Exposició «Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna»

L’exposició Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna que presenta la Fundació ”la Caixa”, coproduïda en col·laboració amb el Nikola Tesla Museum, recorre la vida i l’obra de l’enginyer serbi, figura clau en la història de la ciència gràcies al desenvolupament d’invents que van marcar el segle XX.

Amb aquesta mostra, l’entitat reconeix la tasca del genial inventor serbi, a qui devem contribucions com la invenció del motor d’inducció, el desenvolupament del corrent altern com a font d’energia i la transmissió sense fil de l’energia i de la informació. Els visitants podran veure mòduls electromecànics que permeten reproduir el funcionament dels aparells i enginys ideats per Tesla per entendre de manera didàctica i clara alguns dels principis físics que s’amaguen rere les seves creacions.

Tesla va ser un autèntic pioner en branques de la ciència i les tecnologies que ja es trobaven en expansió, però també en d’altres que encara trigarien anys a ser preses en consideració, com ara la robòtica o les comunicacions interplanetàries. De Tesla, s’han documentat 280 patents a 26 països diferents, però se sospita que encara n’hi ha més de no identificades.

Tot i la seva genialitat i la seva visió, Tesla no estava dotat d’una gran perspicàcia per als negocis i va ser plagiat per alguns dels seus contemporanis. Després de dècades d’aportacions rellevants en diversos camps científics, algunes de les quals el van acabar arruïnant, va morir sol i va ser pràcticament oblidat durant anys, tot i que més tard es va convertir en una icona popular envoltada d’algunes teories conspiratòries inversemblants.

Aquesta exposició, que es va poder veure primer en format de sala al Museu de la Ciència CosmoCaixa i en diversos centres de la xarxa CaixaForum, s’ha adaptat ara a un format itinerant per recórrer nombroses ciutats d’Espanya i Portugal en dues unitats mòbils que es despleguen i es converteixen en dues sales de cent metres quadrats cadascuna, gràcies a les quals la Fundació ”la Caixa” pot ara apropar la figura de Tesla a més públics.

La mostra fa un recorregut en ordre cronològic per la vida de Tesla i pels avenços tecnològics que va impulsar. Comença amb el seu naixement, el 1856, envoltat d’una aurèola de llegenda pel fet d’haver nascut durant una tempesta elèctrica d’estiu, cosa que alguns van interpretar com un auguri extraordinari.

A l’exposició s’explica, també, que la curiositat pels fenòmens elèctrics se li va despertar de molt petit quan, mentre acariciava el seu gat, l’electricitat estàtica va produir unes guspires sorolloses pel fregament de la mà. De jove, va començar els estudis d’enginyeria a l’Escola Politècnica de Graz i allà va idear nous tipus de motor.

Ben aviat, l’estiu del 1883, quan ja treballava per a la Continental Edison Company, filial europea d’una de les companyies d’Edison, Tesla va presentar el seu primer gran invent, el motor d’inducció, que recollia una de les seves idees més obsessives: construir un motor que funcionés utilitzant un camp magnètic rotatiu com a força motriu i no amb un commutador i escombretes, com funcionaven els motors elèctrics de l’època.

El motor d’inducció magnètica de Tesla està basat, com ja havia demostrat Michael Faraday, en el fet que l’electricitat i el magnetisme són les dues cares de la mateixa moneda, dues manifestacions de la força electromagnètica íntimament relacionades: un camp magnètic variable indueix un corrent elèctric a l’interior d’un conductor i, a la vegada, un corrent elèctric genera un camp magnètic.

Nikola Tesla no va aconseguir ajut financer per poder desenvolupar el seu revolucionari motor d’inducció i, per això, l’enginyer va decidir abandonar Europa en cerca d’oportunitats. El 1884 es va traslladar a Nova York, on va començar a treballar per a l’Edison Machine Works. En l’etapa que va passar en aquesta companyia, Tesla va treballar en la millora de la xarxa d’enllumenat de Nova York, que aleshores funcionava amb corrent continu i utilitzava làmpades d’arc voltaic amb elèctrodes de carbó que calia substituir periòdicament. La seva relació amb Edison es va enterbolir quan aquest es va negar a complir les seves promeses econòmiques, motiu pel qual Tesla va dimitir i va fundar la seva pròpia companyia, la Tesla Electric Light & Manufacturing, on va començar un període de grans dificultats econòmiques que li van generar una gran inseguretat i una forta depressió.

