Retrat de Radia Perlman.

23 maig de 2024

Barcelona19:00Presencial

CosmoCaixa viatjarà a l'inici de l'era digital amb Radia Perlman, la «mare d'Internet»

Museu de la Ciència CosmoCaixa | c/ Isaac Newton, 26

Afegir-ho als meus esdeveniments
Recursos disponibles

La Fundació ”la Caixa” i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) presenten al Museu de la Ciència CosmoCaixa una conferència magistral a càrrec de Radia Perlman, considerada «la mare d’Internet» i una de les dones més importants en el camp de la tecnologia. Amb el títol «Qui ets? Una pregunta complexa a Internet», la xerrada de Perlman se centrarà en les preguntes més habituals de la comunicació digital i que avui dia continuen sent tot un misteri.

El Museu de la Ciència CosmoCaixa acollirà el 23 de maig a les 19 h la conferència de Radia Perlman, considerada «la mare d’Internet». Perlman, una de les pioneres en el camp de la computació i les noves tecnologies, oferirà la xerrada «Qui ets? Una pregunta complexa a Internet», emmarcada en el cicle Grans de la ciència. Es tracta d’una ocasió única per conèixer els orígens de la comunicació digital sota el guiatge d’una de les artífexs de la xarxa informàtica mundial, i per desxifrar qüestions tan importants com saber qui és l’emissor d’un missatge a Internet o validar-ne la identitat. La Fundació ”la Caixa” organitza aquesta conferència en col·laboració amb l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Les grans preguntes de l’era Internet

Radia Perlman és llicenciada en Matemàtiques i doctora en Ciències de la Computació pel MIT (Massachusetts Institute of Technology), i és també una de les dones més importants de la ciència pels descobriments que ha fet en el camp de l’enginyeria informàtica. «La mare d’Internet» defensa que la tecnologia hauria de ser sempre molt senzilla i des de la seva experiència donarà resposta a CosmoCaixa a qüestions relacionades amb la seguretat a la xarxa, com per exemple si som capaços de recordar les contrasenyes per a tots els llocs web que visitem o si aquestes contrasenyes són prou segures.

A través de la seva àmplia experiència en comunicació digital, també explicarà la recent proposta d’utilitzar «identitats distribuïdes utilitzant blockchain», és a dir, utilitzar la tecnologia blockchain (que genera una base de dades compartida a què tenen accés els seus participants, els quals poden rastrejar cada transacció que hagin fet) per crear identitats digitals descentralitzades i sota control directe. De la mateixa manera, la matemàtica donarà alguns consells per millorar alguns processos de l’era digital. La seva visita també servirà per obrir camí perquè les noves generacions intentin trobar solucions als grans problemes pendents.

Sobre el protocol Spanning Tree (STP)

Perlman va néixer en un entorn científic i tecnològic. Tant el seu pare com la seva mare eren enginyers i van treballar pel Govern dels Estats Units. Créixer envoltada de fórmules matemàtiques probablement va contribuir a fer que aquesta dona, convertida ja en una icona de la tecnologia, sigui una destacada creadora de programaris, enginyera de xarxes i experta en seguretat digital.

El 1984, mentre treballava per a la Digital Equipment Corporation (DEC), va desenvolupar el projecte que havia de marcar un dels moments més importants de l’era digital: el protocol Spanning Tree (STP), mètode utilitzat en xarxes Ethernet. En comprovar la xarxa buscant rutes duplicades i desactivar-les, el protocol Spanning Tree impedeix que es creïn camins en bucle que provocarien que els paquets que transporten la informació no arribessin mai a la seva destinació. L’STP assegura que hi hagi en tot moment un únic camí lògic entre l’origen i la destinació de la informació, encara que físicament hi hagi diverses rutes (que es poden utilitzar com a alternativa en cas d’error de la principal).

Aquest concepte va ser adoptat com a norma de l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) i va donar peu que el treball de Perlman es considerés com el que va implantar les regles bàsiques per al trànsit a Internet. Perlman també ha fet altres contribucions en el camp dels protocols d’encaminament, com els protocols Intermediate System - Intermediate System (IS-IS) o el ConnectionLess Network Protocol (CLNP). Les seves innovacions han fet la xarxa més robusta i estable, i per aquest motiu se la coneix com la «mare d’Internet».

Trajectòria de Radia Perlman

Radia Perlman (1952, Virgínia, EUA) és llicenciada en Matemàtiques i doctora en Ciències de la Computació pel MIT (Massachusetts Institute of Technology). És coneguda per haver inventat els protocols d’encaminament Spanning Tree (STP), IS-IS i CLNP, entre d’altres, i té més de 100 patents registrades. L’any 2000, el Reial Institut de Tecnologia de Suècia va atorgar a Perlman el doctorat honoris causa. Ha estat guardonada amb els premis als assoliments de tota una vida de l’USENIX i del SIGCOMM, i d’altres com el Fellow of the Association for Computing Machinery Award (2017), el de la National Inventors Hall of Fame (2016) i l’Internet Hall of Fame (2014). Perlman és autora de diversos llibres de referència en xarxes i ha impartit cursos i ponències a tot el món.

Cicle sobre els grans noms de la ciència

Aquesta conferència forma part del cicle Grans de la ciència, amb el qual la Fundació ”la Caixa” acosta al públic el treball de figures eminents del món científic que han fet contribucions i descobriments que han marcat un abans i un després en el coneixement humà. Durant aquestes conferències, les persones que visitin el museu tindran l’oportunitat de submergir-se en els descobriments més transcendentals i apassionants de la ciència moderna a través d’algunes de les personalitats més il·lustres de l’àmbit científic.

Es tracta d’una ocasió excepcional per aprofundir en les innovacions i contribucions més notables dels últims anys, avanços amb els quals s’ha ampliat la comprensió de l’univers i del nostre planeta, dels elements i de la vida, dels processos evolutius o de qualsevol altra recerca científica que posi llum sobre els enigmes més transcendentals de la ciència, tot explicat en primera persona pels seus protagonistes.

Última actualització: 19 desembre 2024 | 15:31