dibuixants més cèlebres dels àmbits nacional i internacional. L’exposició reuneix, com no s’havia fet mai fins ara, nombroses obres mestres de la història del còmic que justifiquen per elles mateixes la visita a l’exposició.
Entres elles, inclou una reproducció d’un dels personatges o còmics més cèlebres, com The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault; originals de Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay; Terry y los piratas, de Milton Caniff; Tintín, d’Hergé; Secret Agent 1934 X-9 i Rip Kirby, d’Alex Raymond; A Contract with God, de Will Eisner; diferents obres de Moebius; Corto Maltès, d’Hugo Pratt, o Mafalda, de Quino, els originals dels quals compleixen 60 anys des de la seva primera aparició i es poden veure a Espanya per primera vegada.
Còmic. Somnis i història inclou un muntatge escenogràfic que fa de la visita una experiència immersiva. A càrrec de l’escenògraf i dramaturg Ignasi Cristià, reprodueix elements icònics com una reproducció a gran escala de 13, Rue del Percebe, o un decorat d’Astèrix, amb els seus protagonistes en 3D juntament amb una il·lustració de grans dimensions creada expressament per a la mostra i que presenta absolutament tots els personatges de la popular historieta francesa.
El projecte va néixer de la rica col·lecció de Bernard Mahé, una de les més importants d’Europa, i s’ha completat amb préstecs de nombroses institucions i de col·leccionistes privats, com també dels mateixos autors, en el cas del còmic espanyol. L’exposició s’ha pogut veure anteriorment a la xarxa de centres CaixaForum de Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Saragossa i Lleida.
Per acompanyar l’exposició, s’ha col·laborat amb l’editorial Flammarion en la publicació d’Anatomía del cómic, a càrrec de Damien MacDonald, una recopilació històrica que reuneix una selecció d’obres mestres del còmic d’Europa i Amèrica.
Literatura, música o gastronomia: el còmic més enllà de
l’exposició
La Fundació ”la Caixa” proposa un assortiment d’activitats innovadores durant els mesos en què romandrà la mostra a CaixaForum Tarragona perquè tots els públics puguin acostar-se a l’art del còmic des de diferents perspectives. El tret de sortida el donarà aquest dimarts una conferència a càrrec de Vicent Sanchis, expert en diferents àmbits del còmic. També es duran a terme el cicle La vida en vinyetes: Còmic+Música, el 29 d’octubre, acàrrec de Dani Nel·lo, saxofonista, compositor i productor; Còmic+Autoficció, el 12 de novembre, a càrrec de Nerea Pérez de Las Heras, coneguda per la seva feina com a periodista i còmica; Còmic+Gastronomia, el 3 de desembre, a càrrec de Roger Ortuño fundador i director de Comer Japonés; i el taller Superherois i malvats, per al públic familiar, a càrrec del reconegut il·lustrador Artur Laperla, del 9 de novembre al 2 de gener.
Com és habitual, en el marc de l’exposició, el centre cultural acollirà visites guiades en diversos formats per a diferents públics i edats, i projeccions del cicle Petits Cinèfils. Del còmic al cinema. La informació ampliada es pot consultar a través d'aquest enllaç.
Un passeig per la història del còmic amb vuit parades
Distribuïda amb vuit àmbits, Còmic. Somnis i història mostra els inicis d’aquest gènere, la seva eclosió amb els mitjans d’impressió massius, el naixement i el mite dels superherois, l’edat d’or del còmic francobelga, l’arribada de la modernitat a l’entorn de l’eix Itàlia-Argentina, l’explosió del gènere fantàstic i la nova avantguarda sorgida en les últimes dècades. Tot això, prestant una atenció especial a l’evolució del còmic a Espanya.
- La
mostra comença amb The Yellow Kid, obra de Richard Felton Outcault.
Considerat l’autor del primer còmic modern, se li atribueix ser el primer que
va utilitzar globus de text. A partir d’aquí, el primer àmbit de la mostra fa
un repàs dels orígens de la narració seqüencial prestant una atenció especial a
Winsor McCay, un dels pares del còmic modern, autor del clàssic Little Nemo in Slumberland. I acaba amb
altres autors centrals en l’experimentació de les primeres dècades, com ara
George Herriman i la seva tira Krazy
Kat.
- L’edat
d’or del còmic nord-americà va venir marcada pel crac del 29 i l’esclat de la
Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, el còmic va virar cap a la
quotidianitat i van néixer algunes sèries molt populars fins al dia d’avui. En
el segon àmbit de l’exposició en trobem molts exemples, com ara Popeye, d’Elzie Crisler Segar. És
en aquesta època quan apareix Disney i els còmics d’aventures, entre els quals
destaquen, en aquest àmbit, El Príncep
Valent i Tarzan, d’Harold
Foster, o Secret Agent 1934 X-9 i Rip Kirby, d’Alex Raymon.
