A vela. Navegant el món

L'exposició, que només podrà veure's a València i Lausana, és fruit de la contribució de diverses entitats especialitzades en temes navals, com el Museu Olímpic de Lausana, la Federació Internacional de Vela (ISAF), el Museo Naval de Madrid, el Musée d'Ethnographie de Genève, la Sociedad Estatal de Gestión de Activos de Sevilla i el Museu Marítim de Barcelona, que ha cedit gran part de les obres.

A vela. Navegant el món permet fer un recorregut al llarg de la història, des de les antigues naus egípcies, fenícies i gregues fins als vapors mixts i els vaixells a motor que a la fi del segle XIX marcaren la transició cap a noves formes de transport. Un capítol central es dedica a l'esplendor de la marina de vela, amb alguns dels seus vaixells mítics: la galera Real, la corbeta Descoberta (en la qual Malaspina realitzà el seu viatge politicocientífic al voltant del món), la fragata Numancia i el bergantí-goleta Juan Sebastián Elcano. Com a preàmbul a esta història, es dedica un espai a la formació dels vents i a les lleis físiques que permeten la navegació a vela. Les diferents cultures del món han desenvolupat embarcacions adaptades a l'entorn i a les característiques concretes de la navegació.

L'exposició està dividida en sis àmbits (el primer dels quals, a manera de presentació): A vela pel món i per la història; Vent amic, vent temible; El naixement i el desenvolupament de la vela (subdividit en Època clàssica, La vela llatina, Els grans velers i La vela en les grans exploracions marítimes); Vela i societat: les embarcacions de treball; La nàutica esportiva, i, finalment, La vela i l'aventura del mar.

Amb motiu de l'exposició i com a complement dels àmbits diferents, s'han produït expressament sis vídeos que mostren les diferents característiques del vent; la reconstrucció del Kyrenia, una embarcació de l'època grega; els grans velers de la història (projectats sobre una pantalla de cinc metres); els diferents tipus d'embarcacions del món en l'actualitat (moltes de les quals apareixen també reproduïdes en els models a escala que s'exhibeixen en les vitrines); l'evolució de la vela esportiva a través dels Jocs Olímpics, des dels seus inicis fins a l'actualitat, i les grans regates de la història, com la Copa de l'Amèrica, la Volvo Race, La Vendée Globe i The Race (a través d'una doble projecció); i la relació de la vela i el cinema a partir de fragments de pel·lícules com Capitanes intrépidos, Master & Commander, Rebel·lió a bord i Pirates del Carib.

A VELA PEL MÓN I PER LA HISTÒRIA

La vela va nàixer fa aproximadament sis mil·lennis. Durant este llarg període de temps, i amb formes i tècniques molt distintes, ha impulsat embarcacions de tot tipus per al comerç, la guerra, la conquesta, l'exploració geogràfica, la pesca, l'esport i el tràfic de passatgers. Durant el segle XIX, la propulsió mecànica substituí la vela en algunes activitats de gran importància, però, malgrat tot, la vela no ha desaparegut de cap mar. La nàutica d'oci, de turisme i l'esport a vela compten cada dia amb més adeptes. Alguns grans vaixells de vela s'han convertit en bucs escola; uns altres, amb valor històric, són conservats per particulars o per associacions dedicades a salvaguardar el patrimoni marítim. En molts països de l'Àfrica, l'Àsia i Llatinoamèrica, la navegació de vela continua sent un mitjà eficaç per al transport de persones i mercaderies, així com per a la pesca. En estes embarcacions treballen els últims mariners professionals de la vela i perviuen els coneixements, l'habilitat i l'aventura; en definitiva, l'esperit de la llarga història de la navegació de vela.

VENT AMIC, VENT TEMIBLE

El vent s'origina en la zona equatorial quan l'aire calent ascendeix i es dirigeix cap al nord o el sud. A causa de la rotació de la Terra, els diferents accidents geogràfics i les diferents condicions climàtiques de la superfície terrestre i de l'atmosfera, el vent adquireix direccions i velocitats canviants, tant arran de terra com en el mar. En algunes àrees presenta uns cicles amb direccions i intensitats recurrents segons les estacions de l'any. Prop de la costa, i a causa de fenòmens tèrmics locals, pot mantenir diàriament direccions determinades i ben conegudes. En altres àrees, no obstant això, és més imprevisible. Per últim, en determinades zones geogràfiques pot resultar un fenomen temible, per la seua intensitat i per les grans ones que genera en el mar.

EL NAIXEMENT I EL DESENVOLUPAMENT DE LA VELA

Les primeres veles aparegueren probablement en el Nil, fa uns sis mil anys. Eren constituïdes per diferents materials i tenien forma quadrada o rectangular. Naixia així un tipus de veles, les denominades veles quadres, que han estat les més importants en els grans vaixells d'Occident.

