CaixaForum Palma dedica una exposició al retrat del segle XIX 

El centre cultural de la Fundació ”la Caixa”  presenta, fins al 2 de març de 2025, l’exposició XIX. El segle del retrat. Col·leccions del Museo del Prado. De la Il·lustració a la modernitat, dedicada a l'auge que va viure el retrat en el segle XIX en totes les seves manifestacions artístiques. 

Prop de 200.000 persones han pogut veure en diferents centres de la xarxa CaixaForum aquesta mostra que finalitza el seu recorregut a Palma. Compta amb un total de 145 peces amb exemples de Goya, Madrazo, Rosales, Fortuny, Pinazo, Sorolla i Benlliure, entre molts altres.

La directora de CaixaForum Palma, Margarita Pérez-Villegas, i el comissari de l’exposició i cap de Conservació de Pintura del Segle XIX del Museo Nacional del Prado, Javier Barón,han presentat aquest dijous XIX. El segle del retrat. Col·leccions del Museo del Prado. De la il·lustració a la modernitat, exposició innovadora sobre el retrat a Espanya.

Es tracta d’una mostra organitzada conjuntament entre la Fundació ”la Caixa” i el Museo Nacional del Prado, en el marc de l’aliança estratègica que ambdues institucions mantenen des del 2011 per acostar al públic part del ric legat artístic que conserva el Museu Nacional del Prado. De fet, gràcies a aquest acord, moltes de les obres del Museo Nacional del Prado viatjaran per primera vegada a Palma. 

L’exposició, que es podrà visitar fins al 2 de març a CaixaForum Palma, on acaba el seu recorregut, ha rebut prop de 200.000 visitants durant la seva estada pels diferents centres CaixaForum de Barcelona, Saragossa, Sevilla i València.

XIX. El segle del retrat. Col·leccions del Museo del Prado. De la il·lustració a la modernitat aprofundeix en la transformació de la imatge pública de les persones durant el segle xix, i ofereix als visitants la possibilitat d’endinsar-se, a través d’un gènere d’importància cabdal en la pintura espanyola, en l’època que va veure néixer les estructures econòmiques i socials que han configurat la nostra contemporaneïtat. 

El públic gaudirà d’un total de 145 peces dels fons de la pinacoteca nacional amb exemples de Goya, Madrazo, Rosales, Pinazo, Sorolla, Fortuny i Benlliure, entre molts d’altres. La mostra se divideix en vuit àmbits temàtics:

Tres itineraris multipliquen les mirades de la mostra

Entenent el passat, i per tant la col·lecció de retrats del Museo Nacional del Prado, com una font des de la qual ens podem interrogar sobre el nostre temps, es proposen diferents recorreguts que sorgeixen de les obres reunides i dels diàlegs que s'estableixen entre elles. Així, els visitants podran seguir tres itineraris diferents, amb audioguies descarregables a través de codis QR, que faran tres lectures diferents del recorregut considerant les tècniques artístiques, la societat del segle XIX i la indumentària. 

De la representació de reis a presidents de la República i ministres

El primer àmbit de l’exposició, «La imatge del poder», mostra com el segle XIX es va convertir en el de les iconoteques institucionals amb el protagonisme de reis, ministres i altres personatges públics. En destaca un estudi preparatori de Francisco de Goya per a l’execució del seu gran retrat de la família de Carles IV. Aquest estudi es va fer a Aranjuez davant del model, i s’hi pot observar la preparació vermellosa que hi va pintar l’artista aragonès. També de Goya, en sobresurt el retrat Ferran VII en un campament.

La seqüencia completa dels reis està representada a l’exposició a través de les medalles: des de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, Ferran VII i Maria Isabel de Bragança —segona esposa de Ferran VII i promotora de la fundació del Museo Nacional del Prado—, Maria Cristina de Borbó, Isabel II, Amadeu de Savoia, Alfons XII i Alfons XIII, amb la inclusió de dos dels presidents de la Primera República. L’àmbit inclou també la representació de ministres, com Juan Bravo Murillo i Víctor Balaguer.

L’àmbit «El descobriment de la infància» mostra com la representació dels infants va tenir una rellevància especial a partir de la il·lustració i del Romanticisme. Es partia de la consideració que les criatures encarnen valors com l’espontaneïtat i la gràcia, que després la civilització s’encarrega de corrompre, com indicava Jean-Jacques Rousseau. 

Cal ressaltar els homenatges a Velázquez en les obres de Leonardo Alenza i Joaquim Sorolla, que testimonien la importància, com a referència, del mestre sevillà al segle XIX. De l’artista Ignasi Pinazo se’n pot veure un retrat del seu fill en el qual destaca la proximitat amb el seu pare, com també Nena amb una nina, en què cal subratllar el cromatisme alegre i viu, propi de les últimes dècades del segle XIX. 

Les dues sales següents es dediquen a les «Identitats»; primer de les dones i després dels homes al llarg del segle xix. La imatge de la dona va tenir una rellevància especial en aquest moment històric. La irrupció de la fotografia va conduir, gràcies al seu baix cost, a la difusió del retrat entre la burgesia i les classes mitjanes, de la qual cosa es recullen diversos exemples a la mostra. Després de la difusió de la fotografia, el retrat pictòric mundà es va convertir en una forma de distinció cobejada per les persones que el podien pagar, de manera que va viure una època daurada al darrer terç del segle XIX.