Arribem a un moment fonamental del classicisme nord-americà: la sèrie Terry y los piratas, de Milton Caniff, crònica de la Segona Guerra Mundial que va tenir un gran èxit i va arribar a tenir més de 200 milions de lectors. - Paral·lelament
neix el gènere dels superherois, que deu el seu gran èxit a l’aparició d’un nou
format de publicació: el comic book. Superman
va ser el primer i el van seguir Batman, Wonder Woman, el Capità Amèrica. Els
superherois van passar per diferents fases que van definir la seva identitat
fins als anys vuitanta: el desdoblament, la doble identitat i la mutació. En
aquest àmbit es podran veure pàgines originals de la primera generació de
dibuixants de superherois, com Jack Kirby o John Buscema, com
també d’autors centrals de la renovació radical dels superherois a partir dels
vuitanta, com Mike Mignola o Steve
Ditko.
- La
història del còmic a Espanya comença al segle xix
amb alguns precursors com Apel·les Mestres o Ramón Cilla i es popularitza amb
revistes com TBO —de la qual surt el
nom que encara utilitzem per referir-nos als còmics: tebeos— i autors com Ricard
Opisso, Manuel Gago o Eduardo Vañó i el seu Roberto Alcázar y Pedrín. Tot i la
bretxa que va suposar la Guerra Civil Espanyola, es van continuar publicant
revistes franquistes com, Flechas y
Pelayos. Durant la dictadura van néixer revistes d’aventures com El Capitán Trueno (Ambrós), o la
gran comèdia humana de Bruguera amb Francisco Ibáñez,i les revistes infantils que llegia
tota la població, com TBO.
A partir dels anys seixanta, nous corrents i autors, com Enric Sió o Antonio Hernández Palacios, van minar la fèrria censura franquista i van obrir el camí tant a l’esclat de l’underground de Max, Miguel Gallardo o Jordi Bernet com a l’alè narratiu del format de la novel·la gràfica, que culmina en la sèrie Blacksad, de Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido. - Després
de la Segona Guerra Mundial, van triomfar a França i Bèlgica les publicacions
juvenils Gaston Lagaffe, d’André
Franquin,i Tintin, d’Hergé, del qual es podran veure a l’exposició diferents
peces emmarcades i dibuixos originals. A l’entorn d’aquests autors, trobem
diversitat d’historietes i línies argumentals, des d’Els barrufets fins a Pilote, revista
que va triomfar des del seu primer número amb Astèrix, la mítica sèrie
de René
Goscinny i Albert Uderzo.
L’exposició n’inclou diversos números originals de la dècada dels seixanta, i
la seva presència és central en aquest àmbit, amb la reproducció a gran escala
d’una il·lustració.
Amb el Maig del 68 hi ha una revolució i es consolida un còmic adult, i també autors com Jean Giraud, present en aquest àmbit amb diverses pàgines de Blueberry, que va crear abans de revolucionar el món del còmic sota el pseudònim de Moebius. - La
modernitat va florir a l’entorn de l’eix Itàlia-Argentina amb autors com Alberto
Breccia, gran renovador des del punt de vista gràfic. Entre els autors
destacats en aquest àmbit trobem, d’una banda de l’Atlàntic, Quino —del
qual es veuran per primera vegada a Espanya algunes tires originals gràcies a
la cessió extraordinària de la seva família; de l’altra banda, Guido Crepax.
I amb un peu a cada país, l’eterna singladura del Corto Maltès, d’Hugo Pratt, present a la mostra amb dues
pàgines.
- A
partir dels setanta apareixen relats fantàstics a una banda i a l’altra de
l’Atlàntic. Alliberats de la censura i animats pel corrent llibertari del 68,
els autors de còmic se submergeixen en una efervescència creativa i reescriuen
el mapa de les relacions entre el còmic i la resta de les formes expressives.
Aquesta sala està dedicada a figures com Richard Corben, Frank
Frazetta, Jean-Claude Mézières, François Schuiten i,
sobretot, Moebius. Aquest àmbit es tanca amb Enki Bilal, autor
fonamental d’origen iugoslau establert a França, que va portar a la màxima
expressió la relectura de la tragèdia històrica des de la ciència-ficció més
radical.
- L’últim
àmbit de l’exposició obre la porta a la gran quantitat de camins que s’han
obert en l’univers del còmic en els darrers 50 anys. Arrenca amb l’obra A
Contract with God, de Will
Eisner, que des del 1978 va
publicar sota el concepte de novel·la gràfica. A partir dels vuitanta es
renoven i es diversifiquen temàtiques, formes de publicació i formats, amb
revistes i fanzins com Weirdo, i amb
noms com Robert Crumb, Charles Burns o Charles M. Schulz.
L’exposició finalitza amb les noves experimentacions que obren el camí del
còmic assaig o el còmic expandit, poètiques performatives, etc.