Època clàssica

En les civilitzacions egípcia, fenícia, grega i romana, la navegació es va basar fonamentalment en la vela quadra, i en la Xina de principi de la nostra era, en la del jonc. En totes estes cultures hi havia diversos tipus d'embarcacions i veles, i en totes es produïren avanços tècnics importants en la seua construcció i maniobra, però la forma quadrangular bàsica es mantingué. De fet, la vela quadra i del jonc es continuen utilitzant en l'actualitat —la primera, en els grans bucs, i la segona, en moltes embarcacions tradicionals de l'Àsia— i constitueixen, per tant, les tipologies que, amb materials, formes i aparells distints, han mantingut la seua presència durant tota la història de la navegació a vela en els seus espais marítims respectius.

La vela llatina

La vela llatina és una vela triangular envergada a una antena que, al seu torn, està subjecta a un masteler. Es tracta d'una vela ben adaptada a les condicions canviants dels vents en els mars on nasqué i s'expandí des de l'edat mitjana. És la vela de nombroses embarcacions de tot tipus, algunes de les quals de grans dimensions, com les galeres, les galiasses o, posteriorment, els xabecs en el Mediterrani i els dhows en el mar Roig i el mar d'Aràbia. Amb la vela llatina, les embarcacions poden cenyir fàcilment, és a dir, navegar en sentit contrari al vent. Esta ha estat la seua contribució principal al progrés de la navegació. Actualment es continua utilitzant en nombrosos països.

Els grans velers

La navegació a vela de llarg recorregut, des de les últimes etapes de l'edat mitjana fins al seu moment més àlgid en el segle XIX, amb els grans velers de tres o més pals i gran quantitat de veles distintes, es pot explicar per l'evolució de dos grans tipus de vela: la vela quadra i la vela llatina. La primera ha donat lloc a moltes veles rectangulars per als aparells de creu, i també a la vela al terç, molt difosa en l'Atlàntic europeu. La segona té també nombroses variants, i la seua evolució ha donat lloc a les veles guaires i a les veles cangrees, estes darreres molt importants en les diferents tipologies dels grans velers del segle XIX.

La vela en les grans exploracions marítimes

Les embarcacions que protagonitzaren la gran expansió marítima, des del primer viatge de Colom fins als grans velers del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, presentaven aparells mixts. Les caravel·les i naus dels descobriments geogràfics de final del segle XV i del segle XVI, així com els galions del comerç atlàntic dels segles XVI i XVII, aparellaven, en general, veles quadres en els pals bauprès, trinquet i major, i veles llatines en el de messana. Els grans navilis del segle XVIII i les diferents classes de velers del segle XIX i principi del segle XX foren propulsats per diferents combinacions de veles d'estai, quadres, cangrees i escandaloses, i constitueixen els més amplis, alts, complexos i bells aparells de la història de la navegació a vela.

VELA I SOCIETAT: LES EMBARCACIONS DE TREBALL

El tràfic de cabotatge de mercaderies, el transport de persones a curta distància i la pesca s'han realitzat durant segles en menudes embarcacions de vela. Són, en general, embarcacions perfectament adaptades a les condicions on han de dur a terme les seues funcions.

El treball en les embarcacions de vela ha estat sempre una labor dura, que es realitza en un mitjà distint del terrestre —el mar o els rius—, sempre perillós i amb freqüència hostil. El treball en els grans vaixells i en les menudes embarcacions de vela requereix aprenentatge, bones condicions físiques, habilitat i sacrifici. Per això ha donat lloc històricament a unes professions envoltades d'un cert i característic halo de misteri i duresa, i també, amb freqüència, de desarrelament i d'aventura.

LA NÀUTICA ESPORTIVA

El 1851 tingué lloc en l'illa de Wight una regata que donà lloc a una de les competicions més antigues i interessants de la navegació: la Copa de l'Amèrica. En els Jocs Olímpics de París de l'any 1900 (els segons de l'era moderna) s'organitzaren les primeres regates de velers d'este gran esdeveniment esportiu. El 1907 es creà la Federació Internacional de Vela (ISAF), encarregada d'organitzar, coordinar i impulsar els esports nàutics. Durant la segona meitat del segle XX, s'anaren organitzant, a més, prestigioses regates de llarg recorregut, algunes de les quals eren amb travessies molt difícils, fins i tot de tornada al món en solitari. A més d'estos esports d'alta competició, cada vegada més persones de tot el món s'acostaven a la pràctica de la vela, ja siga com a simple activitat d'oci o amb vocació esportiva.

LA VELA I L'AVENTURA DEL MAR

La navegació de vela ha estat font d'inspiració de grans relats literaris, d'excel·lents obres pictòriques i d'algunes pel·lícules memorables. Les obres mestres del cinema s'han basat generalment en bones novel·les inspirades en fets històrics, tot i que altres vegades han estat imaginades completament pels seus autors. Un homenatge del cinema a la vela, una contribució de la gran fàbrica de somnis al coneixement de la navegació i als seus autèntics protagonistes, els mariners, constitueix l'àmbit final d'una exposició que recorre la història i el món per a ajudar a comprendre millor l'actualitat de la navegació de vela.