CaixaForum Lleida se submergeix al fons marí per descobrir memòries fascinants del passat

Vaixells enfonsats o objectes trobats sota les aigües: part del patrimoni marí arriba a CaixaForum Lleida per reflexionar sobre la nostra història a través de l’exposició Naufragis. Arqueologia submergida, una col·laboració amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya - Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La directora de CaixaForum Lleida, Maribel Tost, i la comissària i responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) - Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Rut Geli, han presentat aquest divendres Naufragis. Arqueologia submergida, una exposició que ens apropa el patrimoni marí per descobrir memòries del nostre passat. 

Vaixells enfonsats i objectes trobats sota les aigües són testimonis excepcionals que ens permeten accedir a un patrimoni que s’ha mantingut conservat durant segles al museu arqueològic més gran del món: el mar.

Al llarg de la història, el mar ha estat nexe d’unió entre els pobles que s’han establert a prop seu. Aquest medi no parla només de comunicació, sinó també de comerç, de guerres i conflictes, de fronteres, de tecnologia i de cultura. Emprendre un viatge per mar, però, enclou sempre la possibilitat d’un desastre, i el naufragi n’és la màxima expressió. 

Un passat capturat en una instantània imprevista

Aquesta exposició, més enllà del relat èpic de la tragèdia, té com a objectiu divulgar el coneixement sobre els naufragis i la pràctica de l’arqueologia subaquàtica, molt menys coneguda que la terrestre.

Les embarcacions perdudes al fons de les aigües són càpsules del temps que, gràcies a l’arqueologia, refloten i ens aproximen al coneixement del nostre passat. L’estudi d’un naufragi no tan sols ens parla del final abrupte del vaixell i dels que hi viatjaven a bord, sinó que també ens explica la realitat d’un moment històric precís a terra ferma, al port d’origen i al de destinació.

L’arqueologia subaquàtica s’encarrega d’estudiar, custodiar i protegir un immens llegat, protagonista ara de Naufragis. Arqueologia submergida, exposició que atorga el valor que es mereix a la disciplina. A través d’un recorregut per diferents naufragis —tant de l’època antiga, amb casos grecs i romans, com de la moderna—, la mostra aborda la història de la navegació, amb els detalls de la vida a bord en temps de conflicte, i també la història de la construcció naval i la del comerç marítim. 

L'exposició neix d’un acord amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), que va produir una mostra per commemorar els 30 anys del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). Ara, l’exposició s’ha transformat i s’ha adaptat per iniciar un recorregut pels centres culturals de la Fundació ”la Caixa”.

A l’abast de tots els públics, la mostra s’estructura a l’entorn de cinc grans àmbits: 

Naufragis. Arqueologia submergida reuneix 134 objectes originals, recuperats de vaixells enfonsats de diferents èpoques i localitzats a diversos indrets de les nostres costes, que ens expliquen la nostra història: des d’àmfores per al transport de l’oli originàries de l’actual Andalusia, fins a un fragment de fusta d’un vaixell grec de finals del segle VI aC o una ampolla localitzada en un vaixell anglès que encara preserva el seu contingut, un vi DO d’Alacant molt preuat que s’esmenta en obres de Dumas o Dostoievski. En gran part, els objectes procedeixen dels fons del MAC.

També s’hi exposen recreacions audiovisuals en 3D que mostren com van tenir lloc els enfonsaments dels tres vaixells presentats. Acompanyen aquestes peces escenografies dels diferents jaciments i també rèpliques i maquetes per descriure alguns detalls, com els diferents sistemes de construcció naval en l’època antiga.

Un fons marí amb banda sonora original de l’artista Clara Aguilar

El plantejament museogràfic evoca un fons marí, tant pel que fa al disseny expositiu com a la proposta sonora, de manera que el públic viurà de manera sensorial l’experiència de submergir-se sota l’aigua i descendir cap a la història que ens expliquen els jaciments.

Amb aquest objectiu, la mostra se serveix d’un disseny modular i atmosfèric que es complementa amb un treball d’il·luminació i de textures marines que també contribuiran a generar aquesta sensació d’immersió en el mar. 

La música i l’espai sonor original de la mostra són a càrrec de l’artista Clara Aguilar, que els ha compost específicament per a aquesta exposició i ha sonoritzat la peça multicanal directament per a les sales de CaixaForum Lleida.

