Peter Paul Rubens, El judici de Paris, c. 1638. Oli sobre tela.
Peter Paul Rubens, El judici de Paris, c. 1638. Oli sobre tela.© Museo Nacional del Prado. Arxiu Fotogràfic

Rubens i els artistes barrocs flamencs

Barcelona

03.09.24

2 minutos de lectura
Recursos disponibles

La creativitat inigualable de Rubens, la seva influència i la renovació estètica que va promoure protagonitzen aquesta exposició, en què els quadres d’aquest mestre dialoguen amb els d’artistes com Van Dyck, Jordaens o Brueghel.

Rubens va ser el motor d’una força creadora que va conquerir Europa el segle XVII. Les seves composicions impetuoses, d’un dinamisme gairebé violent, i la sensualitat que transmet la seva obra van suposar una evolució i van definir la pintura del Barroc. Gràcies a una personalitat irresistible es va assegurar el mecenatge d’algunes de les figures polítiques més importants d’Espanya i els Països Baixos, com Felip IV o Isabel Clara Eugènia d’Àustria.

Les gairebé seixanta peces que componen aquesta exposició, entre les quals trobem El naixement d’Apol·lo i Diana, La mort de Sèneca o La Immaculada Concepció, entre altres peces excepcionals, procedeixen del Museu Nacional del Prado. El conjunt posa de manifest la potent càrrega intel·lectual i la renovació estètica que va marcar la producció de Rubens i els seus coetanis flamencs, tant per la seva espectacularitat artística com per la subtilesa de les idees que transmet.

Peter Paul Rubens i Jan Brueghel the Elder, La visió de sant Hubert, 1617-1620. Oli sobre taula.
Peter Paul Rubens i Jan Brueghel the Elder, La visió de sant Hubert, 1617-1620. Oli sobre taula.© Museo Nacional del Prado. Arxiu Fotogràfic

L’exposició es divideix en vuit àmbits. Passions divines presenta Rubens i els temes visibles i subjacents que apareixen en la seva obra. Imatge i contrareforma parla de Rubens com a renovador de la iconografia religiosa. La creació arrabassada contextualitza els referents del pintor flamenc, de la filosofia a la mitologia o la religió. Els següents dos àmbits, Mecenatge i col·leccionisme i Art i propaganda, descobreixen les relacions de Rubens amb el poder. Els tres últims, Rostres i personalitats, Dins i fora, i Naturalesa morta, naturalesa viva, s’ocupen dels temes quotidians que Rubens i altres artistes escollien per a les seves obres.

  • Comissariat: Jose Juan Pérez Preciado, conservador del Museo Nacional del Prado a l'Àrea de Pintura Flamenca i Escoles del Nord  
  • Organització: Exposició organitzada pel Museo Nacional del Prado i la Fundació ”la Caixa”