Del 18 de novembre al 2 de desembre i en exclusiva, CaixaForum+ es converteix en seu online del festival In-Edit, dedicat al cinema documental musical. Els 15 llargmetratges documentals que constitueixen la programació s’estrenen per primera vegada a plataformes d’Espanya.
Durant 15 dies i de forma exclusiva, els usuaris de la plataforma podran accedir a 15 títols destacats de la programació de l’edició del festival In-Edit d’aquest any, que s’ha celebrat a Barcelona del 23 d’octubre al 3 de novembre de 2024. Els títols que formen aquesta selecció i que podran gaudir-se online de forma gratuïta a través de CaixaForum+ són els següents:
- The Stones and Brian Jones (Nick Broomfield, 2023).
El documental més complet i revelador sobre Brian Jones, fundador dels The
Rolling Stones i una de les grans figures tràgiques del rock dels
60 com a membre del «club dels 27». Amb abundants entrevistes a persones del
seu entorn més íntim des de la infància, correspondència personal i molt
metratge inèdit, el director de documentals com Kurt & Courtney
o Marianne & Leonard desxifra la complexa personalitat d’un
Jones brillant, carismàtic, rebel, talentós, però també insegur i cínic, així
com els detonants de l’espiral d’autodestrucció que el va relegar a l’ombra
de la història.
- Ornette Coleman: Made in America (Shirley Clarke, 1984).
Versió restaurada d’un clàssic del documental musical més lliure i creatiu.
Captura l’evolució al llarg de tres dècades del saxofonista i trompetista Ornette
Coleman, figura fundacional del jazz d’avantguarda. El veiem en
acció a Nova York, el Marroc, Nigèria i el seu Texas natal. Entrevistes,
escenes dramatitzades i algunes de les primeres mostres de videoclip mai
realitzades relaten la seva ascensió com a pioner cultural estatunidenc, els
traumes, els ritmes i els mites dels Estats Units dels 60 i 70 a través de
la imaginació d’un revolucionari la música del qual exsudava ràbia, tragèdia
i esperança.
- Me, Michael and I (Régis Coussot,
Nicolas-Alexandre Tremblay, 2024). Michael Jackson ha inspirat una legió d’imitadors,
però pocs es poden comparar amb Freddy Dufour (àlies Truthwalker),
un quebequès de 24 anys que s’hi entrega literalment en cos i ànima. Aquest
film el segueix en la seva recerca de la «perfecció» sense jutjar-lo mai, i
ens permet ser testimonis de com pot la idolatria convertir-se en una obsessió
sense límits. Amb el suport incondicional de la seva família i de la seva
parella, Freddy vol encarnar el tribut definitiu al rei del pop. I no
l’aturaran ni les acusacions de pederàstia vers el seu ídol, ni els riscos
de la cirurgia plàstica i maxil·lofacial per assemblar-s’hi.
- 1-800-on-Her-Own (Dana Flor, 2024). Ani
DiFranco s’obre en canal com ja feia als discs amb què va erigir-se en
una icona feminista i queer, i en una de les veus més rellevants dels
anys 90. La cantautora de Buffalo (NY) que va encarnar el folk rock
contestatari i emocional en l’era grunge continua treballant de
forma autogestionada i, mentre lluita per fer-se sentir, pagar les factures
i treure endavant un nou disc, reflexiona sobre les alegries i les
patacades de la seva carrera i sobre la crueltat del negoci musical per a
una artista que mai no va fer cas dels cants de sirena de les
multinacionals. Tendresa, ràbia i resiliència: per a DiFranco, allò
personal i allò polític van sempre de bracet.
- Born to be Wild: The Story of
Steppenwolf (Oliver Schwehm, 2024). La seva aparició a
la pel·lícula Easy Rider va catapultar l’arxiconegut Born to be
Wild a la categoria d’himne generacional, i Steppenwolf com un dels
grups de hard rock més emblemàtics i alhora misteriosos al tombant dels
anys 60 i 70. Aquest és l’accidentat viatge de pujada i baixada de la fama
d’uns joves de Toronto (Canadà), dos d’ells provinents de les Alemanyes
posteriors a la II Guerra Mundial, que travessen l’underground
psicodèlic californià, les bandes de moters, els judicis, els xocs de
personalitats (el cantant John Kay i el baixista Nick St.
Nicholas són còmicament antagònics) i les turbulències socials de l’època
rere unes ulleres de sol macarres.
- It Was All a Dream (Dream Hampton, 2024).
Preciosa càpsula del temps de 1993-1995, quan el hip-hop va
assaltar el mainstream. The Notorious B.I.G. grava Ready
to Die, la resposta de la Costa Est a The Chronic de Dr. Dre, també
padrí del Doggystyle de Snoop Dogg; Cypress Hill escolta
Enter the Wu-Tang la mateixa setmana que surt Midnight Marauders
d’A Tribe Called Quest; Lil’ Kim i Nicki D conspiren
juntes… I tot ho està gravant la videocàmera d’una fan i periodista que, tant
a l’estudi com al carrer, parla de tu a tu (i els qüestiona la misogínia) amb
els rapers més top de la seva generació, joves kamikaze amb fantasies
mafioses en una indústria caníbal.
- En septiembre canta el gallo (Nano Stern i Luis Emilio
Briceño, 2023). Valuoses imatges d’arxiu dels anys del Govern de Salvador
Allende (1970-1973) i entrevistes a protagonistes de l’anomenada Nova Cançó
Xilena —músics que són part de conjunts històrics com Quilapayún, Inti-Illimani
i Los Jaivas, entre d’altres— construeixen una mirada sobre el
compromís de la música xilena fa mig segle, així com el seu traumàtic
final amb el cop d’estat. Poesia, missatge i recerca d’un moment
irrepetible. Documental guanyador d’In-Edit Xile 2023.
- Feneen (Giulia Rosco, 2022). Immersió
en la potent subcultura i música urbana del Senegal, especialment en l’escena
de la capital, Dakar. Una col·laboració entre l’estrella del pop senegalès
Leuz Diwane G i el raper italià F.U.L.A. (que trepitja per
primera vegada el país d’origen de la seva família) és el punt de partida
d’un viatge en què dones i homes músics, productors, grafiters, ballarins i
activistes de diverses generacions defensen amb vehemència la seva visió
de la cultura hip-hop com un espai d’oportunitats reals per als
joves i com una eina de conscienciació política: deixar de perseguir «el somni
europeu» i passar a «alimentar l’esperança africana».
- Googoosh: Made of Fire (Niloufar Taghizadeh,
2024). Pot una cantant retrobar la seva veu després de 20 anys d’arrest
domiciliari? Aquesta és la increïble història de Googoosh, la pop
star i actriu iraniana dels anys 60 i 70 a la qual el regim islamista
de l’aiatol·là Khomeini va voler silenciar per sempre. Desbordant de
carisma i tenacitat, Googoosh rememora des de l’exili els altibaixos èpics
de mig segle de carrera en què ha estat estrella infantil i icona de
modernitat, ha actuat amb Tina Turner i Ray Charles, s’ha
casat amb galants de cinema, ha estat idolatrada, estafada i oprimida, i
exerceix de símbol transgeneracional de resistència i lluita pels drets
humans.
- Misty: The Erroll Garner Story (Georges Gachot, 2024). Exclusivament
a través dels ulls de les persones que el van conèixer, en aquest film es respon
al misteri de com era realment Erroll Garner rere l’etern somriure
amb què gaudia i rondinava al piano. Gran mestre autodidacte de la
melodia, amb un estil distintiu, aspre i alhora càlid i líric que
conjugava swing de petit format, bop i impressionisme, va
ser un dels músics més populars i mediàtics dels anys 50 i 60, i de la
història del jazz. Aquí s’explora la seva convulsa vida privada, la
relació amb la dominant mànager Martha Farkas Glaser, l’activisme
contra la segregació racial, la història de la seva filla mai reconeguda i
la seva lluita pionera amb les discogràfiques pel control sobre la seva
obra.