En aquella època, entre 1886 i 1887, Tesla va centrar tota l’atenció a desenvolupar el potencial del corrent altern, que és aquell en què la intensitat i el voltatge varien en funció de temps amb una determinada freqüència, a diferència del corrent continu, que manté la intensitat i el voltatge al llarg del temps, com passa amb una bateria o una pila.

El magnat George Westinghouse estava tan interessat a desenvolupar les aplicacions comercials del corrent altern que va arribar a adquirir els drets d’ús de set patents de Tesla que permetien superar els problemes existents en l’època per transmetre corrent elèctric de manera eficaç a través de llargues distàncies. Tesla va començar a treballar a la Westinghouse Electric & Manufacturing Company en un moment de competència ferotge entre les diferents companyies nord-americanes.

Edison, alarmat per la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat, va iniciar una lluita de relacions públiques que els diaris van anomenar la «guerra dels corrents». La polèmica va registrar episodis d’autèntic joc brut, ja que a instàncies d’Edison s’atiava la por de la societat de l’època als accidents per electrocució provocats per l’alta tensió i s’exagerava el nombre d’accidents mortals a causa de l’ús dels sistemes creats per Westinghouse.

Dos episodis van marcar el final de la «guerra dels corrents». D’una banda, l’Exposició Universal Colombina de Chicago (1893) va concedir a Westinghouse els drets de producció de l’energia elèctrica per al funcionament de la maquinària i l’enllumenat de l’esdeveniment, i es va aconseguir generar tres vegades més energia que la consumida per la resta de la ciutat de Chicago gràcies a la instal·lació de 12 generadors bifàsics de Tesla. L’exposició també va servir per mostrar les millores que havia introduït en les làmpades fosforescents, precursores dels actuals llums fluorescents. Així mateix, sota l’assessoria de Tesla, Westinghouse Electric va aconseguir el contracte per construir un sistema de generació de corrent altern de dues fases a les cascades del Niàgara.

Les vivències i les invencions de Tesla als Estats Units inclouen estudis i invents produïts als seus laboratoris de Nova York, on va treballar en qüestions tan variades com els raigs X; la transmissió sense fil d’energia, inventant el que havia de ser el primer «comandament a distància»; la radiodifusió; o la creació i el desenvolupament de las bobines de Tesla, generadors d’alta tensió i alta freqüència que permeten crear camps elèctrics molt potents al seu voltant, suficients per aconseguir que el corrent circuli sense necessitat de cablatge.

Com que les investigacions de Tesla als seus laboratoris novaiorquesos el van dur a desenvolupar generadors cada cop més potents, de milions de volts, que podien ser perillosos en l’àmbit urbà, el 1899 va establir el seu laboratori als afores de Colorado Springs, on va dur a terme estudis sobre les propietats conductores de l’atmosfera terrestre. Tenia el somni d’aprofitar les característiques físiques de la Terra per obtenir energia a qualsevol lloc de manera gratuïta. En aquella etapa, Tesla va desenvolupar el seu concepte de Sistema Mundial de Transmissió de missatges, telefonia i imatges facsímils, una idea revolucionària i molt avançada al seu temps, embrió del que molts anys més tard seria internet.

Després d’aquesta etapa daurada de creació, el 1900 Tesla va tornar a Nova York i es va instal·lar en un hotel amb la intenció de trobar inversors per a la seva idea. El març del 1901 va aconseguir 150.000 dòlars del magnat John P. Morgan a canvi del 51 % de les patents generades i va començar a planificar la instal·lació de la torre Wardenclyffe, un transmissor de proporcions gegantines que es va veure superat quan Marconi, el desembre d’aquell mateix any, va aconseguir imposar el seu sistema i va transmetre amb èxit un senyal de ràdio des d’Anglaterra fins a Terranova. Els inversors van abandonar el projecte de la torre Wardenclyffe per donar suport a Marconi, que ja havia demostrat la viabilitat del projecte.

Els visitants de la mostra coneixeran els invents creats per Tesla després d’aquest episodi, que va ocasionar la seva ruïna. També s’expliquen els problemes econòmics i de salut que va tenir durant els últims anys de la seva vida, quan se li acumulaven els deutes i es va començar a convertir en un personatge solitari i excèntric, fins que va morir el 1943, als 86 anys, en un hotel de la ciutat de Nova York.