Pepa Blanes estrena a CaixaForum+ Això no és ficció, un format que reivindica el cinema documental

La periodista Pepa Blanes reivindica el cinema documental a Això no és ficció, sèrie original de CaixaForum+ que revelarà, a través de vuit pel·lícules, secrets de rodatge i grans llegats del cinema. La sèrie explora diversos temes d’actualitat, com la gentrificació, la salut mental o l’emancipació femenina. El projecte, produït per Taller de Ideas, de LACOproductora, s’estrena el 6 de febrer a CaixaForum+, coincidint amb la setmana de la celebració dels 39 Premis Goya. 

Vuit episodis d’entre vuit i deu minuts de durada componen la primera temporada d’Això no és ficció, sèrie en format infotainment (infoentreteniment) dirigida per Blanca Contreras i amb guió d’Adrián Jiménez, Michelle Wigdorovitz i Pepa Blanes. On són les barreres de la ficció i la no ficció davant d’una càmera o si el cinema documental ha de ser sempre «culte i elevat» són algunes de les preguntes que es responen a la sèrie. 

El projecte parteix de títols com Función de noche (1981), pel·lícula documental dirigida per Josefina Molina en la qual Lola Herrera i Daniel Dicenta, separats després d’uns quants anys de matrimoni, repassen la seva vida junts. Aquesta pel·lícula, reflex d’una època i una generació, va destacar aleshores pel seu contingut feminista. A partir d’aquest film, Això no és ficció aprofundeix en l’emancipació femenina. 

Un altre dels títols triats per a un dels vuit capítols és El silencio de otros. La pel·lícula d’Almudena Carracedo i Robert Bahar va aconseguir el Premi del Públic a la secció Panorama i el Premi Cinema per la Pau al Festival Internacional de Cinema de Berlín. També va ser millor pel·lícula documental als premis Goya, Platino i Forqué. En aquest film s’hi aborda la memòria històrica. 

Les altres sis pel·lícules escollides per a aquesta primera temporada de la sèrie són: Mapa (León Siminiani, 2012), en la qual es tracta la crisi existencial; La plaga (Neus Ballús, 2013), per parlar de la crisi econòmica; Ocaña, retrato intermitente (Ventura Pons, 1978), que serveix per debatre el fet de viure als marges; Dead Slow Ahead (Mauro Herce, 2015), títol en el qual s’aborda el cinema experimental; En construcción (José Luis Guerín, 2001), que obre el debat sobre la gentrificació, i Monos como Becky (Joaquim Jordà i Núria Villazán, 1999), en què es reflexiona sobre la malaltia mental. 

FITXA TÈCNICA. Títol: Això no és ficció / País i any: Espanya, 2024 / Duració: 8 capítols d'entre 8 i 10 min / Direcció: Blanca Contreras / Guió: Adrián Jiménez, Michelle Wigdorovitz i Pepa Blanes / Producció:  Taller de Ideas, de LACOproductora