En aquest àmbit destaca el retrat de gran personalitat i qualitat La senyora de Delicado de Imaz, del pintor Vicent López Portaña. També en sobresurt el retrat de Saturnina Canaleta, de Federico de Madrazo, exponent del retrat romàntic, i el de Concepción Serrano, filla del general Serrano, obra mestra d’Eduardo Rosales amb ecos de Velázquez i Goya. Transmet una sensació especial d’opulència el retrat de Francisca Aparicio y Mérida, marquesa de Vistabella, de Francesc Masriera i Manovens, també efigiada en una escultura de Louis-Robert Carrier-Belleuse. 

A més d’aristòcrates i burgeses, van ser representades dones de classes baixes, i també d’altres ètnies, com Índia del camp, d’Esteban Villanueva y Vinarao. També es pot contemplar la representació de la dona per part d’artistes femenines a través de l’obra de Carlota Rosales Martínez de Pedrosa.

En l’àmbit dels homes, es pot veure un retrat de Vicente López Portaña que immortalitza Ignacio Gutiérrez Solana, veedor de les Reials Cavallerisses, amb un vestit associat a l’Antic Règim que més endavant donarà pas a un altre tipus de vestits, com el que llueix Jaime Girona, plasmat per Federico de Madrazo y Kuntz, més sobri, origen del vestit actual, i també els tres que retrata Joaquim Sorolla, amb més dinamisme. 

Com passava amb les dones, els artistes es van interessar per representar personatges de classes humils, com a El sabater de vell, de Francesc Domingo Marqués, o d’altres ètnies, com El tuno, d’Esteban Villanueva y Vinarao.

L’àmbit «La imatge de la mort» és especialment singular atès l’interès que va adquirir aquest tema al segle XIX. S’hi poden veure retrats jacents de Josep Nin, Manuel Poy Dalmau i Casimiro Sainz, que parteixen de concepcions anteriors, pròpies del segle XVII.

L’àmbit següent és el de «Retrats i autoretrats d’artistes», ja que el segle del retrat es converteix també en una reflexió de l’artista sobre si mateix. L’exposició acull una escultura en homenatge tardà a Goya de l’escultor Marià Benlliure, coneguda pel públic perquè és l’origen de la que reben els guardonats del cinema espanyol. També cal ressaltar l’Autoretrat de Francisco Pradilla i el retrat d’El pintor Francesc Torrescassana, de Ramon Martí Alsina, que està considerat com el millor del gènere fet pel pintor català.

L’espai «Effigies amicorum. Imatges d’escriptors, músics i actors» reuneix retrats de representants de les arts germanes de la pintura, coincidint amb un interès especial dels artistes per representar aquestes icones. La secció parteix del retrat de Goya de l’actor Isidoro Máiquez. Com a transició del realisme al Romanticisme, figura la pintura d’El violinista Ettore Pinelli, d’Eduardo Rosales. 

Crida l’atenció l’estudi per al retrat que Philip Alexius Lászlo de Lombos va dur a terme d’Elinor Glyn. Aquest escriptora va encunyar el concepte d’it girl — en el sentit de jove atractiva i influent— amb la seva novel·la It, de la qual es va fer una pel·lícula protagonitzada per Clara Bow. 

L’últim àmbit, «L’artista a l’estudi», aporta una sèrie de representacions de pintors a l’interior dels seus espais de treball, rellevants per comprendre la nova importància que van adquirir com a espai de sociabilitat. En destaquen Interior de l’estudi de Muñoz Degrain a València, de Francesc Domingo Marqués, i la Fantasia sobre Faust, de Marià Fortuny, entre molts d’altres.

Durant el muntatge de l’exposició, un equip de filmació va enregistrar tots els processos que sovint resten a l’ombra, com ara l’obertura de caixes o l’elaboració dels informes de conservació de les obres d’art i les entrevistes, entre d’altres. Tot aquest material ha servit per fer un documental que es pot veure a la plataforma CaixaForum+, Retratar l’invisible, i del qual els visitants poden visionar un fragment reduït a través d’un codi QR a la sortida de l’exposició. 

Més enllà de l’exposició: activitats per aprofundir en el segle del retrat

Amb motiu de l’exposició s’han organitzat activitats perquè tots els públics es puguin acostar a l’univers del retrat des de diferents perspectives. En primer Lloc, el comissari de l’exposició, Javier Barón, explicarà en la seva conferència, prevista amb motiu de la inauguració, l’abast i les peculiaritats de la mostra. 

A més, es durà a terme el cicle d’arts visuals «Rostre, màscara i imatge. La construcció del “jo” a través de l’art», que aborda la història del retrat en la història de la humanitat. Coordinat per l’arquitecte, divulgador d’art i professor Miquel del Pozo, el seminari aprofundirà en diverses preguntes: Què ens diu la història del retrat sobre la naturalesa de l’ésser humà? Quin sentit té mirar avui un retrat del passat?

També en el marc de l’exposició, el centre cultural acollirà visites comentades i visites en format de taller amb el títol «Amb un 6 i un 4, una història del retrat» i en format de tertúlies acompanyades d’un cafè. La informació ampliada es pot consultar a través d’aquest enllaç.