Projecte de mediació integrat en el disseny

Al llarg de la mostra se succeeixen troballes arqueològiques d’excavacions dutes a terme pel CASC durant els últims 30 anys, i també peces de diversos museus i col·leccions, acompanyades d’il·lustracions de gran format i diversos elements que ofereixen lectures per a diferents públics i propicien visites dinàmiques i interactives sobretot per a escoles o famílies. 

El primer àmbit, Dins el gran blau, recorre la història de la curiositat dels humans per conèixer el fons marí, des de l’antiguitat fins avui, però també la voluntat de rescatar tots els objectes que es perdien i es podien recuperar. Així mateix, s’hi aborda la història de l’evolució de la tècnica, des de l’antiguitat fins a la modernitat, amb diferents enginys per accedir a les profunditats del mar: com per exemple, la campana d’immersió, el vestit de bus clàssic i el regulador autònom. 

Un dels primers invents va ser la campana d’immersió, un recipient rígid i obert per sota que permetia mantenir l’aire a l’interior. La primera menció d’aquest enginy la va fer Aristòtil el 360 aC, quan explicava que la utilitzaven pescadors d’esponges.

L’exposició recull documents com el de Journal des Savants (París, 1678), amb la il·lustració de l’anomenada «campana de Cadaqués», construïda l’any 1654 per encàrrec de Joan Josep d’Àustria, virrei de Catalunya, amb l’objectiu de recuperar materials de dos galions que havien naufragat al cap de Creus.

També tracta sobre el busseig amb escafandre, que es va desenvolupar sobretot a finals del segle XVIII, fins a arribar a la revolució del món del busseig amb la invenció del regulador autònom per part de Cousteau i Gagnan als anys cinquanta del segle passat. Aquest invent va suposar la democratització de l’accés al fons del mar, la possibilitat de conèixer-lo i estudiar-lo, però al mateix temps va facilitar l’oportunitat d’espoliar-lo. 

El segon àmbit, El mar, la gran via de comerç, posa èmfasi en el mar com a gran via comercial de la nostra història. Els diferents naufragis ens aporten informació sobre el tipus de comerç, les rutes de transport i els intercanvis de béns entre comunitats separades geogràficament.

Aquesta temàtica s’exemplifica a través del cas d’estudi del Culip IV, la primera nau totalment excavada amb metodologia científica per un equip d’arqueòlegs a Espanya. Es tracta d’un vaixell romà del segle I dC, trobat a Cadaqués l’any 1984. A més d’explicar-ne la història, es mostren 36 objectes recuperats que evidencien la diversitat d’origen dels productes que transportava. 

Precisament, l’estudi del Culip IV, de menys de 10 metres d’eslora, va permetre avançar en el coneixement de l’organització del comerç marítim romà, amb la introducció de conceptes com ara port principal, port secundari, comerç directe i comerç de redistribució.

Aquest àmbit també posa l’accent en l’estudi dels elements de ceràmica de la tripulació, que ens donen informació sobre la vida a bord dels vaixells. 

El tercer àmbit, Mar i conflicte, tracta sobre la conquesta de territoris en l’època moderna, que va donar lloc a una nova era caracteritzada per un desenvolupament científic accelerat i per la globalització del comerç, de la política, de la tecnologia i de la cultura. La utilització del mar com a mitjà de transport dels contingents militars i el fet que sovint fos escenari de batalla han propiciat la presència de nombrosos derelictes que ens parlen dels conflictes al llarg de la història.

En aquest punt, la mostra posa el focus en el derelicte Deltebre I, un vaixell anglès de carregament militar vinculat a la Guerra del Francès, que va salpar d’Alacant per assetjar Tarragona, ciutat que el 1813 era en mans de les tropes franceses. El vaixell va ser trobat a la localitat costanera de Deltebre (Tarragona) l’any 2008. Aquest exemple permet parlar del mar com un camp estratègic militar per on circulaven tropes enviades des de diferents territoris. 

El Deltebre I duia bales de plom de mosquet emmagatzemades en barrils, projectils de canons de mides i calibres diversos, bombes de morter estibades a granel, caixes d’espoletes i barrils de pólvora, entre altres coses. La càrrega registrada en els treballs d’excavació no era tota la que transportava el vaixell, ja que una part es va recuperar en el moment del naufragi, com s’explica en la documentació de l’època.

