Primera mostra a Espanya que es dedica al retrat del segle XIX amb grans obres del Museo Nacional del Prado en totes les tècniques i formats. L’exposició se centra en l’auge que va viure el retrat al segle XIX i aprofundeix en la transformació de la imatge pública de les persones de l’època, que va veure néixer les estructures econòmiques i socials que han configurat la nostra contemporaneïtat.
El segle XIX es pot considerar el segle del retrat. Arran de les intenses transformacions socials que van tenir lloc, les classes burgeses van accedir a la possibilitat de retratar-se en diferents obres d’art. En particular, el retrat pictòric va experimentar un gran impuls per la capacitat que té de mostrar en profunditat la personalitat de la persona retratada o d’interpretar-la.
En la pintura espanyola, el retrat havia estat un gènere especialment destacat des del segle XVI. La predilecció pel realisme, el gust per destacar els trets individuals de les fisonomies i el fet que grans mestres com El Greco, Ribera, Velázquez, Murillo i Goya fossin retratistes excel·lents van determinar que aquest gènere es considerés l’expressió per excel·lència del geni pictòric espanyol.
De la mateixa manera, al segle XIX, la majoria de grans pintors van ser retratistes assidus i excel·lents a partir del mateix Goya, com en donen testimoni Madrazo, Rosales, Fortuny, Pinazo, Sorolla i Benlliure, tots ells presents a la mostra.
- Comissariat: Javier Barón, cap de Conservació de Pintura del Segle XIX del Museo Nacional del Prado
- Organització: Exposició organitzada pel Museo Nacional del Prado i la Fundació ”la Caixa”
