CosmoCaixa viatjarà a l’interior dels nans marrons amb l’astrofísic Rafael Rebolo

La Fundació ”la Caixa” presenta al Museu de la Ciència CosmoCaixa una conferència magistral del reputat astrofísic Rafael Rebolo, descobridor del primer nan marró. Amb el títol «Els nans marrons són tan abundants com les estrelles?: Del descobriment a l’estat actual de la investigació», Rebolo desvelarà els misteris d’aquests astres inclassificables que tenen propietats semblants a les dels planetes gegants gasosos.

El Museu de la Ciència CosmoCaixa acollirà el 17 d’abril, a les 19 h, una conferència de Rafael Rebolo, descobridor del primer nan marró. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universidad de Granada i doctorat en Astrofísica per la Universidad de La Laguna, el doctor Rebolo oferirà la conferència «Els nans marrons són tan abundants com les estrelles?: Del descobriment a l’estat actual de la investigació», emmarcada en el cicle Grans de la ciència. Es tracta d’una oportunitat inexcusable per entendre què són els nans marrons i com es comporten aquests objectes estel·lars que no arriben a encaixar completament amb les definicions dels planetes ni tampoc amb les de les estrelles.

Amb motiu de la conferència de Rebolo, CosmoCaixa ha programat per al mateix dia, a les 18 h, Postals d’uns altres mons, una sessió de planetari a cúpula completa en què els espectadors podran explorar els paisatges dels planetes amb què compartim el sistema solar i els seus satèl·lits.

El descobriment de Teide 1: el primer nan marró

El 14 de setembre de 1995 la revista Nature va anunciar un descobriment extraordinari que va difuminar per sempre la frontera entre el que són les estrelles i el que són els planetes. Un grup d’investigadors espanyols confirmava la detecció del primer nan marró, que van batejar com a Teide 1. Era al cúmul de les Plèiades, a aproximadament 400 anys llum de la Terra. Gràcies a aquesta troballa, els nans marrons van deixar de ser una hipòtesi i es van convertir en una peça fonamental per entendre alguns dels processos que intervenen en l’evolució estel·lar i en la formació planetària. Teide 1 va ser descobert pels astrofísics Rafael Rebolo López, María Rosa Zapatero Osorio i Eduardo Martín Guerrero de Escalante, investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), en el transcurs d’un programa de cerca de planetes gegants iniciat el 1994. Des d’aleshores, s’han descobert més de 1.800 nans marrons. De fet, són molt més freqüents del que s’esperava.

En la conferència Rafael Rebolo referirà com va ser el moment del descobriment d’aquest interessant fenomen, recorrerà els detalls de Teide 1 i n’analitzarà les característiques, i explicarà quins altres nans marrons es van descobrir posteriorment. Durant la seva intervenció, Rebolo també parlarà de les característiques d’aquests singulars objectes que, a banda de l’interès intrínsec que tenen, constitueixen uns laboratoris magnífics per entendre millor les atmosferes dels exoplanetes.

Com són els nans marrons?

Els nans marrons són cossos subestel·lars que no són prou massius perquè al seu interior s’hi fusioni l’hidrogen, que és la font d’energia de les estrelles com el Sol. En canvi, sí que emeten la seva pròpia llum, tot i que molt dèbil, i principalment en el rang infraroig. Amb mides equivalents a Júpiter, poden tenir una massa fins a 75 vegades superior. A més, la baixa lluminositat i energia que tenen fan que siguin molt difícils de localitzar. És per aquesta raó que els científics van trigar més de tres dècades a trobar-los.

Si n’analitzem el color i seguim la classificació espectral de les estrelles, trobem que les més calentes són de color blau, i que es van tornant de tons més groguencs, ataronjats o rogencs a mesura que es van refredant. D’aquesta manera, els nans marrons que tenen més temperatura poden arribar a agafar tons rogencs, però normalment es mantenen en colors més propers al morat o al daurat fosc.

Científic pioner en la investigació del cosmos

Rafael Rebolo va néixer a Cartagena (1961), es va llicenciar en Ciències Físiques per la Universidad de Granada el 1984 i va obtenir el doctorat en Astrofísica per la Universidad de La Laguna el 1987. Des del 1984 és investigador de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), institució de la qual és director des de 2013. És professor d’investigació de Ciències Físiques del CSIC des del 1998. I des del 2002 és membre de la Max Planck Society i professor extern del Max Planck Institute for Astronomy a Heidelberg.

Les seves investigacions se centren en l’estudi del fons còsmic de microones, els forats negres estel·lars, la cerca de planetes extrasolars tipus Terra i la caracterització de nans marrons i estrelles de tipus solar. Ha publicat més de 500 articles a les revistes internacionals d’astrofísica més importants (incloent-hi quinze articles a Nature i Science).

Rebolo i el seu equip són els responsables del descobriment dels primers nans marrons a la nostra galàxia el 1995 (objectes amb propietats intermèdies entre estrelles i planetes gegants dels quals hi podria haver cent mil milions a la nostra galàxia) i de diversos planetes gegants extrasolars el 2000, i també de l’aportació de proves empíriques el 1999 de la connexió física entre les supernoves i els forats negres. Ha estat pioner a Espanya en la recerca experimental del fons còsmic de microones i ha dirigit diversos experiments a l’Observatori del Teide en col·laboració amb les universitats de Manchester i Cambridge.

Lidera el consorci QUIJOTE per mesurar la polarització del fons còsmic de microones amb telescopis a Tenerife. És codirector del projecte ESPRESSO, un espectrògraf d’alta precisió per detectar exo-Terres amb el telescopi de 8 m VLT a Xile, i el projecte AOLI per obtenir imatges d’alta resolució espacial amb el telescopi William Herschel de 4,2 m a l’Observatori del Roque de los Muchachos (ORM) de La Palma (Canàries). És coinvestigador de les missions espacials Planck i Euclid de l’Agència Espacial Europea i membre del Consell d’Administració del Gran Telescopi Canàries (GTC) de 10,4 m i del Cherenkov Telescope Array. També ha estat membre del Comitè de Ciència del Telescopi d’E-ELT de 40 m, dels comitès de direcció de diverses xarxes d’astronomia europees (OPTICON, EARA) i del Comitè Científic de «Visión Científica para Astronomía europea» i copresident del panel «Estrellas y Planetas». Des del 2011 és director científic del programa IAC: Centro de Excelencia Severo Ochoa.

Ha participat en diverses dotzenes de comitès científics organitzadors de congressos, ha dirigit diferents escoles internacionals en astrofísica i ha impartit seminaris d’investigació en més de trenta instituts i centres a Espanya, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Grècia, Suïssa, Xile, la Xina i el Japó. És acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de España; acadèmic de l’Academia de Ciencias e Ingeniería de Lanzarote i de la Real Academia de Ciencias de Canarias; acadèmic d’honor de l’Academia de Ciencias de la Región de Murcia, i doctor honoris causa per la Universidad Politécnica de Cartagena.

Ha rebut el Premi Iberdrola de Ciències i Tecnologia, el Premi Rei Jaume I d’Investigació, el Premi Canàries d’Investigació, el Premi Jules Janssen de la Societat d’Astronomia de França, el Premi Gruber de Cosmologia (amb l’equip Planck) i el Premi Nacional d’Investigació en Ciències Físiques “Blas Cabrera”.

Cicle sobre els grans noms de la ciència

Aquesta conferència forma part del cicle Grans de la ciència, amb el qual la Fundació ”la Caixa” vol acostar al públic el treball de figures eminents del món científic que han fet contribucions i troballes que han marcat un abans i un després en el coneixement humà.

Durant aquestes conferències, les persones que visitin el museu tindran l’oportunitat de submergir-se en els descobriments més transcendentals i apassionants de la ciència moderna sota el guiatge d’algunes de les personalitats més il·lustres de l’àmbit científic.

Es tracta d’una ocasió excepcional per aprofundir en les innovacions i les contribucions més notables dels últims anys. Amb aquests avenços s’ha ampliat la comprensió de l’univers i del nostre planeta, dels elements i de la vida, dels processos evolutius o de qualsevol altra investigació científica que posi llum als enigmes més transcendentals de la ciència: tot això explicat en primera persona pels seus protagonistes.