Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura

Una mostra de la trajectòria, l’evolució, l’abast i la influència de Matisse a través d'una àmplia selecció d'obres procedents en gran part del Centre Pompidou.

L'art d’Henri Matisse reflecteix la seva concepció totalment innovadora del color, la reformulació crítica del quadre com a pura superfície pictòrica i també la idea d'estar «fora de lloc» tant emocionalment com políticament, és a dir: la seva manera d'expressar la ruptura amb les normes establertes i la cerca d'una nova forma de veure i representar el món. 

Els vuit àmbits d'aquesta exposició exploren cronològicament la trajectòria i l'abast de Matisse i com la seva influència va arribar als creadors dels segles XX i XXI. L'àmbit «Línia, color, espai» mostra com el jove Matisse conquereix el color, el fauvisme i l'anarquia cromàtica i se situa en el panorama internacional. «Primitiu o emoció» permet conèixer la seva relació amb artistes de les avantguardes a Alemanya i Rússia. 

A continuació, «Provocar aparicions» exposa l'obsessió de Matisse per la Gran Guerra i el seu treball de l'espai a través de l'absència de figures. «Abstraccions» se centra en el diàleg amb Kupka en plans i espai, i la simbologia dels colors i les formes d'aquest intercanvi. A «El nostre cor tendeix cap al sud», Matisse s'aproxima a la influència de la llum mediterrània. A «Classicisme modern» mostra com, el 1926, Matisse sofreix un bloqueig creatiu i torna a Cézanne, Picasso i Bonnard per resoldre el seu dilema de què fer amb la figura. «Dies de color. Kodachrome i la pintura després del 1939» aborda el renaixement del color en l'obra de Matisse a través dels cut-outs, llibres i collages. Per a acabar, «Chez Matisse» tanca l'exposició amb un assaig visual sobre la llibertat i obra de Matisse com a inspiració per a una nova modernitat, art pop i les formes postcolonials en la pintura, el vídeo i el cinema.

Les obres de Matisse ajuden a tenir una completa visió del seu univers creatiu –des del seu primer autoretrat fins a la llibertat artística que li van proporcionar els seus últims quadres i gouaches tardans– conviuen amb les de Baya Fatma Haddad, Anna-Eva Bergman, Pierre Bonnard, Zoulikha Bouabdellah, Georges Braque, Daniel Buren, Natalia Gontcharova, Jacques Lipchitz, Le Corbusier, Pablo Picasso o Kees Van Dongen, entre molts altres.