- Harder Than the Rock (Mark Warmington, 2024).
La desconeguda història dels Cimarons, els primers a hissar la
bandera del reggae a les illes britàniques. Joves del nord de
Londres nascuts a Jamaica, que van arribar a ser el grup resident del
mític segell Trojan Records, van treballar de costat amb grans figures com
Jimmy Cliff, Bob Marley, Ken Boothe, Toots, The
Pioneers o Lee Scratch Perry i van contribuir a connectar
amb les seves arrels tota una nova generació de joves negres britànics. Tanmateix,
el seu llegat propi va quedar eclipsat i ara estan decidits a tornar als escenaris
i reivindicar la seva aportació al reggae mundial.
- Uncropped. La mirada de James Hamilton (D. W. Young, 2023).
Biografia de James Hamilton, un dels grans fotoperiodistes
culturals del nostre temps i cronista en B/N per excel·lència de la ciutat
de Nova York. Set dècades de carrera i centenars de retrats d’estrelles de
la música, l’art, la moda i el cinema desfilen entre sucoses converses
sobre l’art fotogràfic. I mentre veiem imatges increïbles de James
Brown, Patti Smith, B. B. King, Beastie Boys,
Sonic Youth, Run DMC, Janis Joplin, Madonna, Sun
Ra, The Kinks, Stevie Wonder, Alfred Hitchcock, Jack
Nicholson o Jean-Luc Godard, redescobrim un artista de primer
ordre humil, flegmàtic, d’un «classicisme instantani» i a qui ningú va
gosar mai reenquadrar una foto.
- En la caliente - Tales of A Reggaeton
Warrior (Fabien
Pisani, 2024). Tot i ser molt popular a Cuba, el reggaeton pràcticament
no hi sona als mitjans oficials i està proscrit dels espais públics. Aquest
film intens i ardorós ens submergeix en el fenomen cultural juvenil que va
suposar el reggaeton des de la seva irrupció a mitjan dels 90 a
Santiago de Cuba sota l’inapel·lable lideratge de Kandyman. En
plena crisi econòmica (el «període especial»), Kandyman va encendre els carrers
amb un ritme que circulava clandestinament mitjançant pendrives i
CD-R. On les autoritats veien vulgaritat i indecència, milers de joves hi
van trobar l’expressió artística, física i alliberadora del gueto.
- Saravah (Pierre Barouh, 1972). El
1969, el cantant, compositor i productor francès Pierre Barouh
(fundador del llegendari segell de jazz Saravah) va viatjar a Rio
de Janeiro per explorar una música que el fascinava: la samba. Enregistrades
a cantines, patis i clubs, trobem un grapat de converses i improvisacions
musicals, espurnejants i informals, amb figures de la talla de João da
Bahiana, Pixinguinha, Baden Powell, Maria Bethânia
o Paulinho da Viola, que ens submergeixen en l’efervescent cultura
carioca de bracet d’alguns dels artistes que aleshores alçaven la veu
contra la dictadura militar.
- The Fuzztones vs. the World (Danny Garcia, 2024).
Repàs detalladíssim de la trajectòria de Rudi Protrudi i el seu gran
projecte vital, The Fuzztones, el llegendari grup de Nova York que va
liderar el revival garatger dels anys 80 amb el seu disc de debut, Lysergic
Emanations. Disset canvis de formació i incomptables segells i discs
després, la càmera interroga aquest veterà de guerra del punk
psicodèlic amb motiu de la seva recent gira per Espanya. Ja són quatre dècades
d’aventures i desventures per a aquell nen de Pennsilvània que va trobar
la seva passió en Chuck Berry i en les pel·lícules de monstres, i
que ara, amb més de 70 anys, té planejat morir «rockejant» lascivament damunt d’un
escenari.
Última actualització: 06 novembre 2024 | 11:26