De fet, la identificació del Deltebre I va ser una tasca de recerca comparable a la feina d’un detectiu: es van considerar tant les proves arqueològiques com les fonts escrites per plantejar diverses hipòtesis.

D’aquest vaixell en destaquen peces com un canó de bronze amb l’escut de Jordi III d’Anglaterra, insígnies i botons dels uniformes de soldats anglesos d’artilleria i els diferents elements de la càrrega de munició i els objectes vinculats a la vida a bord dels tripulants. 

En aquest àmbit, s’hi poden veure 38 objectes recuperats del Deltebre I, una escenografia de l’excavació i també un audiovisual en què es recrea el moment del naufragi. 

Cala Sant Vicenç: una embarcació grega excepcional

El quart àmbit, El mar com a espai de navegació, se centra en les restes com a font excepcional per conèixer l’enginyeria naval. Amb aquest objectiu, l’exposició analitza el cas del derelicte Cala Sant Vicenç, una embarcació grega excepcional pel bon estat de conservació del seu casc de fusta trobat el 2002 a Pollença. En aquest espai s’exposen peces del Museu de Mallorca que corresponen a restes originals del vaixell grec: 13 pics, una fusta corresponent a la construcció del vaixell i tres àmfores. 

També s’hi mostra una rèplica de fusta i a escala del sistema de construcció d’unió d’un vaixell grec i una altra rèplica del sistema d’unió del casc romà.

Desmentir el mite del tresor i de l’arqueologia com a espectacle

L’últim àmbit, Des de la superfície, surt conceptualment de l’aigua i presenta tots els treballs que fan els arqueòlegs més enllà de l’excavació sota el mar, potser menys mediàtics però tant o més importants. S’hi recrea un espai de treball, de laboratori i de magatzem, on es fan els estudis i les tasques de conservació i restauració que permeten que aquestes peces es puguin preservar i exposar. 

Aquest últim espai desmenteix el mite del tresor i de l’arqueologia com a espectacle, i posa l’accent en l’obligació que té l’arqueologia de preservar el patrimoni i establir unes bones pràctiques davant l’espoli d’objectes del mar. Els experts han de decidir quan val la pena extreure peces del mar i activar el procés de recuperació fora de l’aigua. L’objectiu és despertar la reflexió i l’esperit crític dels visitants per repensar el concepte de tresor no sols com a objecte trobat.

Per parlar de la protecció del patrimoni, es presenten 280 monedes, prestades per l’Arqva (Museo Nacional de Arqueologia Subacuática), del mediàtic cas d’espoli de la fragata espanyola Nuestra Señora de las Mercedes per una empresa nord-americana caçatresors.

Més enllà de l’exposició: reflexions sobre el mar, lloc on s’amaga la història de la humanitat

Un univers propi d’activitats i un cicle d’humanitats acompanyarà l’exposició per explorar el concepte de naufragi des de diferents disciplines i possibilitats. El tret de sortida el donarà la conferència inaugural, a càrrec de la comissària i responsable del CASC-MAC, Rut Geli, coincidint amb la Nit de la Recerca. Una vegada més, CaixaForum Lleida participa en aquest projecte amb la finalitat d’acostar la ciència i la investigació tant a les famílies com al públic adult per mitjà d’activitats gratuïtes del 26 al 29 de setembre.

A càrrec del filòsof, escriptor, periodista i comunicador Albert Lladó, el cicle d’humanitats Imaginaris del naufragi explora el fons del mar com un lloc des d’on podem llegir la història de la humanitat. Començarà amb la conferència «El naufragi com a metàfora» (29 d’octubre), a càrrec de Marilena de Chiara, doctora en Humanitats, i del mateix Albert Lladó, que abordaran com els poetes clàssics (Dante, Primo Levi o Anne Carson) han tractat l’experiència del nàufrag.

Més endavant, la conferència «El naufragi com a relat» (5 de novembre), a càrrec d’Isabel Soler, professora i especialista en literatura de viatges, plantejarà diverses qüestions: Per què les grans cròniques de naufragis posen en crisi la imatge tradicional de l’heroi? Com es narra literàriament una experiència traumàtica més enllà dels símbols? El nàufrag és algú expulsat de l’espai i del temps? 

