Cultures del món. Col·leccions del Museu Nacional de Dinamarca

Les wunderkammern (cambres de meravelles) de l'època de Frederic III van néixer de la voluntat d'atresorar. Eren llocs on es mostrava la diversitat de la vida: hi tenia cabuda tot el que, per exotisme o per raresa, despertava l'atenció dels viatgers. A partir del segle XVIII, les col·leccions són més sistemàtiques i es converteixen en objecte d'estudi: apareixen els primers museus i neix l'etnografia. Actualment, moltes d'aquestes obres, llunyanes en el temps i en l'espai, han entrat a formar part de la nostra pròpia tradició cultural.

Des d'aquest punt de vista, l'Obra Social ”la Caixa” vol comunicar, a través d'aquesta exposició, un missatge que va més enllà del valor artístic de les peces presentades. En una època de grans moviments demogràfics que posen en contacte, per tot el món, gent de diferents cultures, l'art ha deixat de ser patrimoni de determinats col·lectius per convertir-se en un referent universal, un vehicle de comunicació, un mitjà de coneixement i entesa entre les persones.

D'aquesta manera, Cultures del món. Col·leccions del Museu Nacional de Dinamarca no tan sols vol desvetllar una història poc coneguda, sinó també promoure una reflexió a l'entorn de l'origen de les col·leccions etnogràfiques i els repertoris d'història natural com a precursors dels nostres museus. Precisament, gràcies a la curiositat de prínceps i viatgers, a l'afany de descobriment dels científics i a la sensibilitat dels artistes, aquestes obres formen part de la nostra tradició.

L'exposició reuneix un total de 122 peces i objectes recollits durant els segles XVII i XVIII, tant a l'hemisferi sud com al nord, que van pertànyer a diversos pobles, des dels esquimals fins als grups del Pacífic. La mostra està dividida en cinc àmbits temàtics: De les cambres de meravelles al museu, Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania.

DE LES CAMBRES DE MERAVELLES AL MUSEU

Els grans viatges d'exploració van despertar a tot Europa el gust pels objectes exòtics o singulars vinguts de països llunyans. D'aquesta manera van sorgir les Wunderkammern o cambres de meravelles, que reunien objectes naturals i peces creades per la mà de l'home, disposats teatralment perquè en ressaltés el caràcter fabulós. Amb el temps, aquestes col·leccions heterogènies, agrupades a partir del gust personal d'aristòcrates, científics i prínceps, van donar lloc a repertoris exhaustius d'història natural i a les primeres col·leccions etnogràfiques.

ÀFRICA

Els viatges d'exploració de la costa africana van posar de moda l'art d'aquest continent, modelat segons el gust europeu, que es va incorporar als gabinets de les col·leccions amb el nom d'art afroportuguès. Les màscares i escultures de les antigues societats tribals hi ocupen un lloc essencial. Entre 1660 i 1850, els traficants d'esclaus danesos es van instal·lar a la Costa d'Or, l'actual Ghana. El museu exhibeix les obres que va reunir l'últim governador de la plaça, Edward Carstensen, que va ser un gran col·leccionista. El 1968 va completar els seus fons incorporant-hi la col·lecció de Carl Kjersmeier, amb 1.400 objectes dels millors estils africans.

AMÈRICA

El Museu Nacional de Copenhaguen exhibeix un conjunt de peces singulars, entre les quals hi ha les escultures asteques de mosaic de turquesa que Hernán Cortés va enviar a Carles V, testimoni de la fascinació que va despertar a Europa el món precolombí. Al costat d'aquestes, hi ha una important col·lecció dedicada a les cultures d'Amèrica del Nord, des d'Alaska fins a Califòrnia. En aquest àmbit, les aportacions daneses són especialment significatives. La cinquena expedició de l'explorador Knud Rasmussen a Thule, entre 1921 i 1923 (de la qual es projecta una pel·lícula a l'exposició), va proporcionar 20.000 objectes esquimals. Gràcies a l'aportació d'un altre explorador, Johan Petersen, el museu disposa d'un fons únic dedicat a les cultures de Groenlàndia.

ÀSIA

A partir del 1618, els danesos van ser presents a Tranquebar, a la costa est de l'Índia. Des d'aquest enclavament van establir contactes amb la Xina i Indonèsia. El comerç de les espècies va anar acompanyat de la importació d'objectes preciosos (teixits i ceràmiques, seda i porcellana), que van contribuir a incrementar l'interès popular per l'Orient misteriós. Entre els fons del Museu Nacional de Copenhaguen destaquen els materials etnogràfics recollits per dues expedicions a Mongòlia, entre 1936 i 1939, que van permetre als científics accedir a les societats camperoles de l'interior, encara avui molt poc conegudes.

OCEANIA

Núñez de Balboa va descobrir els Mars del Sud el 1513, però l'exploració sistemàtica de les illes del Pacífic no va començar fins al segle XVIII. A mitjan segle XIX, l'increment dels viatges comercials i les expedicions baleneres van omplir el mercat d'objectes procedents d'Oceania. A l'entorn d'aquests va sorgir el mite de l'home feliç, el bon salvatge integrat en la natura. Entre les peces del Museu Nacional de Copenhaguen hi ha un collaret que va pertànyer al capità James Cook. Una part de la col·lecció és fruit del viatge de l'embarcació danesa Galatea, que entre 1845 y 1847 va fer la volta al món, amb una llarga escala d'estudi a Hawai i Tahití.