En col·laboració amb La Cinémathèque Française, la mostra de la Fundació ”la Caixa” aprofundeix en la contribució de Georges Méliès al setè art retent homenatge a qui ha estat considerat com el primer il·lusionista del cinema. L'exposició es pot veure ara en un format itinerant que, en un espai de 200 metres quadrats, traslladarà als visitants a l'ambient de principis del segle XX per a explicar com es va produir el naixement del cinema com a fenomen popular.
Dins la seva programació cultural, ”la Caixa” presta una atenció preferent a les manifestacions artístiques fonamentals en la formació de la sensibilitat contemporània. En aquesta línia s’emmarquen les exposicions dedicades al cinema, que, juntament amb la fotografia, és la forma artística més característica del segle XX. Així, els últims anys l’entitat ha dedicat mostres retrospectives a grans noms del món del cinema, com Charles Chaplin, Federico Fellini i Georges Méliès.
Després de l’organització d’una gran retrospectiva sobre el cineasta francès als centres CaixaForum que ”la Caixa” té repartits pel territori espanyol, l’entitat presenta un nou i innovador projecte expositiu, un viatge en el temps per traslladar els visitants als anys en què el cinema va esdevenir un espectacle popular, gràcies, en gran part, als invents i les tècniques que va desenvolupar Georges Méliès.
Fill d’un empresari del calçat, Méliès (1861-1938) va ser dibuixant, mag, constructor d’artefactes, director de teatre, actor, decorador i tècnic, i també productor, realitzador i distribuïdor de més de 500 pel·lícules entre el 1896 i el 1912. Va regnar en el món del gènere fantàstic i del trucatge cinematogràfic durant gairebé vint anys, i la seva contribució al setè art va ser fonamental: va introduir el somni, la màgia i la ficció en el cinema, quan encara es trobava a les beceroles i era només documental.
Davant el cinema de caràcter documental dels germans Lumière, l’acte fundacional de Méliès va consistir a combinar l’univers de Jean-Eugène Robert-Houdin, el pare de la màgia moderna, amb la cinematografia de Marey, i també a donar un decidit impuls al cinema com a espectacle.
Com a geni dels efectes especials, Méliès va aplicar al cinema trucs de màgia i la tècnica de la llanterna màgica: pirotècnia, efectes òptics, desplegables horitzontals i verticals, aturades de càmera, foses encadenades, sobreimpressions, efectes de muntatge i de color, etc. És com si aquest virtuós de la tècnica ho hagués inventat i utilitzat tot.
Méliès va viure uns quants anys daurats, d’una popularitat extraordinària, que van culminar amb l’estrena, el 1902, de Le voyage dans la Lune (El viatge a la Lluna), film que van veure milions d’espectadors. Malauradament, l’expansió de la indústria cinematogràfica i l’aparició de grans empreses com Pathé i Gaumont van portar Méliès a la ruïna i l’oblit. El 1923, totalment arruïnat, va destruir els negatius de totes les seves pel·lícules i va acabar venent joguines a la parisenca estació de Montparnasse. El periodista Léon Druhot el va reconèixer a l’estació i, a partir d’aquell moment, la seva obra es va començar a valorar de nou i a recuperar.
Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema del 1900 trasllada els visitants a una fira al tombant del segle XX, amb les seves barraques i el seu ambient de festa. Va ser en aquest entorn on el cinema va prendre forma com a espectacle: diversió i emocions. I, en gran part, va ser gràcies a un home, Georges Méliès, que va saber entendre què volia la gent i com fer-la somiar i distreure’s. Les seves pel·lícules van marcar el camí que van seguir els primers cineastes, a Europa i als Estats Units.
Els diferents espais i recursos expositius de la mostra descobreixen com era el món i l’oci d’aquella època, així com les claus per entendre la importància de Georges Méliès. L’exposició inclou diverses pel·lícules de Méliès —que es complementen amb una selecció de films dels germans Lumière—, audiovisuals, còpies de fotografies de l’època i reproduccions de cartells, dibuixos i una maqueta de l’estudi de Méliès a Montreuil, alguns objectes d’època, com la carpeta fantàstica de Houdin, i aparells com el cinematògraf dels germans Lumière.
La Fundació ”la Caixa” ha produït diverses peces audiovisuals que ajuden a entendre el món de Méliès i la seva influència. Destaquen tres audiovisuals en què els visitants podran escoltar l’opinió de reconegudes figures del cinema actual sobre aquest tema, com ara els directors Juan Antonio Bayona i Javier Ruiz Caldera, el guionista i director Oriol Capel, l’escenògraf Ignasi Cristià, la crítica de cinema Desirée de Fez, el director de fotografia Óscar Faura, l’actriu Greta Fernández, el productor Enrique López Lavigne, el director publicitari Fernando Mainguyague, l’especialista en maquillatge i efectes especials David Martí i el muntador Jaume Martí.
Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema del 1900 es divideix en tres àmbits. El primer ens presenta el context de Georges Méliès, una primera aproximació al tombant de segle i als principals aspectes socials, polítics i populars del món del 1900.
Un cop els visitants han creuat el teló, un segon àmbit presenta el món de Méliès i els acosta a l’experiència pròpiament cinematogràfica. Les parades de fira remeten al cinema del tombant de segle i a la importància de Georges Méliès en aquest primer moment del nou espectacle.
L’últim àmbit està dedicat a Le voyage dans la Lune, la primera pel·lícula pensada, creada i distribuïda per assolir l’èxit, l’any 1902. A partir d’aquí, s’aprofundeix en com ha canviat el cinema des de l’època de Méliès i quina ha estat la influència d’aquest pioner en la creació del llenguatge cinematogràfic primigeni i en la concepció popular del cinema. També s’explica la seva trajectòria, com va acabar portant una botiga de joguines a Montparnasse i com va ser redescobert el 1926 i reivindicat fins avui com una de les figures clau del cinema.
L’exposició també inclou «Participa Méliès», una activitat educativa i participativa relacionada amb l’exposició, oberta a tothom —públic general, familiar i escolar— i que ofereix als visitants la possibilitat de demostrar el seu enginy i la seva creativitat inspirant-se en els fantàstics trucs de l’inventor dels efectes especials. Només cal un dispositiu que pugui gravar (càmera, vídeo, mòbil o tauleta) i fer servir algun dels trucatges característics del cinema de Méliès, com ara la substitució, la sobreimpressió o els jocs d’escala. Alguns dels vídeos guanyadors a les tres edicions anteriors del concurs es projecten a l’exposició. Tota la informació està disponible a www.participamelies.com.
La mostra està comissariada per Sergi Martín, guionista i escriptor. Graduat superior en Cinematografia i Audiovisuals, està especialitzat en guió per l’ESCAC (Universitat de Barcelona). Ha treballat en el desenvolupament de diversos documentals, campanyes de comunicació i programes de televisió a Espanya i als Estats Units. A més de la seva trajectòria audiovisual, ha publicat assajos de divulgació social i històrica, i ha estat professor de literatura i cinema a l’ESCAC.
Per a l’exhibició de l’exposició Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema del 1900, ”la Caixa” ha dissenyat un espai especial i innovador, la UD 100. Aquest sistema converteix la caixa d’un contenidor en un espai expositiu de 100 metres quadrats lliures i amb una altura a la part central de fins a 5,5 metres. El sistema desenvolupat permet també unir més d’una unitat desplegable per obtenir un espai que pot incloure exposicions de 200 metres quadrats.
En aquest cas, dues unitats de 100 metres traslladen els visitants a una fira de l’any 1900, amb les seves barraques i el seu ambient de festa, per descobrir l’entorn en què el cinema va prendre forma com a espectacle i l’home que més hi va contribuir.
Un sofisticat sistema hidràulic d’autoanivellació controlat mitjançant una pantalla tàctil permet, en un temps rècord, que dos tècnics assumeixin les tasques de desplegament de la UD 100 des de l’obertura completa de l’habitacle fins a l’assentament total en el terreny: l’un dirigeix els moviments i l’altre els controla, confirma o avorta davant qualsevol imprevist. El sistema individualitzat d’ancoratge al sòl permet corregir desnivells de fins al 4 %.
S’ha posat un èmfasi especial en l’apartat de la sostenibilitat, concretament en el consum energètic, mitjançant panells dobles amb cambra d’aire, concepte aquest diametralment oposat a l’habitual lona usada als envelats. El disseny del sostre, disposat en forma triangular i amb una trapa orientable, facilita de manera controlada l’evacuació de l’aire calent acumulat a la zona superior. Finalment, un sistema modern de refrigeració natural (free cooling) complementa l’optimització de l’energia per mantenir el clima desitjat. Per a la il·luminació, la UD utilitza el sistema LED en format de focus i tires encastables de baix consum.
Amb aquest nou espai, ”la Caixa” divulga el coneixement cultural, científic i social a un públic més ampli. La finalitat d’aquestes exposicions, que itineren per diferents poblacions i s’instal·len en espais cedits pels municipis, és arribar al màxim nombre possible de persones.
Descobreix els diferents àmbits de l'exposició Comença l'espectacle. Georges Méliès i el cinema de 1900 a la nota de premsa en la secció de recursos.