Finalment tindrà lloc la conversa «El naufragi com a mite» (12 de novembre) entre l’antropòleg, cineasta i especialista en antropologia visual i cinema etnogràfic Roger Canals i el mateix Albert Lladó per explicar que l’oceà ha estat sempre un mitjà a través del qual s’explora el món, però que alhora guarda milions de secrets.El Titanic és un dels naufragis més famosos de la història, sobre el qual avui dia encara persisteixen alguns mites. De quina manera s’han acostat l’antropologia i l’etnografia al naufragi? Com un esdeveniment o una catàstrofe d’aquesta índole es converteix en un fet fundacional per a una cultura determinada? Com relacionem el fet de mirar el passat amb el d’imaginar futurs possibles? 

En el marc del cicle, tindrà lloc una jam d’escriptura en directe sota el títol «Escriptura nàufraga» (25 de novembre),a càrrec del periodista i escriptor Marcos Xalabarder. La sessió està dinamitzada per dos escriptors vinculats al territori lleidatà: Marta Alòs, autora de més de quinze llibres entre narrativa, teatre i assaig; articulista i divulgadora cultural, i David Marín, periodista, docent, escriptor i articulista. L’associació Escriptura en Viu ha reinventat l’escriptura improvisada per convertir-la en una experiència compartida i multidisciplinària. 

«Escriptura nàufraga» segueix aquesta tradició i combina tecnologia i música en directe per submergir el públic en una experiència molt dinàmica de creació literària col·lectiva. Els assistents, inspirats en la idea del naufragi i convertits en mariners de la imaginació, enviaran des dels dispositius mòbils els seus textos, que apareixeran a la pantalla com si fossin missatges en una ampolla, fragments dispersos o un collage de significats que emergeixen de les profunditats. Les paraules del públic, agitades per tempestes d’idees, es descompondran i es recompondran en noves formes narratives i crearan relats inèdits i d’autoria compartida. 

El centre oferirà per al públic familiar i escolar el taller immersiu «Expedició subaquàtica: investiguem les restes d’un naufragi», que proposarà als visitants de convertir-se en arqueòlegs subaquàtics i descobrir la riquesa del patrimoni arqueològic i les tècniques que utilitzen els experts per excavar jaciments sota l’aigua. 

Durant el mes de desembre, tindrà lloc el cicle Petits cinèfils: Vaixells, naufragis i vida a alta mar, dirigit al públic familiar, en el qual es projectaran les pel·lícules Selkirk, el verdadero Robinson Crusoe (14 de desembre), La tortuga vermella (21 de desembre), La vida de Pi (28 de desembre) i Los viajes de Gulliver (30 de desembre). 

Com és habitual, durant els mesos que dura l’exposició tindran lloc visites guiades i dinamitzades dirigides a públic adult, familiar i escolar en funció de les edats. El centre també posa a disposició dels visitants la modalitat de cafè tertúlia per reflexionar sobre la mostra d’una manera més distesa. Tota la informació es pot consultar aquí.

CaixaForum+: un capítol dedicat a Clara Aguilar i estrena de Navis romana

En el marc d’aquesta exposició, la plataforma online gratuïta CaixaForum+ dedica un capítol de la sèrie Work in Progress al procés de composició de la música i l’espai sonor dut a terme per la compositora i artista sonora Clara Aguilar. Els processos creatius i de producció d'una obra d’art sovint tenen lloc a porta tancada. Aquesta sèrie documental, original de CaixaForum+, permet acompanyar diversos artistes contemporanis en el procés de creació d’una obra. Quins reptes han hagut d’afrontar? Quina ha estat la seva motivació principal? Quins materials i quines disciplines han treballat i per què? Cada artista ens presenta el seu propi work in progress.

Seguint el fil d’aquesta exposició, cal destacar l’estrena a finals del mes d’octubre de la sèrie documental Navis romana, una coproducció de CaixaForum+, Salom Estudi i IB3, en què s’explica el descobriment que va fer un banyista d’un derelicte romà d’entre els segles III i IV dC que la sorra havia deixat enterrat a pocs metres de la riba d’una platja molt concorreguda de Palma.

L’estructura i la càrrega de la nau es troben en un notable estat de conservació, per la qual cosa la troballa adquireix una gran rellevància, tal com expliquen en aquest primer capítol els investigadors que participen en el projecte, una col·laboració entre la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Cadis, amb el suport del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca.