«Planeta Microbi», de CaixaForum+, ens apropa a l’apassionant i invisible món dels microbis
29.04.24
4 minutos de lecturaPlaneta Microbi és una oportunitat per a saber més sobre el món microbià, aquests organismes que solament són visibles al microscopi i que constitueixen més del 90% de tots els éssers vius que habiten el planeta Terra. Entre les estrenes de la setmana destaquen també els dos llargmetratges que constitueixen «El mes del cinema d’autor» a la plataforma: Barbara, de Mathieu Amalric, i Jeremy Thomas, una vida de cine, de Mark Cousins. En el pòdcast El Cafè de l’Observatori Social, dos experts reflexionen sobre assumptes d’actualitat.
A partir del dijous 2 de maig, la sèrie original de CaixaForum+ Planeta Microbi ens brinda l’ocasió de descobrir la importància que tenen els microbis tant a la nostra vida diària com al planeta que compartim amb ells. Gràcies a l’ús de tècniques especials d’imatge, la sèrie permet visualitzar els microbis en viu, amb la qual cosa podem observar com es reprodueixen, s’alimenten o es desplacen. Dirigida i escrita pel biòleg Rubén Duro i sota el guiatge de diferents científics, Planeta Microbi és una oportunitat per conèixer millor els microbis amb una narrativa divulgativa i propera i unes imatges de gran bellesa.
Al llarg de dotze episodis de 25 minuts cada un, es mostren per primera vegada al públic general alguns descobriments científics recents que inclouen noves espècies i ecosistemes. Amb l’ajuda d’experts reconeguts en els diferents àmbits tractats i per mitjà de l’ús de tècniques avantguardistes de gravació, seguim els microbis a través de tres continents: Europa, Austràlia i Amèrica.
Planeta Microbi neix com a resposta a la percepció personal de Rubén Duro Pérez que en els documentals de natura quedava exclosa una immensa part de la realitat natural del planeta: el món microbià, aquests organismes que només són visibles al microscopi i que constitueixen més del 90 % de tots els éssers vius que habiten el planeta Terra.
Els dotze episodis de Planeta Microbi són:
- Microbis: En tenim a les mans, a l’aire, a la roba, a l’aigua, fins i tot en llocs on se suposa que no hi ha res. I a més en són molts, moltíssims. En són tants, que constitueixen el 90 % de la biodiversitat del nostre planeta i la seva massa supera en conjunt la de tota la resta d’éssers vius que l’habitem. Són els microbis.
- A la recerca de la immortalitat: Són immortals els microbis? Per què morim? Els bacteris, els protozous i fins i tot animals com la hidra sembla que han estat capaços d’allargar, gairebé de manera indefinida, la seva vida. Però, això és la immortalitat?
- La patrulla ambiental: Els microbis, o almenys la gran majoria, són els nostres protectors ambientals, els nostres primers depuradors naturals. En conjunt, són com una mena de «patrulla ambiental» encarregada d’eliminar bona part dels contaminants que nosaltres mateixos generem.
- La sal de la vida: Les aigües de les llacunes salades i de les explotacions salineres contenen uns ecosistemes en els quals apareixen representants d’una gran quantitat de grups de microorganismes que tenen un gran interès per a la ciència i el desenvolupament de noves aplicacions tecnològiques.
- Amor i mort: L’amor romàntic apareix com a resultat de l’evolució cultural del sexe, d’una estratègia que va sorgir per assegurar el manteniment de la vida al planeta. Però és l’única estratègia possible? I, en tot cas, és la millor estratègia per al manteniment de les espècies?
- Els microbis de Noè: La sidra, el vi o la cervesa són begudes que han acompanyat l’evolució de les nostres civilitzacions al llarg del temps. I totes depenen de la feina d’uns fongs microscòpics, els llevats. Què són aquests llevats? Com converteixen el suc ensucrat en una beguda alcohòlica?
- Microbis miraculosos: Els éssers humans de totes les èpoques hem intentat explicar, d’una manera o d’una altra, els fenòmens naturals que hem observat. De vegades, el coneixement científic de l’època ha permès trobar-hi una explicació clara i raonada, però en altres casos no ha estat així. És aleshores que recorrem al sobrenatural.
- Els primers ecosistemes: La vida ha estat capaç de mantenir-se a la nostra Terra tot i els canvis constants i, de vegades, dràstics que ha patit el planeta durant els milers de milions d’anys d’existència. I ho ha fet gràcies a una altra de les característiques intrínseques a la vida: l’evolució; una evolució conjunta, una evolució de l’ecosistema com a unitat.
- No puc viure sense tu: El tipus de relació més especial de totes les que s’han desenvolupat al llarg de l’evolució de la vida al planeta ha estat la simbiosi. Aquesta relació s’ha convertit en un mecanisme extraordinari d’evolució de la vida al nostre planeta.
- Microbis comestibles: Tots els microbis són éssers vius, i com a tals, són, d’una manera o d’una altra, comestibles. Embotits, pa, iogurt, formatge, complements alimentaris… Potser no sols es tracta que els microbis siguin comestibles, sinó de saber si ens podríem alimentar si no hi fossin.
- Extraterrestres: Hi ha vida fora de la Terra? Per contestar aquesta pregunta hem desenvolupat les tecnologies més avançades. Fins i tot hem buscat llocs al nostre planeta comparables als entorns extraterrestres, com el riu Tinto, i el que hi hem trobat han estat «intraterrestres». Pot ser que els intramarcians s’assemblin als intraterrestres?
- Jo soc jo i els meus… microbis: Som associacions de diferents organismes que viuen i evolucionen de manera conjunta com una única unitat vital. Més que un «jo» individual som un «nosaltres» col·lectiu i simbiòtic, un individu biològic complet i, a la vegada, una unitat funcional i evolutiva.
FITXA TÈCNICA: Títol: Planeta Microbi / País i Any: Espanya, 2024 / Producció executiva: CaixaForum+ / Direcció i guió: Rubén Duro Pérez / Direcció de fotografia: Iker Duro Linares / Muntatge: Jara Duro Linares, Iker Duro Linares, Rubén Duro Pérez / Música original: Raúl Grillo / Narració: Lídia Pujol
El maig és el mes del cinema d’autor a CaixaForum+, on cada mes gaudirem de dos títols destacats de la història del cinema. Des de l’1 de maig i gràcies a la col·laboració amb A Contracorriente Films, la programació de la plataforma inclourà, només aquest mes, dues pel·lícules: el llargmetratge de ficció Barbara (Mathieu Amalric, 2017) i el documental Jeremy Thomas, una vida de cine (Mark Cousins, 2021).
Barbara, dirigida pel també actor Mathieu Amalric, narra la història de la Brigitte (paper que encarna la carismàtica cantant i actriu Jeanne Balibar), una actriu famosa que arriba a París per interpretar la icònica cantant francesa Barbara en una pel·lícula. A mesura que passen els dies, la realitat i la ficció es van confonent per a l’equip de rodatge i també per a la mateixa intèrpret
A Jeremy Thomas, una vida de cine, el cèlebre productor Jeremy Thomas i el director, crític i historiador Mark Cousins (The Story of Film) s’embarquen en un viatge per carretera des de Londres fins al Festival de Canes, una peregrinació que Thomas ha fet durant els últims 40 anys. Tots dos recorden algunes de les pel·lícules que Thomas va fer possibles, des de Crash, de David Cronenberg, fins a Els somiadors, de Bernardo Bertolucci.
El 2 de maig s’estrena també a CaixaForum+ el pòdcast El Cafè de l’Observatori Social. En aquests pòdcasts de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” hi escoltem converses entre dos experts sobre temes tan diversos com la intel·ligència artificial i l’emergència climàtica.
El pòdcast té set episodis:
- Qui som al món digital? Nuria Oliver (becària de ”la Caixa”, fundadora de l’Artificial Intelligence Research Centered on Humanity i directora d’investigació de dades a Vodafone i DataPop Alliance) i Genís Roca (fundador de RocaSalvatella, arqueòleg i referent digital) parlen sobre identitat digital.
- Vivim colonitzats pels algoritmes? Lucía Velasco (analista a l’European University Institute o autora del llibre ¿Te va a sustituir un algortimo? i Idoia Salazar (presidenta de l’Observatorio del Impacto Social y Ético de la Inteligencia Artificial - OdiseIA) parlen d’algoritmes i dels efectes que tenen en la nostra vida.
- Com ha canviat el nostre lleure a l’era digital? Adriana Camprubí (investigadora de l’Institut d’Investigació en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona) i María Jesús Espinosa (directora general de PRISA Audio i Podium Podcast) parlen del lleure a la carta.
- Com es vulneren els drets humans de les dones? Esther Barbé (catedràtica de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora a l’IBEI) i Dilara Ekmen (responsable d’incidència social i política de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi) conversen sobre drets humans en zones de conflicte.
- Com repercuteix la IA a les nostres vides? Atia Cortés (investigadora al BSC i membre del Comitè de Bioètica d’Espanya) i Manuela Battaglini (especialista en ètica digital i directora de Transparent Internet). Quin ús es fa de la intel·ligència artificial, quins tipus de dades es poden recopilar i on van a parar les nostres dades. Les dades tenen fronteres?
- És sostenible el nostre estat del benestar? Alba Lanau (investigadora en ciències socials de la Universitat Pompeu Fabra) i Mariona Lozano (investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona) parlen sobre la sostenibilitat de l’estat de benestar.
- . Tots serem migrants climàtics? Maria Josep Picó (periodista i professora de Periodisme Ambiental a la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra) i Gonzalo Fanjul (investigador a ISGlobal i activista contra la pobresa) parlen de l’emergència climàtica.
- Imágenes
- Audios
Barcelona25.04.24Un pòdcast que connecta Marie Curie i Rosalía o Einstein i Maradona, estrena destacada del maig a CaixaForum+
CaixaForum+ estrenarà al maig un pòdcast original sobre alguns dels millors musicals de tots els temps i un altre que connecta personalitats històriques que van viure en èpoques diferents. .
Llegir-ne més
- Imágenes
Barcelona22.04.24Una sèrie original que revela la batalla de la ciència contra el càncer, estrena de la setmana a CaixaForum+
Els deu episodis de «Ciència vs. càncer» ens permetran apropar-nos a la primera línia de l’avantguarda de la recerca científica contra el càncer.
Llegir-ne més
- Imágenes
- Videos
- Notas de prensa
Barcelona13.02.24CaixaForum+ arriba al seu primer aniversari superant els 170.000 subscriptors
CaixaForum+, la plataforma online gratuïta impulsada per la Fundació "la Caixa", fa balanç del seu primer any de funcionament i presenta algunes de les novetats principals per al 2024.
Llegir-ne més